Es mostren 88954 resultats

viperat
| viperada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viperat</title>

Accessory
Etimologia: calc del fr. vivré, íd.; també del ll. vīpĕra ‘escurçó’
Body
    adjectiu heràldica
  1. Dit de la peça amb cadascun dels perfils exteriors formats per dents d’angles quadrats.
  2. Dit de la partició feta amb dents d’angles quadrats.

viperat
| viperada

Traducció

viperí
| viperina

viperí
| viperina

vipèrids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vipèrids</title>

Body
    masculí zoologia
  1. plural Família de rèptils de l’ordre dels ofidis caracteritzat per la forma triangular del cap, eventualment proveït d’espines o bé de banyes, la cua prènsil, diferenciada del cos, i de posseir (els proteròglifs) glàndules verinoses i dents inoculadores. Són representants d’aquesta família els gèneres Cerastes, Crotalus (les serps de cascavell) i Vipera (els escurçons).
  2. singular Rèptil de la família dels vipèrids.

vipèrids

vira


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vira</title>

Accessory
Etimologia: d’origen incert, potser d’un ll. vg. *vĕria, ll. cl. vĕrua, neutre pl. de veru ‘dard’ 1a font: s. XIII, Cerverí
Body
    femení
  1. antigament Sageta prima i de punta molt aguda.
  2. indústries del calçat Tira de sola que els sabaters cusen, per a reforç del calçat, al voltant de la sabata entre la sola i la pell.
  3. Franja de distint color. La vira de la barretina. Les vires de la cansalada.

vira

virada

virada

virador

virador

virago

virago

viral

viral

Traducció

virals


<title type="display">virals</title>

Body
    masculí microbiologia
  1. plural Ordre de microorganismes pertanyents a la classe dels microtatobiotes en el qual hom agrupa els virus.
  2. singular Microorganisme de l’ordre dels virals.

virals

virar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">virar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: d’origen incert, probablement d’un ll. *virare, i aquest, d’una base cèlt. ueiro- ‘torçar; doblegar; girar’; en fr. i oc. el mot és molt més arrelat que en cat., que n’ha estat influït 1a font: s. XIII
Body
    verb
    1. intransitiu Girar canviant de direcció, especialment una embarcació o qualsevol altre vehicle. La barca virà en arribar a la boia. En arribar a la cruïlla vireu a l’esquerra.
    2. transitiu Fer girar. Virar l’argue. Virar la nau.
  1. transitiu fotografia Sotmetre (les fotografies) al tractament anomenat viratge.
  2. intransitiu química analítica Esdevenir-se un viratge en un indicador.
  3. transitiu indústria tèxtil Canviar la intensitat del color o fer prendre un altre color (als filats o teixits que han estat tenyits).



  4. Vegeu també:
    virar2

virar1