Es mostren 88939 resultats

■ venjament

■ venjament

masculí Venjança
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ venjança


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">venjança</title>

Etimologia: de venjar 1a font: s. XIII, Desclot
    femení
    1. Punició, dany, greuge, etc., que hom infligeix a algú per tal de satisfer el seu ressentiment per un greuge o un dany inferit per aquest a ell o a altri. La venjança serà terrible. Demanar, cridar, venjança. Una ofensa que clama venjança.
    2. prendre venjança Venjar-se.
    3. venjança de sang etnografia i religió Dret antic, reconegut en molts pobles, que permetia al parent més pròxim d’una víctima d’executar l’assassí —o, sovint, algun membre de la seva família— o de prendre personalment la venjança, sense intervenció del poder públic.
  2. Desig de venjança.

■ venjança

femení Punició, dany, greuge, etc, que hom infligeix a algú per tal de satisfer el seu ressentiment per un greuge o un dany inferit per aquest a ell o a altri La venjança serà terrible Demanar, cridar, venjança Una ofensa que clama venjança prendre venjança Venjar-se venjança de sang etnografia i religió Dret antic, reconegut en molts pobles, que permetia al parent més pròxim d’una víctima d’executar l’assassí —o, sovint, algun membre de la seva família— o de prendre personalment la venjança, sense intervenció del poder públic Desig de venjança
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ venjar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">venjar</title>

Etimologia: del ll. vĭndĭcare ‘reclamar; venjar’ 1a font: s. XIII, Desclot
    verb
  1. transitiu Prendre venjança d’una ofensa, un dany, un greuge, etc. Els catalans venjaren la mort de llur capità.
    1. transitiu Castigar l’ofensa, el dany, etc., inferits a algú. Ell ha venjat el seu pare.
    2. transitiu per extensió Venjar algú el seu honor.
    3. pronominal Satisfer-se causant dany a algú en compensació d’una ofensa o un dany causat per ell. Venjar-se d’algú, d’una ofensa.

■ venjar

verb transitiu Prendre venjança d’una ofensa, un dany, un greuge, etc Els catalans venjaren la mort de llur capità transitiu Castigar l’ofensa, el dany, etc, inferits a algú Ell ha venjat el seu pare transitiu per extensió Venjar algú el seu honor pronominal Satisfer-se causant dany a algú en compensació d’una ofensa o un dany causat per ell Venjar-se d’algú, d’una ofensa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ venjatiu
| venjativa

■ venjatiu
| venjativa

adjectiu Inclinat a prendre venjança de qualsevol greuge o ofensa Una persona venjativa per extensió Un acte venjatiu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ venjativament

■ venjativament

adverbi En venjança
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veno-

■ veno-

Forma prefixada del mot llatí vēna , que significa ‘vena’ Ex venografia, venotomia
Gran Diccionari de la llengua catalana

venografia

venografia

femení diagnosi flebografia 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ venós
| venosa

■ venós
| venosa

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a les venes Que té venes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vent</title>

Homòfon: ben
Etimologia: del ll. vĕntus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. climatologia i meteorologia Moviment natural, generalment horitzontal, de masses d’aire.
    2. art i mitologia A l’antiguitat clàssica, personificació dels vents en figures de dimonis i de déus.
    3. geografia Punt cardinal. Els quatre vents.
    4. nàutica Cadascun dels rumbs de la rosa dels vents.
    5. aixecar el vent etnografia A la costa de Llevant, fer cerimònies de caràcter màgic per tal d’aconseguir el vent del costat i en la intensitat més convenients.
    6. amb bon vent, tothom és bon mariner (o tothom navega) figuradament Refrany que significa que, quan no hi ha dificultats, qualsevol pot fer el que vulgui.
    7. anar contra vent i marea figuradament Tirar endavant obstinadament, malgrat tots els obstacles.
    8. anar vent en popa figuradament Anar molt bé.
    9. a quatre vents Aïllat de tots costats. Una teulada a quatre vents.
    10. bon vent! (o bon vent i barca nova!) Expressió de comiat adreçada a algú o a alguna cosa que no sap greu que se’n vagi o que es perdi.
    11. canviar el vent Canviar la direcció del vent.
    12. córrer més que el vent (o anar com el vent, o deixar endarrere el vent) figuradament Anar a una gran velocitat.
    13. de dos vents De dues cares. És una persona de dos vents.
    14. emportar-se (una cosa) el vent figuradament Caure fàcilment en l’oblit.
    15. girar-se a tots els vents figuradament Conformar-se al curs dels esdeveniments, siguin quins vulguin.
    16. girar-se vent Posar-se a fer vent.
    17. mirar de quin costat ve el vent figuradament Observar el curs dels esdeveniments, per conformar-hi la conducta.
    18. qui sembra vents cull tempestats Refrany que significa que els qui provoquen odis després en són víctimes.
    19. quin vent us (o et, etc.) porta per ací? figuradament A què es deu que hàgiu (o hagis, etc.) vingut?
    20. saber el vent i no saber el torrent figuradament Haver sentit parlar d’una cosa, sense haver-ne tret l’entrellat.
    21. tenir vent al cap figuradament Tenir el cap ple de pretensions, d’il·lusions, etc.
    22. vent heràldic heràldica Figura en forma de cap o cara de perfil bufant i sortint d’un núvol.
    1. Aire fet moure artificialment. Fer vent amb una manxa. El vent que fa el tren.
    2. instrument de vent música Nom donat als instruments musicals que basen llur sonoritat en l’aire que contenen, posat en acció pel buf de l’intèrpret.
    3. música Conjunt dels instruments de vent d’una orquestra o d’una banda.
    4. vent de boca figuradament Paraules vanes.
    1. Corda, filferro, etc., que, subjectada per un extrem en un lloc fix, és fermada per l’altre a una peça llarga i dreta, com és ara una xemeneia, un pal de vaixell, etc., per evitar que faci moviment.
    2. Cadascun dels cordills subjectats a l’extrem superior dels pals de les tendes de campanya o a les vores inferiors de llurs teles, que hom ferma a uns claus especials clavats a terra i que serveixen per a tesar-la i evitar que faci moviment.
  4. Olor, especialment la que deixa un animal allà on passa.
  5. fisiologia animal Gas engendrat a l’estómac o als intestins.
  6. vent solar astrofísica Flux de partícules carregades que surt del Sol cap a l’espai interplanetari.

■ vent

masculí climatologia i meteorologia Moviment natural, generalment horitzontal, de masses d’aire art i mitologia A l’antiguitat clàssica, personificació dels vents en figures de dimonis i de déus geografia Punt cardinal Els quatre vents nàutica Cadascun dels rumbs de la rosa dels vents aixecar el vent etnografia A la costa de Llevant, fer cerimònies de caràcter màgic per tal d’aconseguir el vent del costat i en la intensitat més convenients amb bon vent, tothom és bon mariner o tothom navega figuradament Refrany que significa que, quan no hi ha dificultats, qualsevol pot fer el que vulgui…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

venta

venta

femení Al País Valencià, hostal
Traducció