Es mostren 88940 resultats

■ ulo-2

■ ulo-2

Forma prefixada del mot grec oũlon , que significa ‘geniva’ Ex ulotomia, ulorrea Vegeu també ulo- 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ulòtric
| ulòtrica

■ ulòtric
| ulòtrica

adjectiu Que té els cabells crespats, com ocorre en el cas d’individus de certes races del grup melanoderm
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ulotricals

■ ulotricals

femení botànica plural Ordre de clorofícies integrat per algues de tallus filamentós o laminar, amb cèllules uninuclears i amb un cloroplast parietal singular Alga de l’ordre de les ulotricals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ulterior


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ulterior</title>

Partició sil·làbica: ul_te_ri_or
Etimologia: del ll. ulterior, -ōris ‘que és més enllà’, comparatiu corresponent al superlatiu ultĭmus, -a, -um ‘el que és més enllà’, i a un positiu inusitat *ulter, -tra, -trum ‘que és dellà’, oposat a citer, -tra, -trum ’que és deçà‘, subsistent només en els adverbis ultra, ultro ‘de l’altra banda’ 1a font: 1888, DLab.
    adjectiu
  1. Situat dellà d’un punt determinat (per oposició a citerior).
  2. Que s’ha de fer després d’una altra cosa.

■ ulterior

adjectiu Situat dellà d’un punt determinat per oposició a citerior Que s’ha de fer després d’una altra cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ulteriorment

■ ulteriorment

adverbi En un temps ulterior
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ últim
| última

■ últim
| última

adjectiu Darrer a l’últim Per fi, finalment, al capdavall
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ últimament

■ últimament

adverbi En darrer lloc, després de tots els altres Darrerament, ara fa poc, recentment Últimament s’ha parlat molt d’això
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ultimar

■ ultimar

verb transitiu Enllestir una cosa Ultimar els preparatius per a la partença
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ultimate*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">ultimate</title>

Pronúncia: áltimət
Etimologia: mot anglès
masculí esports Esport practicat entre dos equips de set jugadors en un terreny de joc rectangular de 100 m de llarg i 37 m d’ample, amb una zona d’anotació a cada extrem, consistent a anar-se passant un disc de plàstic fins que un jugador del propi equip aconsegueix rebre’l a la zona d’anotació contrària.

ultimate*

masculí esports Esport practicat entre dos equips de set jugadors en un terreny de joc rectangular de 100 m de llarg i 37 m d’ample, amb una zona d’anotació a cada extrem, consistent a anar-se passant un disc de plàstic fins que un jugador del propi equip aconsegueix rebre’l a la zona d’anotació contrària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ultimàtum


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ultimàtum</title>

Etimologia: del ll. diplomàtic del s. XVIII, substantivació de ultimatus, -a, -um, participi de ultimare ‘arribar a la fi’; sembla segur que al s. XV era usada a les cancelleries alemanyes l’expressió ultimatum consilium ‘última decisió’ 1a font: 1888, DLab.
    masculí
  1. dret internacional Conjunt de condicions i d’exigències inajornables i definitives que un estat posa a un altre en una negociació diplomàtica, la no-acceptació de les quals implica la ruptura de les negociacions, sovint represàlies de tipus bèl·lic i la declaració de guerra.
  2. Proposta, invitació, requeriment, etc., peremptoris, que no admeten objeccions ni refús sinó al preu de greus conseqüències.

■ ultimàtum

masculí dret internacional Conjunt de condicions i d’exigències inajornables i definitives que un estat posa a un altre en una negociació diplomàtica, la no-acceptació de les quals implica la ruptura de les negociacions, sovint represàlies de tipus bèllic i la declaració de guerra Proposta, invitació, requeriment, etc, peremptoris, que no admeten objeccions ni refús sinó al preu de greus conseqüències
Informació complementària
Traducció