<title type="display">asconenc</title>
Body
adjectiu i masculí i femení D’Ascó (Ribera d’Ebre).
Es mostren 88940 resultats
■
ascòrbic, àcid
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ascòrbic, àcid</title>
Accessory
Etimologia: de a-1, escorb(ut) i -ic1
Body
bioquímica i farmàcia, indústria farmacèutica Vitamina C, pólvores blanques de gust àcid.
■
ascòrbic, àcid
bioquímica i farmàcia, indústria farmacèutica Vitamina C, pólvores blanques de gust àcid
ascorbinasa
<title type="display">ascorbinasa</title>
Accessory
Etimologia: de ascòrbi(c) i -asa
Body
femení fisiologia vegetal Enzim vegetal que conté coure.
ascorbinasa
femení fisiologia vegetal Enzim vegetal que conté coure
■
ascòspora
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ascòspora</title>
Accessory
Etimologia: de asco- i -spora
Body
femení botànica Espora pròpia dels ascomicets, produïda a l’interior d’un asc.
■
ascòspora
femení botànica Espora pròpia dels ascomicets, produïda a l’interior d’un asc
ascosporòfit
<title type="display">ascosporòfit</title>
Accessory
Etimologia: de asco- i esporòfit
Body
masculí anatomia vegetal Conjunt d’hifes, dicariòtiques, que en els cossos fructífers dels ascomicets són envoltades per les monocariòtiques i que originen els ascs.
ascosporòfit
masculí anatomia vegetal Conjunt d’hifes, dicariòtiques, que en els cossos fructífers dels ascomicets són envoltades per les monocariòtiques i que originen els ascs
■
ascostroma
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ascostroma</title>
Accessory
Etimologia: de asco- i estroma
Body
masculí anatomia vegetal Tipus d’ascocarp dels ascomicets, format per un estroma dins el qual es formen cambres que contenen els ascs.
■
ascostroma
masculí anatomia vegetal Tipus d’ascocarp dels ascomicets, format per un estroma dins el qual es formen cambres que contenen els ascs
ascoteci
<title type="display">ascoteci</title>
Accessory
Etimologia: de asco- i el gr. thḗkē
Body
masculí anatomia vegetal Mena de periteci format per filaments produïts pel peu de l’ascogoni, que envolten un grup d’ascs i de paràfisis ascendents.
ascoteci
masculí anatomia vegetal Mena de periteci format per filaments produïts pel peu de l’ascogoni, que envolten un grup d’ascs i de paràfisis ascendents
■
ascotoràcics
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ascotoràcics</title>
Accessory
Etimologia: de asco- i toràcic
Body
-
masculí
zoologia
- plural Ordre de crustacis cirrípedes format per individus paràsits d’equinoderms o d’antozous.
- singular Crustaci de l’ordre dels ascotoràcics.
■
ascotoràcics
masculí zoologia plural Ordre de crustacis cirrípedes format per individus paràsits d’equinoderms o d’antozous singular Crustaci de l’ordre dels ascotoràcics
■
ase
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ase</title>
Accessory
Etimologia: del ll. asĭnus, íd. 1a font: s. XIII
Body
-
[plural ases o, antic i dialectal, àsens]
masculí
-
- zoologia Mamífer perissodàctil de la família dels èquids (Equus asinus), d’aspecte semblant al cavall, però més petit, d’orelles grosses i de cap també relativament gros.
- ase eguasser zoologia Eguasser.
- anar carregat com un ase Portar algú una càrrega feixuga.
- ase magre, ple de mosques (o de nafres) figuradament i col·loquialment Refrany amb què hom comenta l’acumulació de desgràcies sobre la persona que ja està abatuda.
- brams d’ase no pugen al cel Dit per a denotar que el que algú diu no mereix d’ésser atès.
- ésser l’ase dels cops Ésser algú el qui s’emporta totes les culpes, els reganys, els mals tractes, etc.
- ja pots xiular, si l’ase no vol beure Dit per a denotar la inutilitat d’insistir prop de qui està decidit a no fer el que li diuen.
- l’ase va davant col·loquialment Dit per a ridiculitzar els qui s’anomenen primer que els altres.
- no dir ase (o ni ase) ni bèstia Estar-se de saludar, de dir res.
- no haver vist mai cap ase volar col·loquialment Admirar-se de coses senzilles.
- sense dir ase (o ni ase) ni bèstia Sense saludar, sense proferir cap paraula.
- tocar l’ase Aplicar la llengua a la part anterior del paladar i abaixar-la de cop produint un so que expressa contrarietat. No toquis l’ase i fes-ho.
- figuradament Persona d’enteniment obtús, no gens intel·ligent. Ésser un ase, un tros d’ase.
- Escalfallits.
-
ictiologia
- Moixonet.
- ase mossegaire Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels blènnids (Blennius ocellaris), d’un pam escàs de llargària i de tons rosats o verdosos amb grans franges brunes.
- zoologia Nom d’alguns crustacis de l’ordre dels isòpodes, aplicat especialment a diverses espècies dels gèneres Asellus i Limnoria.
■
ase
plural ases o, antic i dialectal , àsens masculí zoologia Mamífer perissodàctil de la família dels èquids Equus asinus , d’aspecte semblant al cavall, però més petit, d’orelles grosses i de cap també relativament gros ase eguasser zoologia Eguasser anar carregat com un ase Portar algú una càrrega feixuga ase magre, ple de mosques o de nafres figuradament i colloquialment Refrany amb què hom comenta l’acumulació de desgràcies sobre la persona que ja està abatuda brams d’ase no pugen al cel Dit per a denotar que el que algú diu no mereix d’ésser atès ésser l’ase dels cops Ésser algú el qui…
■
aseïtat
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aseïtat</title>
Accessory
Partició sil·làbica: a_se_ï_tat
Etimologia: del b. ll. escolàstic aseĭtas, -ātis, der. de a se ‘d’ell mateix’
Etimologia: del b. ll. escolàstic aseĭtas, -ātis, der. de a se ‘d’ell mateix’
Body
femení filosofia Terme filosòfic que expressa el caràcter de l’ésser que té en ell mateix el principi del propi ésser i que, per tant, no depèn de cap altre.
■
aseïtat
femení filosofia Terme filosòfic que expressa el caràcter de l’ésser que té en ell mateix el principi del propi ésser i que, per tant, no depèn de cap altre