Es mostren 88939 resultats

■ triangulació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">triangulació</title>

Partició sil·làbica: tri_an_gu_la_ci_ó
Etimologia: del ll. td. triangulatio, -ōnis, íd.
    femení
  1. àlgebra Homeomorfisme d’un espai topològic en un políedre que té triangles per cares.
    1. geometria Operació que consisteix a inscriure un políedre de cares triangulars en una superfície de manera que per un procés reversible continu la superfície pugui deformar-se i obtenir el políedre inscrit.
    2. geodèsia Conjunt d’operacions geodèsiques destinades a fixar la posició d’un cert nombre de punts, mitjançant la determinació d’una sèrie de triangles que tenen per vèrtexs els dits punts.

■ triangulació

femení àlgebra Homeomorfisme d’un espai topològic en un políedre que té triangles per cares geometria Operació que consisteix a inscriure un políedre de cares triangulars en una superfície de manera que per un procés reversible continu la superfície pugui deformar-se i obtenir el políedre inscrit geodèsia Conjunt d’operacions geodèsiques destinades a fixar la posició d’un cert nombre de punts, mitjançant la determinació d’una sèrie de triangles que tenen per vèrtexs els dits punts
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triangular1

■ triangular1

adjectiu geometria Que té forma de triangle Dit d’un políedre que té una base triangular Prisma triangular Piràmide triangular Vegeu també triangular 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triangular2

■ triangular2

verb transitiu geometria Dividir en triangles Efectuar una triangulació Donar la forma d’un triangle Vegeu també triangular 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

triangularitzable

triangularitzable

adjectiu àlgebra Dit d’una matriu que admet triangularització
Gran Diccionari de la llengua catalana

triangularització

triangularització

femení àlgebra Donada una matriu, determinació d’una matriu triangular semblant a la matriu donada
Gran Diccionari de la llengua catalana

triangularitzar

triangularitzar

verb transitiu àlgebra Efectuar una triangularització
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triangularment

■ triangularment

adverbi Formant un triangle
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triangulat
| triangulada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">triangulat</title>

Partició sil·làbica: tri_an_gu_lat
Etimologia: de triangular2
adjectiu heràldica Dit d’un escut o d’una peça completament plena de triangles i sense cap espai buit entre ells, alternant metall i color, formats pel traç de línies horitzontals i diagonals en ambdós sentits.

■ triangulat
| triangulada

adjectiu heràldica Dit d’un escut o d’una peça completament plena de triangles i sense cap espai buit entre ells, alternant metall i color, formats pel traç de línies horitzontals i diagonals en ambdós sentits
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triapedrar

■ triapedrar

verb transitiu Separar les pedretes que hi ha amb el gra, després de batre, garbellant-lo amb el triapedres Triapedrar blat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triapedres

■ triapedres

masculí Garbell a posta per a triapedrar el gra erer
Traducció