Es mostren 88953 resultats

■ trifoliolat
| trifoliolada

■ trifoliolat
| trifoliolada

adjectiu botànica Que té tres folíols
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

trífora

trífora

femení arquitectura Finestra triforada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triforat
| triforada

■ triforat
| triforada

adjectiu Que té tres perforacions arquitectura Dit d’una finestra de tres obertures separades entre elles per pilastres o columnetes i formant un únic motiu arquitectònic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trifori


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trifori</title>

Etimologia: de l’angl. triforium, del b. ll. triforium, aplicat c. 1185 a la catedral de Canterbury, segurament llatinització del fr. ant. trifoire ‘cisellada, incrustació’, der. de l’ant. tresforer ‘traspassar’, del ll. transforare, íd.
    masculí arquitectura
  1. Conjunt de finestres, originàriament triforades, de la tribuna o matroneu de la nau d’una església que donen a l’interior.
  2. Tribuna, matroneu.

■ trifori

masculí arquitectura Conjunt de finestres, originàriament triforades, de la tribuna o matroneu de la nau d’una església que donen a l’interior Tribuna, matroneu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triforme

■ triforme

adjectiu Que es presenta en tres formes o aspectes distints deessa triforme mitologia Nom donat a Diana o Àrtemis perquè hom la venerava sovint en el triple aspecte de Diana, Lluna i Hècate
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triformitat

■ triformitat

femení Qualitat de triforme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

trifosfoinosítid

trifosfoinosítid

masculí bioquímica Producte de la fosforilació, mitjançant ATP, de dos grups hidroxil lliures del fosfatidil-inositol
Gran Diccionari de la llengua catalana

trifosfopiridina-nucleòtid

trifosfopiridina-nucleòtid

masculí bioquímica Nicotinamida-adenina-dinucleòtid-fosfat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triftong

■ triftong

masculí fonètica, fonologia Grup de fonemes vocàlics format per una semiconsonant, una vocal i una semivocal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trifulga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trifulga</title>

Etimologia: d’origen incert, com el cast. trifulca, que potser provenen d’un ll. vg. *bŭllĭcare ‘bullir’, amb el prefix trans-, amb possibles encreuaments i alteracions per influx de mots com trafegar, trabucar 1a font: c. 1875
femení Situació anguniosa de la qual hom surt treballosament. Vam passar moltes trifulgues.

■ trifulga

femení Situació anguniosa de la qual hom surt treballosament Vam passar moltes trifulgues
Informació complementària
Traducció