Es mostren 88940 resultats

viliandre


<title type="display">viliandre</title>

Partició sil·làbica: vi_li_an_dre
masculí botànica Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes (Laserpitium gallicum), glabra o glabrescent, amb fulles pinnatisectes de contorn triangular, flors blanques arranjades en umbel·les i fruits ovoides alats.

viliandre

masculí botànica Planta herbàcia perenne, de la família de les umbellíferes Laserpitium gallicum , glabra o glabrescent, amb fulles pinnatisectes de contorn triangular, flors blanques arranjades en umbelles i fruits ovoides alats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vilipendi

■ vilipendi

masculí Menyspreu, denigració, de què és objecte una persona o una cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vilipendiar

■ vilipendiar

verb transitiu Tenir en vilipendi menysprear
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vilipendiós
| vilipendiosa

■ vilipendiós
| vilipendiosa

adjectiu Que implica vilipendi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vil·là


<title type="display">vil·là</title>

masculí botànica En certs fruits procedents d’un ovari ínfer, calze transformat en un conjunt de pèls simples o plomosos, de setes o d’esquames, o en una corona membranosa.

vil·là

masculí botànica En certs fruits procedents d’un ovari ínfer, calze transformat en un conjunt de pèls simples o plomosos, de setes o d’esquames, o en una corona membranosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vil·la


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vil·la</title>

Compareu: vila
Etimologia: del fr. villa, i aquest, de l’it. villa, íd., del ll. villa ‘masia’
    femení arquitectura
  1. història Centre d’explotació agrària de l’època romana, que incloïa sovint un molí d’oli, una premsa de vi, obradors de ceràmica i de vidre, etc.
  2. Casa més o menys luxosa, situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí.

■ vil·la

femení arquitectura història Centre d’explotació agrària de l’època romana, que incloïa sovint un molí d’oli, una premsa de vi, obradors de ceràmica i de vidre, etc Casa més o menys luxosa, situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vil·lafranquià
| vil·lafranquiana


<title type="display">vil·lafranquià</title>

Partició sil·làbica: vil_la_fran_qui_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al vil·lafranquià.
  2. masculí Estatge continental que cavalca entre el pliocè i el quaternari. És situat per sobre del ruscinià.

vil·lafranquià
| vil·lafranquiana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al villafranquià masculí Estatge continental que cavalca entre el pliocè i el quaternari És situat per sobre del ruscinià
Gran Diccionari de la llengua catalana

villalón*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">villalón</title>

Pronúncia: biʎalón
Etimologia: del cast. villalón, íd., i aquest, del nom de Villalón de Campos, Valladolid, d’on procedeix aquest formatge
masculí alimentació, indústries alimentàries Formatge fet amb llet d’ovella, sense crosta, de pasta fresca, molt flexible però no tova, llisa, una mica premsada, de color blanc, i de sabor suau, amb un 40% de matèries grasses, conegut també amb el nom de pata de mulo.

villalón*

masculí alimentació, indústries alimentàries Formatge fet amb llet d’ovella, sense crosta, de pasta fresca, molt flexible però no tova, llisa, una mica premsada, de color blanc, i de sabor suau, amb un 40% de matèries grasses, conegut també amb el nom de pata de mulo
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ villancet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">villancet</title>

Etimologia: potser del cast. villancete, variant de villancico ‘home de villa, pagès’, reducció de copla (o canción) de villancico; però, per la forma de cat. ant. vilancet, documentada abans que la forma cast., el mot podria ser també autòcton 1a font: s. XVI
    masculí literatura i música
  1. Cançó breu d’origen o d’imitació popular, acompanyada d’estrofes, característica de la poesia castellana dels segles XV-XVIII i tractada polifònicament durant el Renaixement.
  2. Nadala.

■ villancet

masculí literatura i música Cançó breu d’origen o d’imitació popular, acompanyada d’estrofes, característica de la poesia castellana dels segles XV-XVIII i tractada polifònicament durant el Renaixement Nadala
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vil·lanovià
| vil·lanoviana

■ vil·lanovià
| vil·lanoviana

adjectiu prehistòria Dit de la cultura italiana de l’edat del ferro, localitzada a l’Emília i la Toscana, que rep el nom de la necròpoli de Villanova, situada als ravals de Bolonya