Es mostren 88959 resultats

■ vestuari


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vestuari</title>

Partició sil·làbica: ves_tu_a_ri
Compareu: vestidor
Etimologia: del ll. vestiarium, íd., que donà també el cat. ant. vestiari, influït després pel cast. vestuario, que presenta una alteració vocàlica en -u- no ben explicada 1a font: 1803, DEst.
    masculí [ant: vestiari]
  1. Conjunt dels vestits que tenen una o diverses persones, especialment els actors i les actrius per a portar-los en escena.
  2. Lloc destinat a guardar-hi els vestits d’una comunitat, els abrics dels assistents a un espectacle, etc.

■ vestuari

masculí ant vestiari Conjunt dels vestits que tenen una o diverses persones, especialment els actors i les actrius per a portar-los en escena Lloc destinat a guardar-hi els vestits d’una comunitat, els abrics dels assistents a un espectacle, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vesuvià
| vesuviana

vesuvià
| vesuviana

adjectiu Relatiu o pertanyent al Vesuvi volcà de la Campània, Itàlia femení mineralogia Idocrasa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vesuvianita

■ vesuvianita

femení mineralogia Idocrasa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vet</title>

Homòfon: bet
Etimologia: de vedar
    masculí
  1. Facultat d’una persona o una organització per a impedir que una decisió presa per una altra tingui eficàcia.
  2. dret constitucional En els règims parlamentaris, dret que la constitució atorga al cap de l’estat d’oposar-se a les lleis aprovades pel parlament.
  3. dret internacional En els organismes internacionals, dret que tenen certs estats membres d’oposar-se a l’adopció d’una resolució.

■ vet

masculí Facultat d’una persona o una organització per a impedir que una decisió presa per una altra tingui eficàcia dret constitucional En els règims parlamentaris, dret que la constitució atorga al cap de l’estat d’oposar-se a les lleis aprovades pel parlament dret internacional En els organismes internacionals, dret que tenen certs estats membres d’oposar-se a l’adopció d’una resolució
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veta</title>

Homòfon: beta
Etimologia: del ll. vĭtta ‘ínfula dels sacerdots; veta; cinta’ 1a font: s. XIV, Consolat
    femení
  1. indústria tèxtil
    1. Teixit cintiforme de baix preu, de lli o de cotó, emprat per a lligar, embenar, rivetejar, etc.
    2. per extensió i impròpiament Qualsevol treneta emprada com a lligam.
    3. per extensió En la filatura del cotó i del jute, nom donat a aquests tèxtils per la forma de corda que els donen la carda i el manuar.
    4. per extensió Tira de lona forta, d’uns set o vuit centímetres d’ample, que, en aturar el funcionament d’algunes màquines d’acabar els teixits, hom posa a continuació de la darrera peça de roba passada per la màquina, a fi d’enganxar-hi l’extrem d’una altra peça que hom hi ha de passar en engegar-la de nou.
    5. veta adherent Sistema de subjecció consistent en dues tires de teixit diferent que s’enganxen per pressió i se separen per tracció. És coneguda amb el nom registrat de velcro.
  2. per extensió marina, marítim
    1. Nom donat a tots els caps i cordes emprats en marineria, excepció feta dels que tenen nom específic.
    2. especialment Corda gruixuda que serveix per a amarrar una embarcació o per a remolcar-la.
  3. per analogia
    1. En una roba, una fusta, etc., ratlla o llista de diferent color, consistència, etc., que allò que l’envolta.
    2. adoberia Fibra o llenca interior del cuir.
    3. adoberia Part interna del cuir.
    4. petrografia Via o vena en una pedra, una roca, etc.
    5. Corrent d’aigua subterrani i prim; vena.
    6. plural indústria tèxtil Defecte de paratge que presenten a vegades els ordits de cotó, en el qual els fils apareixen embullats i encolats entre ells.
    7. veta de calç adoberia Llenca interior del cuir que presenta després del desencalcinament una coloració rosada en verificar-la amb una solució alcohòlica de fenolftaleïna que indica que no ha estat eliminada tota la calç que portava la pell des del calciner.
  4. per analogia
    1. Nom donat a algunes coses que per llur forma s’assemblen a una veta.
    2. [generalment en pl] alimentació, indústries alimentàries Tallarina.
    3. ictiologia Cinta.
  5. seguir la veta (a algú) figuradament No contrariar-lo en allò que diu o que fa.
  6. tirar de veta figuradament No mirar prim en les despeses.

■ veta

femení indústria tèxtil Teixit cintiforme de baix preu, de lli o de cotó, emprat per a lligar, embenar, rivetejar, etc per extensió i impròpiament Qualsevol treneta emprada com a lligam per extensió En la filatura del cotó i del jute, nom donat a aquests tèxtils per la forma de corda que els donen la carda i el manuar per extensió Tira de lona forta, d’uns set o vuit centímetres d’ample, que, en aturar el funcionament d’algunes màquines d’acabar els teixits, hom posa a continuació de la darrera peça de roba passada per la màquina, a fi d’enganxar-hi l’extrem d’una altra peça que hom hi ha de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veta-segat

■ veta-segat

masculí fusteria Peça de fusta que presenta un espai on la rectitud natural de les fibres és sobtadament desviada i les vetes queden segades
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vetaire

■ vetaire

masculí i femení indústria tèxtil Persona que fa vetes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vetar

■ vetar

verb transitiu Posar el vet a una persona, una llei, un acord, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veterà
| veterana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veterà</title>

Homòfon: beterà
Etimologia: del ll. veteranus, -a, -um, íd., der. de vetus, -ĕris ‘vell’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que té una experiència d’anys en una professió o en qualsevol activitat.
  2. masculí i femení especialment ciències militars Militar que ha servit molt de temps.

■ veterà
| veterana

adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que té una experiència d’anys en una professió o en qualsevol activitat masculí i femení especialment ciències militars Militar que ha servit molt de temps
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veterinari
| veterinària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veterinari</title>

Etimologia: del ll. veterinarius, íd., der. de veterīnae, -ārum ‘bèsties velles’, ineptes per a l’equitació o la guerra, i després ‘bèsties de càrrega’, der. de vetus, -ĕris ‘vell’ 1a font: 1839, DLab.
    veterinària
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la veterinària.
    2. art veterinària Veterinària.
    3. metge veterinari Veterinari.
  2. masculí i femení Persona que per professió o estudi es dedica a la veterinària.
  3. femení Ciència i art de curar les malalties dels animals.

■ veterinari
| veterinària

veterinària adjectiu Relatiu o pertanyent a la veterinària art veterinària Veterinària metge veterinari Veterinari masculí i femení Persona que per professió o estudi es dedica a la veterinària femení Ciència i art de curar les malalties dels animals
Informació complementària
Traducció