Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Etimologia: ant. i dial. triquet, d’origen incert, probablement del fr. ant. triquet ‘pala o bastó del joc de trinquet, bastó en general’ der. de trique ‘bastó’ (v. tricot), amb -n- per influx d’altres mots, com trincar¹ o altres de nàutics 1a font: s. XV

masculí

construcció naval

Pal més pròxim a proa en les embarcacions de més d’un pal.
Verga més baixa del trinquet.
Vela que s’enverga en el trinquet.

Vegeu també:

trinquet²

■ trinquet¹

masculí construcció naval Pal més pròxim a proa en les embarcacions de més d’un pal Verga més baixa del trinquet Vela que s’enverga en el trinquet Vegeu també trinquet 2

■ trinquet²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trinquet</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. trinquet¹: pas del nom del joc al clos on es practica

masculí jocs d’entreteniment Recinte de joc específic per a la pràctica del joc de pilota valenciana, en forma de rectangle.

Vegeu també:
trinquet¹

■ trinquet²

masculí jocs d’entreteniment Recinte de joc específic per a la pràctica del joc de pilota valenciana, en forma de rectangle Vegeu també trinquet 1

■ trinqueta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trinqueta</title>

Etimologia: de trinquet¹

femení construcció naval Vela més gran de les que són fetes fermes al pal trinquet.

■ trinqueta

femení construcció naval Vela més gran de les que són fetes fermes al pal trinquet

■ trinquetilla

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trinquetilla</title>

Etimologia: de trinquet¹

femení nàutica Floc que en una fragata s’enverga a l’estai de trinquet.

■ trinquetilla

femení nàutica Floc que en una fragata s’enverga a l’estai de trinquet

■ trinquis

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trinquis</title>

Etimologia: de trincar²

masculí

Acció de trincar².
1. Trencadissa.
2. fer trinquis especialment Fer trencadissa.

■ trinquis

masculí Acció de trincar 2 Trencadissa fer trinquis especialment Fer trencadissa

■ trinxa¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trinxa</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: deriv. de trinxar, perquè cenyeix la cintura com si la trenqués 1a font: 1527

femení Cadascuna de les dues tiretes de roba que hom posa a la cintura d’uns pantalons, d’una armilla, etc., i que serveixen per a cenyir aquestes peces per mitjà de sivelles o de botons.

Vegeu també:
trinxa²

■ trinxa¹

femení Cadascuna de les dues tiretes de roba que hom posa a la cintura d’uns pantalons, d’una armilla, etc, i que serveixen per a cenyir aquestes peces per mitjà de sivelles o de botons Vegeu també trinxa 2

■ trinxa²

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trinxa</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: reducció de trinxeraire

masculí i femení Trinxeraire.

Vegeu també:
trinxa¹

■ trinxa²

masculí i femení Trinxeraire Vegeu també trinxa 1

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ trinitroglicerol

■ trinodal

■ trinomi | trinòmia

■ trinomi | trinòmia

■ trinquet1

■ trinquet2

■ trinqueta

■ trinquetilla

■ trinquis

■ trinxa1

■ trinxa2

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ trinomi

| trinòmia

■ trinomi

| trinòmia

■ trinquet¹

■ trinquet²

■ trinxa¹

■ trinxa²

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia