Es mostren 88954 resultats

■ viperat
| viperada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viperat</title>

Etimologia: calc del fr. vivré, íd.; també del ll. vīpĕra ‘escurçó’
    adjectiu heràldica
  1. Dit de la peça amb cadascun dels perfils exteriors formats per dents d’angles quadrats.
  2. Dit de la partició feta amb dents d’angles quadrats.

■ viperat
| viperada

adjectiu heràldica Dit de la peça amb cadascun dels perfils exteriors formats per dents d’angles quadrats Dit de la partició feta amb dents d’angles quadrats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ viperí
| viperina

■ viperí
| viperina

adjectiu Relatiu o pertanyent a la vibra o escurçó figuradament Verinós Llengua viperina femení botànica Paradella mollerosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vipèrids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vipèrids</title>

    masculí zoologia
  1. plural Família de rèptils de l’ordre dels ofidis caracteritzat per la forma triangular del cap, eventualment proveït d’espines o bé de banyes, la cua prènsil, diferenciada del cos, i de posseir (els proteròglifs) glàndules verinoses i dents inoculadores. Són representants d’aquesta família els gèneres Cerastes, Crotalus (les serps de cascavell) i Vipera (els escurçons).
  2. singular Rèptil de la família dels vipèrids.

■ vipèrids

masculí zoologia plural Família de rèptils de l’ordre dels ofidis caracteritzat per la forma triangular del cap, eventualment proveït d’espines o bé de banyes, la cua prènsil, diferenciada del cos, i de posseir els proteròglifs glàndules verinoses i dents inoculadores Són representants d’aquesta família els gèneres Cerastes , Crotalus les serps de cascavell i Vipera els escurçons singular Rèptil de la família dels vipèrids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vira


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vira</title>

Etimologia: d’origen incert, potser d’un ll. vg. *vĕria, ll. cl. vĕrua, neutre pl. de veru ‘dard’ 1a font: s. XIII, Cerverí
    femení
  1. antigament Sageta prima i de punta molt aguda.
  2. indústries del calçat Tira de sola que els sabaters cusen, per a reforç del calçat, al voltant de la sabata entre la sola i la pell.
  3. Franja de distint color. La vira de la barretina. Les vires de la cansalada.

■ vira

femení antigament Sageta prima i de punta molt aguda indústries del calçat Tira de sola que els sabaters cusen, per a reforç del calçat, al voltant de la sabata entre la sola i la pell Franja de distint color La vira de la barretina Les vires de la cansalada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ virada

■ virada

femení Acció de virar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ virador

■ virador

masculí fotografia Líquid emprat per a efectuar el viratge de les fotografies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ virago

■ virago

femení Dona homenenca gallimarsot
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

viral

viral

adjectiu microbiologia Víric
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

virals


<title type="display">virals</title>

    masculí microbiologia
  1. plural Ordre de microorganismes pertanyents a la classe dels microtatobiotes en el qual hom agrupa els virus.
  2. singular Microorganisme de l’ordre dels virals.

virals

masculí microbiologia plural Ordre de microorganismes pertanyents a la classe dels microtatobiotes en el qual hom agrupa els virus singular Microorganisme de l’ordre dels virals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ virar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">virar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: d’origen incert, probablement d’un ll. *virare, i aquest, d’una base cèlt. ueiro- ‘torçar; doblegar; girar’; en fr. i oc. el mot és molt més arrelat que en cat., que n’ha estat influït 1a font: s. XIII
    verb
    1. intransitiu Girar canviant de direcció, especialment una embarcació o qualsevol altre vehicle. La barca virà en arribar a la boia. En arribar a la cruïlla vireu a l’esquerra.
    2. transitiu Fer girar. Virar l’argue. Virar la nau.
  2. transitiu fotografia Sotmetre (les fotografies) al tractament anomenat viratge.
  3. intransitiu química analítica Esdevenir-se un viratge en un indicador.
  4. transitiu indústria tèxtil Canviar la intensitat del color o fer prendre un altre color (als filats o teixits que han estat tenyits).



    5. Vegeu també:
    virar2

■ virar1

verb intransitiu Girar canviant de direcció, especialment una embarcació o qualsevol altre vehicle La barca virà en arribar a la boia En arribar a la cruïlla vireu a l’esquerra transitiu Fer girar Virar l’argue Virar la nau transitiu fotografia Sotmetre les fotografies al tractament anomenat viratge intransitiu química analítica Esdevenir-se un viratge en un indicador transitiu indústria tèxtil Canviar la intensitat del color o fer prendre un altre color als filats o teixits que han estat tenyits Vegeu també virar 2
Informació complementària
Traducció