Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ ulòtric

| ulòtrica

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ulòtric</title>

Etimologia: del grec oulótrikhos, íd., de oúlos ‘crespat’ i thrix thrikhós ‘cabell’.

adjectiu Que té els cabells crespats, com ocorre en el cas d’individus de certes races del grup melanoderm.

■ ulòtric

| ulòtrica

adjectiu Que té els cabells crespats, com ocorre en el cas d’individus de certes races del grup melanoderm

■ ulotricals

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ulotricals</title>

femení

botànica

plural Ordre de clorofícies integrat per algues de tal·lus filamentós o laminar, amb cèl·lules uninuclears i amb un cloroplast parietal.
singular Alga de l’ordre de les ulotricals.

■ ulotricals

femení botànica plural Ordre de clorofícies integrat per algues de tallus filamentós o laminar, amb cèllules uninuclears i amb un cloroplast parietal singular Alga de l’ordre de les ulotricals

■ ulterior

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ulterior</title>

Partició sil·làbica: ul_te_ri_or
Etimologia: del ll. ulterior, -ōris ‘que és més enllà’, comparatiu corresponent al superlatiu ultĭmus, -a, -um ‘el que és més enllà’, i a un positiu inusitat *ulter, -tra, -trum ‘que és dellà’, oposat a citer, -tra, -trum ’que és deçà‘, subsistent només en els adverbis ultra, ultro ‘de l’altra banda’ 1a font: 1888, DLab.

adjectiu

Situat dellà d’un punt determinat (per oposició a citerior).
Que s’ha de fer després d’una altra cosa.

■ ulterior

adjectiu Situat dellà d’un punt determinat per oposició a citerior Que s’ha de fer després d’una altra cosa

■ ulteriorment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ulteriorment</title>

Partició sil·làbica: ul_te_ri_or_ment
Etimologia: de ulterior 1a font: 1447

adverbi En un temps ulterior.

■ ulteriorment

adverbi En un temps ulterior

■ últim

| última

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">últim</title>

Etimologia: del ll. ultĭmus, -a, -um ‘el que és més enllà’ (v. ulterior) 1a font: s. XV, I. de Villena

adjectiu

Darrer.
a l’últim Per fi, finalment, al capdavall.

■ últim

| última

adjectiu Darrer a l’últim Per fi, finalment, al capdavall

■ últimament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">últimament</title>

Etimologia: de últim 1a font: s. XIV, Pere III

adverbi

En darrer lloc, després de tots els altres.
Darrerament, ara fa poc, recentment. Últimament s’ha parlat molt d’això.

■ últimament

adverbi En darrer lloc, després de tots els altres Darrerament, ara fa poc, recentment Últimament s’ha parlat molt d’això

■ ultimar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ultimar</title>

Etimologia: del ll. td. ultimare ‘arribar a la fi’ 1a font: c. 1610

verb transitiu Enllestir una cosa. Ultimar els preparatius per a la partença.

■ ultimar

verb transitiu Enllestir una cosa Ultimar els preparatius per a la partença

ultimate*

<title type="display" xml:lang="estrangerisme">ultimate</title>

Pronúncia: áltimət
Etimologia: mot anglès

masculí esports Esport practicat entre dos equips de set jugadors en un terreny de joc rectangular de 100 m de llarg i 37 m d’ample, amb una zona d’anotació a cada extrem, consistent a anar-se passant un disc de plàstic fins que un jugador del propi equip aconsegueix rebre’l a la zona d’anotació contrària.

ultimate*

masculí esports Esport practicat entre dos equips de set jugadors en un terreny de joc rectangular de 100 m de llarg i 37 m d’ample, amb una zona d’anotació a cada extrem, consistent a anar-se passant un disc de plàstic fins que un jugador del propi equip aconsegueix rebre’l a la zona d’anotació contrària

■ ultimàtum

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ultimàtum</title>

Etimologia: del ll. diplomàtic del s. XVIII, substantivació de ultimatus, -a, -um, participi de ultimare ‘arribar a la fi’; sembla segur que al s. XV era usada a les cancelleries alemanyes l’expressió ultimatum consilium ‘última decisió’ 1a font: 1888, DLab.

masculí

dret internacional Conjunt de condicions i d’exigències inajornables i definitives que un estat posa a un altre en una negociació diplomàtica, la no-acceptació de les quals implica la ruptura de les negociacions, sovint represàlies de tipus bèl·lic i la declaració de guerra.
Proposta, invitació, requeriment, etc., peremptoris, que no admeten objeccions ni refús sinó al preu de greus conseqüències.

■ ultimàtum

masculí dret internacional Conjunt de condicions i d’exigències inajornables i definitives que un estat posa a un altre en una negociació diplomàtica, la no-acceptació de les quals implica la ruptura de les negociacions, sovint represàlies de tipus bèllic i la declaració de guerra Proposta, invitació, requeriment, etc, peremptoris, que no admeten objeccions ni refús sinó al preu de greus conseqüències

■ ultra¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ultra</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. ultra ‘de l’altra banda’ 1a font: s. XII, Hom.

preposició

De més de, en addició a, sobre. Ultra els llibres que ha comprat, té els que li han donat.
ultra mesura Excessivament, moltíssim, massa. Quan l’inviteu, sol beure ultra mesura.

Vegeu també:

ultra²

■ ultra¹

preposició De més de, en addició a, sobre Ultra els llibres que ha comprat, té els que li han donat ultra mesura Excessivament, moltíssim, massa Quan l’inviteu, sol beure ultra mesura Vegeu també ultra 2

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ ulòtric | ulòtrica

■ ulòtric | ulòtrica

■ ulotricals

■ ulterior

■ ulteriorment

■ últim | última

■ últim | última

■ últimament

■ ultimar

ultimate*

■ ultimàtum

■ ultra1

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ ulòtric

| ulòtrica

■ ulòtric

| ulòtrica

■ últim

| última

■ últim

| última

■ ultra¹

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia