Es mostren 88934 resultats

■ trio

trio

Partició sil·làbica: tri_o
Etimologia: de l’it. trio, íd.
    masculí
  1. música
    1. Obra o fragment per a tres instruments o parts melòdiques simultànies, vocals o instrumentals.
    2. Conjunt de tres executants d’una composició musical per a tres instruments.
  2. irònicament Colla de tres.
  3. jocs d’entreteniment Tres cartes d’igual valor, com tres reis, tres quatres, etc.

■ trio

masculí música Obra o fragment per a tres instruments o parts melòdiques simultànies, vocals o instrumentals Conjunt de tres executants d’una composició musical per a tres instruments irònicament Colla de tres jocs d’entreteniment Tres cartes d’igual valor, com tres reis, tres quatres, etc
Informació complementària
Traducció

■ tríode

tríode

Partició sil·làbica: trí_o_de
masculí electrònica Tub electrònic de tres elèctrodes: l’ànode, el càtode i la reixa o elèctrode de control.

■ tríode

masculí electrònica Tub electrònic de tres elèctrodes l’ànode, el càtode i la reixa o elèctrode de control
Traducció

trioic | trioica

trioic

Partició sil·làbica: tri_oic
adjectiu botànica Dit de la planta polígama que presenta en individus distints flors masculines, flors femenines i flors hermafrodites.

trioic | trioica

adjectiu botànica Dit de la planta polígama que presenta en individus distints flors masculines, flors femenines i flors hermafrodites

trioleïlglicèrid

trioleïlglicèrid

Partició sil·làbica: tri_o_le_ïl_gli_cè_rid
masculí bioquímica Oleïna.

trioleïlglicèrid

masculí bioquímica Oleïna

■ trioleïna

trioleïna

Partició sil·làbica: tri_o_le_ï_na
femení química orgànica Oleïna.

■ trioleïna

femení química orgànica Oleïna

■ triomf

triomf

Partició sil·làbica: tri_omf
Etimologia: del ll. triŭmphus, íd. 1a font: s. XV
    masculí
  1. història L’honor màxim que, a la Roma antiga, era tributat al general victoriós sobre els enemics.
  2. Victòria, èxit, esclatant. Aconseguir això ha estat un triomf.

■ triomf

masculí història L’honor màxim que, a la Roma antiga, era tributat al general victoriós sobre els enemics Victòria, èxit, esclatant Aconseguir això ha estat un triomf
Informació complementària
Traducció

■ triomfador | triomfadora

triomfador

Partició sil·làbica: tri_om_fa_dor
Etimologia: del ll. triumphator, -ōris, íd. 1a font: 1653, DTo.
adjectiu i masculí i femení Que triomfa.

■ triomfador | triomfadora

adjectiu i masculí i femení Que triomfa
Traducció

■ triomfal

triomfal

Partició sil·làbica: tri_om_fal
Etimologia: del ll. triumphalis, íd.
adjectiu Relatiu o pertanyent al triomf. Entrada triomfal. Marxa triomfal. Arc triomfal.

■ triomfal

adjectiu Relatiu o pertanyent al triomf Entrada triomfal Marxa triomfal Arc triomfal
Traducció

■ triomfalisme

triomfalisme

Partició sil·làbica: tri_om_fa_lis_me
Etimologia: de triomfal
masculí Manera de pensar, de parlar, d’obrar, fundada en una visió desproporcionadament optimista d’una actuació.

■ triomfalisme

masculí Manera de pensar, de parlar, d’obrar, fundada en una visió desproporcionadament optimista d’una actuació
Traducció

■ triomfalista

triomfalista

Partició sil·làbica: tri_om_fa_lis_ta
Etimologia: de triomfal
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al triomfalisme.
  2. adjectiu i masculí i femení Que manifesta triomfalisme.

■ triomfalista

adjectiu Relatiu o pertanyent al triomfalisme adjectiu i masculí i femení Que manifesta triomfalisme
Traducció