Es mostren 88940 resultats

■ ascendència

■ ascendència

femení Conjunt de parents de la línia ascendent Ascendència materna, paterna
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ascendent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ascendent</title>

Etimologia: de ascendir 1a font: s. XIII, CTort.
  1. adjectiu Que ascendeix, que va de baix a dalt. Direcció ascendent.
  2. adjectiu astronomia Dit dels astres en incrementar llur altura per damunt l’horitzó.
  3. adjectiu botànica Dit de les tiges que, després d’haver començat a créixer en una direcció aproximadament horitzontal, prenen una direcció de creixement vertical o obliqua cap amunt.
  4. adjectiu música Dit de tot interval o tot seguit d’intervals en què qualsevol so (fora del primer) és més agut que l’anterior.
  5. masculí i femení Parent de la línia ascendent que precedeix en la successió genealògica.
  6. masculí figuradament
    1. Autoritat, predomini moral. Abusar de l’ascendent que hom té sobre els altres.
    2. usat absolutament Tenir molt d’ascendent.
  7. masculí astrologia Punt del zodíac que apareix sobre l’horitzó en un moment donat, com el del naixement d’algú, i que, segons l’horòscop, hom suposa que té una influència sobre la seva vida o la seva fortuna.
  8. línia ascendent En genealogia, línia que va de fills a pares.

■ ascendent

adjectiu Que ascendeix, que va de baix a dalt Direcció ascendent adjectiu astronomia Dit dels astres en incrementar llur altura per damunt l’horitzó adjectiu botànica Dit de les tiges que, després d’haver començat a créixer en una direcció aproximadament horitzontal, prenen una direcció de creixement vertical o obliqua cap amunt adjectiu música Dit de tot interval o tot seguit d’intervals en què qualsevol so fora del primer és més agut que l’anterior masculí i femení Parent de la línia ascendent que precedeix en la successió genealògica masculí figuradament Autoritat, predomini moral Abusar…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ascendible

■ ascendible

adjectiu Susceptible o digne d’ésser ascendit
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ascendir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ascendir</title>

Etimologia: del ll. ascendĕre, íd.
    verb
  1. intransitiu
    1. Pujar. El globus ascendí cel amunt. Les despeses han ascendit per damunt dels pressuposts.
    2. Procedir d’un grau, una dignitat, un càrrec, etc., inferior a un altre de superior, d’allò que és particular a allò que és general, del temps actual a un temps passat. Ascendir de comandant a tinent coronel. Les investigacions ascendeixen a la segona dinastia.
  2. transitiu Donar, concedir, un ascens. Ascendir el tinent a capità.
  3. ascendir en latitud marina, marítim Navegar cap a latituds més elevades.

■ ascendir

verb intransitiu Pujar El globus ascendí cel amunt Les despeses han ascendit per damunt dels pressuposts Procedir d’un grau, una dignitat, un càrrec, etc, inferior a un altre de superior, d’allò que és particular a allò que és general, del temps actual a un temps passat Ascendir de comandant a tinent coronel Les investigacions ascendeixen a la segona dinastia transitiu Donar, concedir, un ascens Ascendir el tinent a capità ascendir en latitud marina, marítim Navegar cap a latituds més elevades
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ascens


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ascens</title>

Etimologia: del ll. ascensus, -us, íd. 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. Promoció d’una dignitat, un càrrec, una plaça, etc., inferior a un altre de superior.
  2. dret administratiu Nomenament d’un funcionari per a un càrrec públic vacant de categoria jeràrquica superior al que exercia dins el mateix cos de funcionaris.

■ ascens

masculí Promoció d’una dignitat, un càrrec, una plaça, etc, inferior a un altre de superior dret administratiu Nomenament d’un funcionari per a un càrrec públic vacant de categoria jeràrquica superior al que exercia dins el mateix cos de funcionaris
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ascensió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ascensió</title>

Partició sil·làbica: as_cen_si_ó
Etimologia: del ll. ascensio, -ōnis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    femení
  1. Acció d’ascendir.
  2. cristianisme
    1. Elevació de Crist al cel davant els seus deixebles, quaranta dies després de la resurrecció.
    2. [en majúscula] Festivitat amb què l’Església commemora l’ascensió de Crist.

■ ascensió

femení Acció d’ascendir cristianisme Elevació de Crist al cel davant els seus deixebles, quaranta dies després de la resurrecció en majúscula Festivitat amb què l’Església commemora l’ascensió de Crist
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ascensional

■ ascensional

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ascensió Que causa l’ascensió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ascensor

■ ascensor

masculí tecnologia Aparell de transport intermitent de persones en sentit vertical ascendent i descendent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ascensorista

■ ascensorista

masculí i femení Persona encarregada d’un ascensor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ascesi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ascesi</title>

Etimologia: del gr. áskēsis ‘exercici, estudi’
    femení
  1. Exercici i esforç de la voluntat que, amb vista a la consecució d’un fi o un ideal físic, moral, intel·lectual, polític o religiós, s’orienta cap a un desenvolupament conscient i sistemàtic dels aspectes que l’afavoreixen i a una abstenció dels que el dificulten.
  2. religió Pràctica de l’ascetisme.

■ ascesi

femení Exercici i esforç de la voluntat que, amb vista a la consecució d’un fi o un ideal físic, moral, intellectual, polític o religiós, s’orienta cap a un desenvolupament conscient i sistemàtic dels aspectes que l’afavoreixen i a una abstenció dels que el dificulten religió Pràctica de l’ascetisme
Traducció