Es mostren 88940 resultats

■ urbanitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">urbanitat</title>

Etimologia: del ll. urbanĭtas -ātis, íd. 1a font: 1696, DLac.
femení ensenyament Qualitat de la persona que posseeix bones maneres, que conviu en grup respectant la personalitat d’altri i que observa les normes de convivència i de tracte social.

■ urbanitat

femení ensenyament Qualitat de la persona que posseeix bones maneres, que conviu en grup respectant la personalitat d’altri i que observa les normes de convivència i de tracte social
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urbanitzable

■ urbanitzable

adjectiu Que pot ésser urbanitzat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urbanització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">urbanització</title>

Partició sil·làbica: ur_ba_nit_za_ci_ó
Etimologia: de urbanitzar 1a font: 1917, DOrt.
    femení
    1. Acció d’urbanitzar;
    2. l’efecte.
  2. demografia i geografia humana Fenomen consistent en la creixença accelerada de les ciutats en població i en superfície i en l’expansió dels modes de vida urbans.
  3. [abreviatura urb.] urbanisme
    1. Terreny delimitat artificialment on hom fa les operacions necessàries (traçat de carrers, clavegueram, xarxa elèctrica, etc.) per a poder edificar-hi un nucli de població.
    2. Poblat, barri, etc., establert de nou segons un pla de conjunt.

■ urbanització

femení Acció d’urbanitzar l’efecte demografia i geografia humana Fenomen consistent en la creixença accelerada de les ciutats en població i en superfície i en l’expansió dels modes de vida urbans abreviatura urb urbanisme Terreny delimitat artificialment on hom fa les operacions necessàries traçat de carrers, clavegueram, xarxa elèctrica, etc per a poder edificar-hi un nucli de població Poblat, barri, etc, establert de nou segons un pla de conjunt
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

urbanitzador
| urbanitzadora

urbanitzador
| urbanitzadora

adjectiu i masculí i femení Que urbanitza
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urbanitzar

■ urbanitzar

verb transitiu Fer urbà algú Urbanitzar un collectiu urbanisme Convertir un terreny en una urbanització
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

urbi et orbi*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">urbi et orbi</title>

Pronúncia: ùrbietɔ́rbi
Etimologia: [locució llatina]
locució adverbial catolicisme Fórmula (‘per a la ciutat i per al món’) utilitzada en alguns decrets de les congregacions romanes o en les benediccions solemnes del papa per a indicar que s’adrecen no solament a la ciutat de Roma, sinó a tot el món catòlic.

urbi et orbi*

locució adverbial catolicisme Fórmula ‘per a la ciutat i per al món’ utilitzada en alguns decrets de les congregacions romanes o en les benediccions solemnes del papa per a indicar que s’adrecen no solament a la ciutat de Roma, sinó a tot el món catòlic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urbícola

■ urbícola

adjectiu i masculí i femení Que habita en una ciutat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urbs

■ urbs

femení Ciutat gran Per antonomàsia i com a reminiscència clàssica, la ciutat de Roma
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ urc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">urc</title>

Etimologia: deriv. de l’ant. i dial. aürtar, urtar ‘topar amb algú; renyar fort’, amb alternança fònica -t/-c (cf. dial. càvet/càvec, codonyat/codonyac, atzucat/atzucac) 1a font: 1932, DFa.
masculí Orgull, tarannà altiu i arrogant.

■ urc

masculí Orgull, tarannà altiu i arrogant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

urca


<title type="display">urca</title>

Etimologia: del fr. hourque, probablement del neerl. ant. hulke, i aquest, com els seus corresponents mots de l’al. ant., segurament del b. ll. holcas, hulca ‘embarcació de càrrega’, i aquests, del gr. olkás ‘remolc’ 1a font: 1550
femení construcció naval Antiga embarcació de càrrega d’origen holandès, de buc molt ample i de popa arrodonida.

urca

femení construcció naval Antiga embarcació de càrrega d’origen holandès, de buc molt ample i de popa arrodonida
Traducció