Es mostren 88940 resultats

■ trepidació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trepidació</title>

Partició sil·làbica: tre_pi_da_ci_ó
Etimologia: del ll. trepidatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Tremolor d’una cosa que trepida.
  2. astronomia Libració de l’esfera celeste a la qual hom atribuïa certs canvis aparents de posició de l’eclíptica i dels astres.

■ trepidació

femení Tremolor d’una cosa que trepida astronomia Libració de l’esfera celeste a la qual hom atribuïa certs canvis aparents de posició de l’eclíptica i dels astres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trepidant

■ trepidant

adjectiu Que trepida figuradament Que té un moviment viu, sacsejat És un ball molt trepidant Que es manifesta d’una manera agitada Activitat trepidant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trepidar

■ trepidar

verb intransitiu Ésser sacsejat per moviments curts, ràpids i repetits d’una manera irregular Quan funcionava aquella enorme màquina, tot l’edifici trepidava
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trepig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trepig</title>

Etimologia: de trepitjar 1a font: c. 1490
    [plural trepigs o trepitjos] masculí
    1. Acció de trepitjar a terra caminant;
    2. l’efecte. Amb el trepig de la gent, la pista es fa malbé molt de pressa.
    3. Soroll que hom fa en caminar. Algú passa pel caminal: sento trepig.
    4. terreny de bon (o de mal) trepig Que fa de bon (o de mal) caminar.
  2. Acció de trepitjar una matèria. El trepig dels raïms.

■ trepig

plural trepigs o trepitjos masculí Acció de trepitjar a terra caminant l’efecte Amb el trepig de la gent, la pista es fa malbé molt de pressa Soroll que hom fa en caminar Algú passa pel caminal sento trepig terreny de bon o de mal trepig Que fa de bon o de mal caminar Acció de trepitjar una matèria El trepig dels raïms
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trepitjable

■ trepitjable

adjectiu Que es pot trepitjar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trepitjada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trepitjada</title>

Etimologia: de trepitjar 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Acció de trepitjar una cosa posant-hi el peu a sobre.
  2. Senyal que deixa el peu sobre el lloc on ha trepitjat; petjada. A la neu, s’hi veien trepitjades.
  3. enologia Porció de raïm que és trepitjada d’una vegada en el cup.

■ trepitjada

femení Acció de trepitjar una cosa posant-hi el peu a sobre Senyal que deixa el peu sobre el lloc on ha trepitjat petjada A la neu, s’hi veien trepitjades enologia Porció de raïm que és trepitjada d’una vegada en el cup
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trepitjador
| trepitjadora

■ trepitjador
| trepitjadora

adjectiu i masculí i femení Que trepitja masculí i femení Persona que trepitja raïms per fer vi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

trepitjaneu


<title type="display">trepitjaneu</title>

Partició sil·làbica: tre_pit_ja_neu
adjectiu i femení esports i automòbil, automobilisme Dit del vehicle proveït d’erugues per a preparar la neu de les pistes d’esquí.

trepitjaneu

adjectiu i femení esports i automòbil, automobilisme Dit del vehicle proveït d’erugues per a preparar la neu de les pistes d’esquí
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trepitjar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trepitjar</title>

Etimologia: d’origen incert, per la pronúncia valenciana trapitxar ‘xafar raïm i anàlegs’, amb so de a i d’africada tx, sembla procedir d’una forma mossarabitzada trapitx ‘trull’, del gr. bizantí trapḗtion (ll. trapētus) ‘trull’ amb influx de l’ant. trepejar ‘picar de peus’ 1a font: c. 1400
    verb transitiu
    1. Posar els peus damunt d’una cosa, per caminar-hi o per sostenir-s’hi. Es feren càrrec del lloc que trepitjaven.
    2. Posar el peu sobre algú o alguna cosa, recolzant-l’hi. M’ha trepitjat l’ull de poll.
    1. Esclafar una cosa amb el peu, trepollar-la. Trepitjar un escarabat.
    2. especialment enologia Esclafar el raïm, per fer-ne sortir el most, posant-hi els peus a sobre i movent-los reiteradament. Aquest vi encara és trepitjat de peu. Trepitjar raïms.
  3. figuradament
    1. Tractar algú amb el més gran menyspreu, humiliar-lo en el seu honor, en la seva dignitat, etc. No deixarem que ens trepitgin i farem valdre els nostres drets.
    2. Menysprear la dignitat, l’honor, la justícia, la virtut, etc. No permeto que trepitgeu la seva memòria.

■ trepitjar

verb transitiu Posar els peus damunt d’una cosa, per caminar-hi o per sostenir-s’hi Es feren càrrec del lloc que trepitjaven Posar el peu sobre algú o alguna cosa, recolzant-l’hi M’ha trepitjat l’ull de poll Esclafar una cosa amb el peu, trepollar-la Trepitjar un escarabat especialment enologia Esclafar el raïm, per fer-ne sortir el most, posant-hi els peus a sobre i movent-los reiteradament Aquest vi encara és trepitjat de peu Trepitjar raïms figuradament Tractar algú amb el més gran menyspreu, humiliar-lo en el seu honor, en la seva dignitat, etc No deixarem que ens trepitgin i farem valdre…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trepó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trepó</title>

Etimologia: potser del ll. torpor, -ōris ‘ensopiment’, pel caràcter tòxic de l’herba, amb dissimilació de la primera o i metàtesi de la primera r 1a font: 1696, DLac.
    masculí botànica
  1. Herba blenera.
  2. Panís.
  3. trepó bord Múria.
  4. trepó mascle Planta herbàcia biennal de la família de les escrofulariàcies (Verbascum creticum), pubescent, que es fa en terrenys àrids i sorrencs.

■ trepó

masculí botànica Herba blenera Panís trepó bord Múria trepó mascle Planta herbàcia biennal de la família de les escrofulariàcies Verbascum creticum , pubescent, que es fa en terrenys àrids i sorrencs
Traducció