Es mostren 88940 resultats

■ trioleïna

■ trioleïna

femení química orgànica Oleïna
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triomf


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">triomf</title>

Partició sil·làbica: tri_omf
Etimologia: del ll. triŭmphus, íd. 1a font: s. XV
    masculí
  1. història L’honor màxim que, a la Roma antiga, era tributat al general victoriós sobre els enemics.
  2. Victòria, èxit, esclatant. Aconseguir això ha estat un triomf.

■ triomf

masculí història L’honor màxim que, a la Roma antiga, era tributat al general victoriós sobre els enemics Victòria, èxit, esclatant Aconseguir això ha estat un triomf
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triomfador
| triomfadora

■ triomfador
| triomfadora

adjectiu i masculí i femení Que triomfa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triomfal

■ triomfal

adjectiu Relatiu o pertanyent al triomf Entrada triomfal Marxa triomfal Arc triomfal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triomfalisme

■ triomfalisme

masculí Manera de pensar, de parlar, d’obrar, fundada en una visió desproporcionadament optimista d’una actuació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triomfalista

■ triomfalista

adjectiu Relatiu o pertanyent al triomfalisme adjectiu i masculí i femení Que manifesta triomfalisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triomfalment

■ triomfalment

adverbi D’una manera triomfal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triomfant

■ triomfant

adjectiu Que s’emporta un triomf, que triomfa De qui hom celebra el triomf església triomfant cristianisme Els benaurats del cel
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triomfar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">triomfar</title>

Partició sil·làbica: tri_om_far
Etimologia: del ll. triumphare, íd. 1a font: s. XV
    verb intransitiu
  1. història En l’antiguitat romana, obtenir, rebre, els honors del triomf.
    1. Obtenir una victòria, prevaler. En aquella batalla els nadius triomfaren sobre l’enemic. Han triomfat els de l’altre bàndol.
    2. figuradament Reeixir completament en una empresa. L’actriu triomfà a Barcelona. Triomfar en la vida.

■ triomfar

verb intransitiu història En l’antiguitat romana, obtenir, rebre, els honors del triomf Obtenir una victòria, prevaler En aquella batalla els nadius triomfaren sobre l’enemic Han triomfat els de l’altre bàndol figuradament Reeixir completament en una empresa L’actriu triomfà a Barcelona Triomfar en la vida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trions


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trions</title>

Partició sil·làbica: tri_ons
    masculí plural antigament i poèticament
  1. Nom donat pels antics astrònoms al conjunt de les dues Osses.
  2. per extensió Nom donat als set estels visibles de cadascuna de les dues Osses (d’on deriva el nom de septentrió).

■ trions

masculí plural antigament i poèticament Nom donat pels antics astrònoms al conjunt de les dues Osses per extensió Nom donat als set estels visibles de cadascuna de les dues Osses d’on deriva el nom de septentrió
Traducció