Es mostren 88940 resultats

trinar2

trinar2

verb intransitiu litúrgia Celebrar tres misses el mateix dia Vegeu també trinar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinat

■ trinat

masculí música Successió ràpida de dues notes entre les quals hi ha una distància d’un semitò o d’un to
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinc

■ trinc

masculí Soroll que fan dos objectes de vidre o de cristall en xocar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinca1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trinca</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de significar una corda passà a designar un ‘grup de tres en el joc de cartes o en general’ per la idea de ‘lligar’ amb confluència de la idea de trena i del nombre tres 1a font: 1839, DLab.
    femení nàutica
  1. Cap de corda que serveix per a subjectar dues coses o per a amarrar una perxa, una àncora, etc.
  2. Cadena o corda en forma d’anell que, ajustada més o menys a la meitat del bauprès, impedeix que aquest tingui moviment.



    3. Vegeu també:
    trinca3
    trinca2

■ trinca1

femení nàutica Cap de corda que serveix per a subjectar dues coses o per a amarrar una perxa, una àncora, etc Cadena o corda en forma d’anell que, ajustada més o menys a la meitat del bauprès, impedeix que aquest tingui moviment Vegeu també trinca 3 trinca 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinca2

■ trinca2

femení Conjunt de tres coses de la mateixa classe especialment Conjunt de tres persones designades per a contendre entre elles en unes oposicions Vegeu també trinca 1 trinca 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinca3

■ trinca3

Mot emprat en l’expressió nou de trinca locució adjectiva Flamant, acabat d’estrenar Vegeu també trinca 1 trinca 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trincar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trincar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: d’origen incert, potser del fr. tingler ‘lligar les posts d’una nau’, d’origen escandinau, convertit en tringler per repercussió de líquida, d’on degué passar en portuguès a tringrar, tringar, trincar i d’aquí al cat 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu
    1. nàutica Subjectar fortament amb trinques.
    2. Tesar.
  2. intransitiu nàutica Navegar de bolina.



    3. Vegeu també:
    trincar2

■ trincar1

verb transitiu nàutica Subjectar fortament amb trinques Tesar intransitiu nàutica Navegar de bolina Vegeu també trincar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trincar2

■ trincar2

verb intransitiu Bevent amb algú, fer xocar els veires, les copes, etc Trinquem a la salut del nostre amic Vegeu també trincar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trincó
| trincona

■ trincó
| trincona

masculí i femení Persona molt bevedora de vi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trinco-trinco

■ trinco-trinco

adverbi Bitllo-bitllo Pagar trinco-trinco
Traducció