Es mostren 88939 resultats

■ vermífug
| vermífuga

■ vermífug
| vermífuga

adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Dit del medicament que provoca l’expulsió dels cucs paràsits intestinals Vermicida
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vermilingüe

vermilingüe

adjectiu anatomia animal Dit dels animals que tenen la llengua llarga i estreta, semblant a un cuc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vermina

■ vermina

femení zoologia Cuc paràsit, especialment el cuc intestinal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verminós
| verminosa

■ verminós
| verminosa

adjectiu patologia Dit de les nafres que crien cucs i de les malalties que van acompanyades de producció de cucs intestinals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vermis

■ vermis

masculí anatomia animal Cadascuna de les tres eminències de les cares superior i inferior del cerebel
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vermitxol

■ vermitxol

masculí antigament Cuc petit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vermívor
| vermívora

■ vermívor
| vermívora

adjectiu zoologia Dit de l’animal que s’alimenta de cucs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vermut


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vermut</title>

Etimologia: de l’al. Wermut ‘donzell’, per la substància d’aquesta herba usada en aquesta beguda 1a font: 1888, DLab.
    masculí alimentació, indústries alimentàries
  1. Vi aromatitzat amb substàncies vegetals, primitivament donzell (en alemany wermut), que li donen tast amarg.
  2. Conjunt de tapes i begudes que hom pren abans de menjar; aperitiu.

■ vermut

masculí alimentació, indústries alimentàries Vi aromatitzat amb substàncies vegetals, primitivament donzell en alemany wermut , que li donen tast amarg Conjunt de tapes i begudes que hom pren abans de menjar aperitiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vern1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vern</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del cèlt. uerno- (o uerna-), íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    masculí botànica
  1. fusteria
    1. Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies (Alnus glutinosa), d’escorça bruna fosca i amb fissures, brots glabres i víscids, fulles ovades i serrades i fruits en núcula; submergida en aigua, la seva fusta és de les més duradores.
    2. Fusta del vern.
  2. vern bord (o menut) Fràngula.
  3. vern pilós jardineria Arbre de la família de les betulàcies (Alnus incana), d’escorça llisa, brots pubescents, fulles ovades, serrades, puberulentes o tomentoses al revers i flors unisexuals en aments.



    4. Vegeu també:
    vern2

■ vern1

masculí botànica fusteria Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies Alnus glutinosa , d’escorça bruna fosca i amb fissures, brots glabres i víscids, fulles ovades i serrades i fruits en núcula submergida en aigua, la seva fusta és de les més duradores Fusta del vern vern bord o menut Fràngula vern pilós jardineria Arbre de la família de les betulàcies Alnus incana , d’escorça llisa, brots pubescents, fulles ovades, serrades, puberulentes o tomentoses al revers i flors unisexuals en aments Vegeu també vern 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vern2
| verna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vern</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: locució d’origen incert; no és acceptable l’existència de vern adjectiu; potser d’un ll. vg. *solivertus, comp. de solus ‘sol’ i vertĕre ‘arrencar a fugir’, d’on ‘el qui fuig sol’ amb possible influx del ll. verna ‘esclau’, soliverte verna ‘esclau fugitiu’, d’on la contracció soliverna
adjectiu Mot emprat en l’expressió sol i vern Completament sol i abandonat dels altres. Amb la mort dels seus pares, va restar sol i vern.


Vegeu també:
vern1

■ vern2
| verna

adjectiu Mot emprat en l’expressió sol i vern Completament sol i abandonat dels altres Amb la mort dels seus pares, va restar sol i vern Vegeu també vern 1
Traducció