Es mostren 88940 resultats

■ venus

■ venus

femení Dona molt bella
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

venusià
| venusiana

venusià
| venusiana

adjectiu astronomia Relatiu o pertanyent a Venus masculí i femení Presumpte habitant de Venus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ venust
| venusta

■ venust
| venusta

adjectiu D’una gran bellesa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ venustat

■ venustat

femení Qualitat de venust
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ venut
| venuda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">venut</title>

Etimologia: de vendre
  1. adjectiu Cedit mitjançant una operació de venda. Al balcó hi havia un rètol que deia “venut”.
  2. adjectiu i masculí i femení Que s’ha deixat subornar, que ha traït algú o alguna cosa per diners o un altre profit material. L’han titllat de venut.
  3. femení Venda, vendició.
    1. anar (o trobar-se) venut Anar algú desorientat per manca d’experiència en alguna cosa, no poder-se fiar de les persones que el volten o d’allò que ha d’utilitzar. Amb aquests frens vas venut.
    2. portar (algú) venut Portar-lo enganyat.

■ venut
| venuda

adjectiu Cedit mitjançant una operació de venda Al balcó hi havia un rètol que deia “venut” adjectiu i masculí i femení Que s’ha deixat subornar, que ha traït algú o alguna cosa per diners o un altre profit material L’han titllat de venut femení Venda, vendició anar o trobar-se venut Anar algú desorientat per manca d’experiència en alguna cosa, no poder-se fiar de les persones que el volten o d’allò que ha d’utilitzar Amb aquests frens vas venut portar algú venut Portar-lo enganyat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vepse
| vepsa


<title type="display">vepse</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als vepses o al vepse.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble del grup finès que habita entre la riba occidental del llac Onega i els rius Svir i Oiat, al SW del llac Làdoga, a Carèlia (Rússia).
  3. masculí lingüística Llengua pertanyent a la branca baltofinesa de les llengües finoúgriques, parlada pels vepses meridionals.

vepse
| vepsa

adjectiu Relatiu o pertanyent als vepses o al vepse masculí i femení etnologia Individu d’un poble del grup finès que habita entre la riba occidental del llac Onega i els rius Svir i Oiat, al SW del llac Làdoga, a Carèlia Rússia masculí lingüística Llengua pertanyent a la branca baltofinesa de les llengües finoúgriques, parlada pels vepses meridionals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ver
| vera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ver</title>

Etimologia: del ll. vērus, -a, -um, íd. 1a font: s. XII, Hom.
  1. dialectal antigament
    1. adjectiu Veritable.
    2. masculí Allò que és conforme a la veritat. No discernir el ver del fals.
    3. de ver (o de veres, o de bon de veres) locució adverbial De veritat, de debò.
    4. dir ver Dir la veritat. Tu dius ver, car manifestament veig...
    5. ésser ver Ésser veritat. Ja sabia que no era ver.
    6. és ver És veritat. Tenia bones qualitats, és ver, però...
  2. adjectiu
    1. Dit de l’exemplar més pur dins la seva espècie, la classe millor (en oposició a fals, a bord). Rosa vera.
    2. pi ver botànica Pi que fa pinyes amb pinyons.
    3. taronges veres botànica Taronges dolces.

■ ver
| vera

dialectal antigament adjectiu Veritable masculí Allò que és conforme a la veritat No discernir el ver del fals de ver o de veres , o de bon de veres locució adverbial De veritat, de debò dir ver Dir la veritat Tu dius ver, car manifestament veig ésser ver Ésser veritat Ja sabia que no era ver és ver És veritat Tenia bones qualitats, és ver, però adjectiu Dit de l’exemplar més pur dins la seva espècie, la classe millor en oposició a fals , a bord Rosa vera pi ver botànica Pi que fa pinyes amb pinyons taronges veres botànica Taronges dolces
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veraç

■ veraç

adjectiu Que diu la veritat, que refereix o descriu alguna cosa sense alterar-la Un testimoni veraç per extensió verídic 1 Una narració veraç
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veracitat

■ veracitat

femení Qualitat de veraç
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veracreu [o Vera Creu]

■ veracreu [o Vera Creu]

femení cristianisme Relíquia de la creu en què morí Crist, consistent normalment en dues estelles formant creu, muntada dins un reliquiari, al centre d’una creu d’argent o d’altres metalls
Traducció