Es mostren 88953 resultats

■ triomfant

■ triomfant

adjectiu Que s’emporta un triomf, que triomfa De qui hom celebra el triomf església triomfant cristianisme Els benaurats del cel
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triomfar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">triomfar</title>

Partició sil·làbica: tri_om_far
Etimologia: del ll. triumphare, íd. 1a font: s. XV
    verb intransitiu
  1. història En l’antiguitat romana, obtenir, rebre, els honors del triomf.
    1. Obtenir una victòria, prevaler. En aquella batalla els nadius triomfaren sobre l’enemic. Han triomfat els de l’altre bàndol.
    2. figuradament Reeixir completament en una empresa. L’actriu triomfà a Barcelona. Triomfar en la vida.

■ triomfar

verb intransitiu història En l’antiguitat romana, obtenir, rebre, els honors del triomf Obtenir una victòria, prevaler En aquella batalla els nadius triomfaren sobre l’enemic Han triomfat els de l’altre bàndol figuradament Reeixir completament en una empresa L’actriu triomfà a Barcelona Triomfar en la vida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trions


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trions</title>

Partició sil·làbica: tri_ons
    masculí plural antigament i poèticament
  1. Nom donat pels antics astrònoms al conjunt de les dues Osses.
  2. per extensió Nom donat als set estels visibles de cadascuna de les dues Osses (d’on deriva el nom de septentrió).

■ trions

masculí plural antigament i poèticament Nom donat pels antics astrònoms al conjunt de les dues Osses per extensió Nom donat als set estels visibles de cadascuna de les dues Osses d’on deriva el nom de septentrió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triosa

■ triosa

femení bioquímica Monosacàrid de tres àtoms de carboni indústria tèxtil Diable desmotador, carda o altra màquina emprada en el desmotatge de la llana
Gran Diccionari de la llengua catalana

triosafosfat

triosafosfat

masculí bioquímica Cadascun dels fosfats de gliceraldehid i de la trihidroxiacetona
Gran Diccionari de la llengua catalana

triosafosfatoisomerasa

triosafosfatoisomerasa

femení bioquímica Enzim que catalitza la transformació del fosfat de dihidroxiacetona en gliceraldehid-3-fosfat
Gran Diccionari de la llengua catalana

trioxipurina


<title type="display">trioxipurina</title>

Partició sil·làbica: tri_o_xi_pu_ri_na
femení farmàcia, indústria farmacèutica Àcid úric, substància en forma de pólvores blanques, inodores i insípides, de fórmula C5H4N4O3.

trioxipurina

femení farmàcia, indústria farmacèutica Àcid úric, substància en forma de pólvores blanques, inodores i insípides, de fórmula C 5 H 4 N 4 O 3
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trip-trap

■ trip-trap

masculí Mot amb què hom denota el fet de bategar fort el cor Quin trip-trap al cor en traspassar la porta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tripa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tripa</title>

Etimologia: d’origen incert, potser fou un der. postverbal de estripar, que provindria del ll. exstĭrpare ‘arrencar, esqueixar’; però també fora possible un origen preromà, indoeuropeu precèltic, d’una base dripp-, afí a la del mot drap, amb influx del ll. exstirpare 1a font: 1184
    femení [generalment en pl]
    1. anatomia animal Intestins, budells. Per l’esvoranc del ventre li sortien les tripes. Un recargolament de tripes.
    2. figuradament Dit d’allò que hi ha a l’interior de certes coses. Les tripes del meló. La tripa d’un cigar.
    3. arts gràfiques Conjunt dels plecs d’un llibre o una revista, cosits o encolats, sense les cobertes.
    4. treure les tripes per la boca hiperbòlicament Vomitar.
    1. Ventre, panxa.
    2. per analogia anatomia animal Estómac dels animals remugadors.
    3. gastronomia Trossos d’estómac i intestins de remugadors, de composició semblant a la carn, que hom consumeix amb adobs picants (cebes, tomàquets, alls, pebre).
  3. indústria tèxtil
    1. antigament Teixit de llana o d’espart semblant al vellut.
    2. Fil gruixut o metxa que, en un piqué, n’accentua el relleu.

■ tripa

femení generalment en pl anatomia animal Intestins, budells Per l’esvoranc del ventre li sortien les tripes Un recargolament de tripes figuradament Dit d’allò que hi ha a l’interior de certes coses Les tripes del meló La tripa d’un cigar arts gràfiques Conjunt dels plecs d’un llibre o una revista, cosits o encolats, sense les cobertes treure les tripes per la boca hiperbòlicament Vomitar Ventre, panxa per analogia anatomia animal Estómac dels animals remugadors gastronomia Trossos d’estómac i intestins de remugadors, de composició semblant a la carn, que hom consumeix amb adobs picants…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tripada

■ tripada

femení anatomia animal Conjunt de les tripes d’un animal gastronomia Menjada de tripes indústria tèxtil Conjunt de les peces petites que la maquineta de lliços porta muntades al seu interior
Traducció