Es mostren 88939 resultats

■ artiga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">artiga</title>

Etimologia: d’origen preromà, però de família incerta 1a font: 978
    femení agricultura
  1. Tros de terra, anteriorment cobert de bosc, que hom ha preparat per al conreu, traient-ne els arbres i cremant-ne la brolla o la llenya en munts que després s’escampen perquè les cendres serveixin d’adob.
  2. fer artiga Transformar (un tros de bosc, de garriga, etc.) en artiga.

■ artiga

femení agricultura Tros de terra, anteriorment cobert de bosc, que hom ha preparat per al conreu, traient-ne els arbres i cremant-ne la brolla o la llenya en munts que després s’escampen perquè les cendres serveixin d’adob fer artiga Transformar un tros de bosc, de garriga, etc en artiga
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ artigaire

■ artigaire

masculí i femení agricultura Persona que fa artigues
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ artigar

■ artigar

verb transitiu agricultura Fer artiga v artiga
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ artigatge

■ artigatge

masculí Acció d’artigar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ artiguer
| artiguera

■ artiguer
| artiguera

masculí i femení agricultura Artigaire
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ artillar

■ artillar

verb transitiu Armar amb peces d’artilleria una fortificació, un vaixell, etc Van fer artillar el vaixell per por que els ataquessin
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

artillat
| artillada

artillat
| artillada

adjectiu heràldica Dit de la torre o del castell amb canons
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ artiller
| artillera

■ artiller
| artillera

masculí i femení organització militar Persona que pertany a l’arma d’artilleria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ artilleria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">artilleria</title>

Partició sil·làbica: ar_ti_lle_ri_a
Etimologia: del fr. artillerie, íd., der. de l’ant. artillier (abans atillier) ‘preparar, equipar’, der. probablement d’un ll. vg. *apticulare, de aptare ’adaptar’ 1a font: 1370
    femení armament
    1. Conjunt de canons, de morters, d’obusos, etc., de què disposa un exèrcit, una plaça, un vaixell, etc., juntament amb llurs municions i el material accessori corresponent. Artilleria antiaèria. Artilleria de campanya.
    2. artilleria pesant Artilleria dotada d’armes d’un gran calibre.
  2. Arma o cos d’exèrcit que mitjançant l’ús d’artilleria té com a funció missions ofensives, de suport amb foc de les accions de la infanteria i de defensa antiaèria i de les costes.

■ artilleria

femení armament Conjunt de canons, de morters, d’obusos, etc, de què disposa un exèrcit, una plaça, un vaixell, etc, juntament amb llurs municions i el material accessori corresponent Artilleria antiaèria Artilleria de campanya artilleria pesant Artilleria dotada d’armes d’un gran calibre Arma o cos d’exèrcit que mitjançant l’ús d’artilleria té com a funció missions ofensives, de suport amb foc de les accions de la infanteria i de defensa antiaèria i de les costes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ artimó

■ artimó

masculí marina, marítim Pal de més a popa d’una galiassa Vela llatina que hom colloca al pal del mateix nom
Traducció