Es mostren 88939 resultats

■ vexil·lològic
| vexil·lològica

■ vexil·lològic
| vexil·lològica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la vexillologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vi</title>

Etimologia: del ll. vīnum, íd. 1a font: s. XI
    masculí
  1. enologia i viticultura, indústries vinícoles
    1. Beguda alcohòlica obtinguda per fermentació del most de raïm. Vi blanc. Vi dolç. Vi gasificat. Vi negre o vi roig. Vi ranci. Vi rosat. Vi sec. Vi d’agulla. Vi de taula. Vi escumós. Vi moscatell.
    2. el bon vi no necessita ram figuradament Refrany que significa que les coses bones no necessiten propaganda.
    3. tenir (algú) bon (o mal) vi figuradament Tenir bon humor, comportar-se pacíficament, etc., o tenir mal humor, comportar-se agressivament, etc., quan està embriac.
    4. vi medicinal farmàcia, indústria farmacèutica Forma farmacèutica preparada amb vi pobre en taní, al qual hom afegeix preparats galènics (generalment extrets) o productes químics medicamentosos.
  2. per extensió alimentació, indústries alimentàries Qualsevol suc vegetal fermentat.

■ vi

masculí enologia i viticultura, indústries vinícoles Beguda alcohòlica obtinguda per fermentació del most de raïm Vi blanc Vi dolç Vi gasificat Vi negre o vi roig Vi ranci Vi rosat Vi sec Vi d’agulla Vi de taula Vi escumós Vi moscatell el bon vi no necessita ram figuradament Refrany que significa que les coses bones no necessiten propaganda tenir algú bon o mal vi figuradament Tenir bon humor, comportar-se pacíficament, etc, o tenir mal humor, comportar-se agressivament, etc, quan està embriac vi medicinal farmàcia, indústria farmacèutica Forma farmacèutica preparada amb vi pobre en taní, al…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ via1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">via</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: vi_a
Etimologia: del ll. via ‘camí, via, carrer’ 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. Espai apte a transitar-hi, que cal recórrer per a anar d’un lloc a un altre, camí.
    2. Medi (terra, aigua o aire) a través del qual hom pot traslladar-se d’un lloc a un altre.
    3. transports Cadascuna de les dues o més zones longitudinals, generalment separades per una banda pintada al paviment, en què és dividida o en què hom pot considerar dividida la calçada d’una carretera, d’una autopista, etc.
    4. via de comunicació transports Línia.
    5. Via Làctia astronomia Faixa de feble lluminositat que envolta l’esfera celeste i que és constituïda per un nombre molt gran d’estels, els quals no són visibles individualment a ull nu.
    6. via pública dret civil Lloc transitable obert al públic, carrer, plaça, etc.
    7. via romana (o simplement via) història A l’antiga Roma, nom donat a cadascuna de les línies terrestres establertes que constituïen la xarxa de comunicació amb tots els punts principals de l’imperi Romà.
  2. especialment
    1. Nom donat a diferents guies resistents, generalment metàl·liques, que serveixen de camí de rodolament o de desplaçament de diversos vehicles.
    2. ferrocarrils Carril dels monocarrils.
    3. transports Cable o cables portadors dels telefèrics.
    4. via fèrria (o simplement via) ferrocarrils Doble línia de carrils paral·lels, fixats sobre travesses, que serveix de camí de rodolament als ferrocarrils.
    5. via morta ferrocarrils Cadascuna de les vies sense sortida que, en les estacions, serveixen per a apartar-hi locomotores o vagons.
  3. figuradament
    1. Camí, direcció a seguir per a atènyer un fi. La via de la salvació.
    2. Mitjà. Un gal·licisme introduït en el català per via del castellà.
    3. catolicisme Cadascuna de les etapes o graus de la vida espiritual que recorren normalment els místics. Via purgativa, via il·luminativa i via unitiva.
    4. dret processal Manera de procedir en la substanciació de judicis i reclamacions. Via contenciosa. Via ordinària. Via executiva.
    5. teologia Mitjà de reflexió que hom utilitza per a elevar-se de la consideració de les coses creades a la necessitat de l’existència de Déu. Les cinc vies de sant Tomàs.
    6. assaigs per via seca química analítica Conjunt de tècniques que apleguen els assaigs que hom pot fer amb una mostra sòlida, amb el concurs d’altres reactius igualment sòlids o sense, i amb l’ajut d’un focus energètic, generalment la flama d’un bec de Bunsen, la qual pot aportar, a més, atmosferes oxidants o reductores, ateses les condicions específiques de l’assaig que hom vol efectuar.
    7. en via de En procés, en curs, en camí de. El problema ja està en via de solucionar-se.
    8. via metabòlica bioquímica Sèrie de reaccions enzimàtiques intracel·lulars consecutives que transformen una molècula en una altra.
  4. per extensió
    1. Nom donat a diversos mitjans de comunicació o conductes naturals o artificials.
    2. anatomia Conducte.
    3. cirurgia Accés quirúrgic d’un òrgan.
    4. farmàcia, indústria farmacèutica i medicina Forma o punt d’introducció d’un medicament en l’organisme.
    5. telecomunicacions canal 4 6.
    6. via d’aigua nàutica Orifici, escletxa, etc., especialment el que és produït accidentalment, pel qual penetra l’aigua del mar al buc d’una embarcació.
    7. via de transmissió telecomunicacions enllaç 6.
    8. via falsa Pas que s’obre a través dels teixits una sonda o altre instrument quan accidentalment trenca la paret d’un conducte.
    9. via natural Conducte natural del cos. Via respiratòria. Via digestiva.
    1. Acció de caminar, de moure’s cap endavant.
    2. fer via Caminar. Feien via cap al poble.
    3. fer via figuradament Anar de pressa a fer una cosa, estar-hi poc. Fes via a llegir aquest llibre.
  6. interjecció
    1. Interjecció per a fer moure algú, per a treure’l d’allà on es troba.
    2. via fora! història Crit d’alarma per a fer sortir la gent i reunir-se en cas de perill.
  7. En una roba, etc., ratlla o llista de diferent color, etc., que allò que l’envolta. Les vies de la cansalada.
  8. automòbil, automobilisme Distància que separa les rodes d’un mateix eix, comptada entre els plans mitjans de les rodes en el seu punt de contacte amb el sòl.



    9. Vegeu també:
    via2

■ via1

femení Espai apte a transitar-hi, que cal recórrer per a anar d’un lloc a un altre, camí Medi terra, aigua o aire a través del qual hom pot traslladar-se d’un lloc a un altre transports Cadascuna de les dues o més zones longitudinals, generalment separades per una banda pintada al paviment, en què és dividida o en què hom pot considerar dividida la calçada d’una carretera, d’una autopista, etc via de comunicació transports Línia Via Làctia astronomia Faixa de feble lluminositat que envolta l’esfera celeste i que és constituïda per un nombre molt gran d’estels, els quals no són visibles…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ via2

■ via2

preposició A través de, passant per Milà via Gènova Vegeu també via 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viabilitat

■ viabilitat

femení Qualitat de viable biologia Probabilitat que té un dissemínul o un organisme de prosperar o de sobreviure
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viable


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viable</title>

Partició sil·làbica: vi_a_ble
Etimologia: del fr. viable ‘capaç de viure’, der. de vie ‘vida’ 1a font: 1864, DLab.
    adjectiu
  1. Per on es pot circular, transitable.
    1. Apte a viure.
    2. especialment medicina Dit del nadó o del fetus que té tal grau de desenvolupament, que és capaç de viure fora de l’úter.
  3. Que té probabilitats de prosperar, de poder ésser dut a la pràctica. Una hipòtesi viable.

■ viable

adjectiu Per on es pot circular, transitable Apte a viure especialment medicina Dit del nadó o del fetus que té tal grau de desenvolupament, que és capaç de viure fora de l’úter Que té probabilitats de prosperar, de poder ésser dut a la pràctica Una hipòtesi viable
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viacrucis


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viacrucis</title>

Partició sil·làbica: vi_a_cru_cis
Etimologia: del ll. via crucis ‘camí de la creu’, és a dir, del Calvari de la passió de Jesús 1a font: 1803, DEst.
    masculí catolicisme
  1. Devoció cristiana que consisteix a resseguir, pregant i meditant davant catorze creus o estacions, els episodis del camí de la Creu (Via Crucis), que feu Jesús amb la creu a coll de la casa de Pilat al Calvari, i que es clou amb els episodis de la crucifixió i l’enterrament.
  2. Conjunt de les catorze estacions que representen els episodis del viacrucis davant els quals hom practica aquesta devoció.

■ viacrucis

masculí catolicisme Devoció cristiana que consisteix a resseguir, pregant i meditant davant catorze creus o estacions, els episodis del camí de la Creu Via Crucis , que feu Jesús amb la creu a coll de la casa de Pilat al Calvari, i que es clou amb els episodis de la crucifixió i l’enterrament Conjunt de les catorze estacions que representen els episodis del viacrucis davant els quals hom practica aquesta devoció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

viadera


<title type="display">viadera</title>

Partició sil·làbica: vi_a_de_ra
Etimologia: de via1
femení literatura Gènere líric, versemblantment d’origen galaicoportuguès quant al tractament tècnic, resultat d’una elaboració culta de l’arcaic paral·lelisme estròfic popular.

viadera

femení literatura Gènere líric, versemblantment d’origen galaicoportuguès quant al tractament tècnic, resultat d’una elaboració culta de l’arcaic parallelisme estròfic popular
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viador
| viadora

■ viador
| viadora

masculí i femení Vianant masculí Home vivent en tant que es considera fent camí devers la vida eterna
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viaducte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viaducte</title>

Partició sil·làbica: vi_a_duc_te
Etimologia: de l’angl. viaduct, format amb el ll. via ‘camí’, per analogia amb aqueduct, ‘aqüeducte’, del ll. aquaeductus, íd., del ll. aqua ‘aigua’ i ductus, -us ‘conducció’, der. de ducĕre ‘dur’
masculí obres públiques i transports Pont, especialment alt i de molta longitud, construït sobre una ampla i profunda depressió del terreny per tal de donar pas a una via de comunicació (ferrocarril, autopista, etc.).

■ viaducte

masculí obres públiques i transports Pont, especialment alt i de molta longitud, construït sobre una ampla i profunda depressió del terreny per tal de donar pas a una via de comunicació ferrocarril, autopista, etc
Traducció