Es mostren 88940 resultats

umplir

umplir

verb transitiu dialectal antigament Omplir
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ un
| una


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">un</title>

Homòfon: unt
Etimologia: del ll. ūnus, -a,-um, íd. 1a font: orígens de la llengua, Llull
    1. adjectiu Dels adjectius numerals cardinals, el que indica el nombre del qual tots els altres nombres són agregats (2 = 1+1; 3 = 1+1+1; etc.). Ell no té sinó un fill. Una destral. Us he demanat unes tenalles, no dues.
    2. pronom Un i un fan dos. Comptar d’un a cent.
    3. la una La primera hora després del migdia o de la mitjanit. Pleguem a la una.
  2. pronom
    1. Una persona, una cosa. Aquest és un d’ells.
    2. Un hom. Si un et demana un favor...
    3. un de tants Una persona o una cosa qualsevol, que no destaca entre els de la seva classe. Entre els companys ell és un de tants. Viu en un de tants barris suburbials de la ciutat.
  3. [contraposat a altre]
    1. adjectiu Persona o cosa amb relació a una altra. De l’un cap de món a l’altre.
    2. pronom Sempre hi ha baralles entre uns i altres.
    3. de l’un a l’altre heràldica Dit de la figura que ressalta al mig d’una partició, on els esmalts dels campers formats per aquesta són invertits o oposats a aquella, la qual és dividida de la mateixa manera.
    4. de l’un en l’altre (o de l’un dins l’altre) heràldica Dit de la figura que es repeteix dins les particions d’un escut, però amb els esmalts contraposats.
    5. d’un a un (o un per un) D’una manera successiva, sense ajuntar-se mai més d’una persona o cosa. Entreu d’un a un. Les comptava una per una.
    6. l’un a l’altre Recíprocament. Es tiraven pedres els uns als altres.
    7. l’un sobre l’altre heràldica Dit dels objectes posats l’un sobre l’altre, però separats.
  4. article
    1. Article indefinit. És un metge molt bo.
    2. Davant un numeral, aproximadament, cap a. Fa unes dues hores que s’espera. Val uns tres euros.
    3. una mica (o un poc) En quantitat o intensitat no gaire considerable. Estic una mica cansat.
    4. uns quants Alguns. Uns quants dies després.
  5. adjectiu No vari, constituint una unitat. Catalunya una, amb un govern i un parlament.
  6. a l’una Unidament, a un temps. Hem d’anar tots a l’una, si no volem fracassar.
  7. tot d’una locució adverbial
    1. De sobte.
    2. dialectal Tot seguit.

■ un
| una

adjectiu Dels adjectius numerals cardinals, el que indica el nombre del qual tots els altres nombres són agregats 2 = 1+1 3 = 1+1+1 etc Ell no té sinó un fill Una destral Us he demanat unes tenalles, no dues pronom Un i un fan dos Comptar d’un a cent la una La primera hora després del migdia o de la mitjanit Pleguem a la una pronom Una persona, una cosa Aquest és un d’ells Un hom Si un et demana un favor un de tants Una persona o una cosa qualsevol, que no destaca entre els de la seva classe Entre els companys ell és un de tants Viu en un de tants barris suburbials de la ciutat contraposat a…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ unànime


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">unànime</title>

Etimologia: del ll. unanĭmis, íd. 1a font: 1624
    adjectiu
  1. Dit d’una pluralitat de persones que tenen i manifesten una total concordança d’idees, opinions, aspiracions, etc., que convenen en un mateix parer. El poble unànime ho vol. Tots foren unànimes a absoldre’l.
    1. Dit d’allò que és plenament compartit per tots els membres d’un grup. Aquest fou el parer unànime de l’assemblea. El dol unànime.
    2. Dit d’allò que expressa el ple acord, la unanimitat. El vot unànime.

■ unànime

adjectiu Dit d’una pluralitat de persones que tenen i manifesten una total concordança d’idees, opinions, aspiracions, etc, que convenen en un mateix parer El poble unànime ho vol Tots foren unànimes a absoldre’l Dit d’allò que és plenament compartit per tots els membres d’un grup Aquest fou el parer unànime de l’assemblea El dol unànime Dit d’allò que expressa el ple acord, la unanimitat El vot unànime
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ unànimement

■ unànimement

adverbi D’una manera unànime
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ unanimisme

■ unanimisme

masculí literatura Moviment literari que es basa en la idea de l’escriptor com a representant de l’ànima collectiva, del grup humà considerat com un tot els seus sentiments, els seus desigs, totes les seves emocions i fins i tot els actes de la voluntat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ unanimista

■ unanimista

literatura adjectiu Relatiu o pertanyent a l’unanimisme masculí i femení Seguidor de l’unanimisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ unanimitat

■ unanimitat

femení Qualitat d’unànime Acord unànime per unanimitat Unànimement, per acord de tots els components d’un grup, d’una associació, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ unari
| unària

■ unari
| unària

adjectiu Que consta d’un element, d’una part
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ unça


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">unça</title>

Etimologia: del ll. ŭncia, íd. 1a font: 1272, CTort.
    femení
  1. metrologia
    1. Unitat de pes de valor molt variable segons els països o les localitats.
    2. Antiga unitat de pes catalana igual a 1/12 de la lliura, o sia 33,33 g.
    3. Unitat de pes, emprada en joieria, igual a 4 quarts o 1/8 del marc, o sia 33,54 g.
    4. farmàcia, indústria farmacèutica Antiga unitat de pes equivalent a 8 dracmes, o sia 28,756 g.
  2. numismàtica
    1. En el sistema monetari romà, dotzena part de la lliura.
    2. En el sistema de l’as uncial romà, pes de la moneda unitat.
    3. A l’època medieval, divisor ponderal de la lliura.
    4. A l’edat mitjana, moneda d’or musulmana de València, que valia dos morabatins.
    5. A l’edat moderna, nom popular donat al dobló de vuit escuts hispanoamericà, amb un valor equivalent al de 16 duros o rals de vuit.
    6. Al segle XIX, moneda espanyola amb el valor de 320 rals de billó.

■ unça

femení metrologia Unitat de pes de valor molt variable segons els països o les localitats Antiga unitat de pes catalana igual a 1/12 de la lliura, o sia 33,33 g Unitat de pes, emprada en joieria, igual a 4 quarts o 1/8 del marc, o sia 33,54 g farmàcia, indústria farmacèutica Antiga unitat de pes equivalent a 8 dracmes, o sia 28,756 g numismàtica En el sistema monetari romà, dotzena part de la lliura En el sistema de l’as uncial romà, pes de la moneda unitat A l’època medieval, divisor ponderal de la lliura A l’edat mitjana, moneda d’or musulmana de València, que valia dos morabatins A l’edat…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

uncària


<title type="display">uncària</title>

Partició sil·làbica: un_cà_ri_a
femení botànica, adoberia i etnologia Liana de la família de les rubiàcies (Uncaria gambir), amb circells uncinats, fulles simples, oposades i el·líptiques, flors amb un llarg tub corol·lí, disposades en umbel·les, i fruits alats. Les fulles són emprades com a masticatori.

uncària

femení botànica , adoberia i etnologia Liana de la família de les rubiàcies Uncaria gambir , amb circells uncinats, fulles simples, oposades i ellíptiques, flors amb un llarg tub corollí, disposades en umbelles, i fruits alats Les fulles són emprades com a masticatori