Es mostren 88939 resultats

■ trípol

■ trípol

masculí petrografia i joieria Dipòsit silici pulverulent de color clar, de groc a vermellós, format per restes de diatomees i radiolaris, usat per a polir gemmes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tripolar

■ tripolar

adjectiu Que té tres pols electrotècnia Dit del commutador, l’interruptor, etc, que actua sobre tres pols o fases de corrent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tripolità
| tripolitana

■ tripolità
| tripolitana

adjectiu i masculí i femení De Trípoli capital de Líbia o de la Tripolitània regió de Líbia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trips


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trips</title>

masculí entomologia Gènere d’insectes tisanòpters de la família dels trípids (Thrips sp), de dimensions molt petites i règim fitòfag, que transmeten virus a les plantes i poden causar estralls als cultius, com el trips del tabac (Thrips tabaci), que ataca el tabac i altres solanàcies.

■ trips

masculí entomologia Gènere d’insectes tisanòpters de la família dels trípids Thrips sp , de dimensions molt petites i règim fitòfag, que transmeten virus a les plantes i poden causar estralls als cultius, com el trips del tabac Thrips tabaci , que ataca el tabac i altres solanàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tripsina

■ tripsina

femení bioquímica Enzim proteolític que, procedent del pàncrees, és secretat per l’intestí prim en forma de tripsinogen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tripsinogen

■ tripsinogen

masculí bioquímica Zimogen de la tripsina secretat per l’intestí prim
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

triptamina

triptamina

femení bioquímica Amina biògena procedent del triptòfan
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tripterígids

■ tripterígids

masculí ictiologia plural Família de peixos litorals de l’ordre dels perciformes, representada a la Mediterrània per quatre espècies de raboses morrudes singular Peix de la família dels tripterígids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ tríptic


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tríptic</title>

Etimologia: del gr. tríptykhos ‘triple’, comp. de trís ‘tres vegades’ i ptýkhē ‘plec’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. art Composició pictòrica, escultòrica o d’orfebreria dividida en tres cossos, en la qual els dos exteriors es tanquen sobre el central; tenen també decorada la cara exterior que resta a la vista quan el tríptic és tancat.
  2. per analogia Conjunt de tres poemes, tres obres literàries, etc., que tenen una afinitat, un lligam temàtic, etc. Un tríptic de sonets.
  3. arts gràfiques Imprès format per un full doblegat formant tres pàgines de manera que les dues externes queden doblegades sobre la central.

■ tríptic

masculí art Composició pictòrica, escultòrica o d’orfebreria dividida en tres cossos, en la qual els dos exteriors es tanquen sobre el central tenen també decorada la cara exterior que resta a la vista quan el tríptic és tancat per analogia Conjunt de tres poemes, tres obres literàries, etc, que tenen una afinitat, un lligam temàtic, etc Un tríptic de sonets arts gràfiques Imprès format per un full doblegat formant tres pàgines de manera que les dues externes queden doblegades sobre la central
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ triptòfan

■ triptòfan

masculí química orgànica i bioquímica Aminoàcid essencial que ocorre a la natura en la forma L—
Traducció