Es mostren 88939 resultats

■ voladura

■ voladura

femení Acció de volar alguna cosa amb explosius La voladura d’un pont
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voladúria

■ voladúria

femení Volior
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

volament

volament

masculí Voladura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volander
| volandera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">volander</title>

Etimologia: de volar 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu
    1. Que es mou d’ací d’allà per l’aire, emportat pel vent. Les boires volanderes.
    2. per extensió Que va d’un lloc a l’altre com emportat pel vent, sense fer aturada llarga enlloc. Un còmic volander.
    3. figuradament Casual, fortuït. Només hi he tingut relacions volanderes.
    4. full volander Full solt, no reunit amb altres formant un llibre o un fullet.
    5. veus volanderes Notícies que corren de boca en boca sense tenir fonament o una garantia de veritat.
  2. masculí i femení Segador que segava amb volant.
  3. femení tecnologia
    1. Peça en forma de corona circular que, posada al voltant d’un eix, d’un pern, d’un cargol i d’altres peces similars, evita el fregament directe de les femelles amb les rodes, de les peces entre les quals és interposada, etc., ajuda a assegurar la immobilitat relativa de les dues peces entre les quals és posada, una d’elles generalment una femella, serveix de junta, etc.
    2. oficis manuals Valona.

■ volander
| volandera

adjectiu Que es mou d’ací d’allà per l’aire, emportat pel vent Les boires volanderes per extensió Que va d’un lloc a l’altre com emportat pel vent, sense fer aturada llarga enlloc Un còmic volander figuradament Casual, fortuït Només hi he tingut relacions volanderes full volander Full solt, no reunit amb altres formant un llibre o un fullet veus volanderes Notícies que corren de boca en boca sense tenir fonament o una garantia de veritat masculí i femení Segador que segava amb volant femení tecnologia Peça en forma de corona circular que, posada al voltant d’un eix, d’un pern, d’un cargol i d…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">volant</title>

Etimologia: com l’oc. ant. volam, oc. mod. voulame, -ama, -amo, d’origen preromà, probablement d’un cèlt. comú uo-lami- ‘eina amanosa, posada sota la mà’, der. de *lama ‘mà’, amb el prefix cèlt. uo- ‘sota’ 1a font: s. XIV, Metge
  1. adjectiu
    1. Volador o volander.
    2. nàutica Dit de la vela que hom no porta sempre envergada i que hom posa o treu segons que convingui.
  2. masculí Full petit, generalment de la grandària de mitja quartilla tallada al llarg, tramès a algú per comunicar-li un avís, una ordre, etc.
  3. masculí Falç més grossa que l’ordinària i amb tall llis en lloc de dents.
  4. masculí Adorn penjant que portaven les dones als cabells.
  5. masculí Banda de roba prisada, arrufada amb tavelles, que, solament cosida o clavada per la vora superior, serveix d’adorn a un vestit, una cortina o qualsevol complement de la casa.
  6. masculí esports Base semiesfèrica de suro o de material sintètic que duu fixades en la secció plana setze plomes o bé una faldilla artificial, utilitzada per a jugar a bàdminton.
  7. masculí jocs d’entreteniment Trosset de suro o de fusta folrat de pell i coronat de plomes que serveix per a jugar llançant-lo enlaire amb una raqueta i mirant que mai no caigui a terra.
  8. masculí
    1. tecnologia Roda que, moguda amb les mans, fa anar un mecanisme, regula una màquina, etc.
    2. especialment automòbil, automobilisme Element en forma de roda de la direcció d’un vehicle automòbil, pel qual és governat aquest mecanisme.
  9. masculí
    1. tecnologia Roda o disc molt pesant que hom fixa en un arbre, del qual regula el moviment per inèrcia.
    2. especialment motors Roda o disc pesant que en els motors d’explosió, les màquines de vapor i d’altres màquines en què un moviment alternatiu és convertit en un moviment de rotació, permet de corregir els defectes que resulten d’aquesta conversió, especialment la irregularitat de la transmissió d’energia de les bieles o l’arbre, per causa, principalment, dels punts morts.
    3. rellotgeria Roda del mecanisme d’escapament d’alguns rellotges a la qual l’espiral confereix el moviment oscil·lant.
  10. masculí indústria tèxtil
    1. En el teler de volant, cordills combinats amb una politja de fusta per a impulsar manualment la llançadora.
    2. En l’obridora i en el batan de filatura del cotó, òrgan que bat la floca.
    3. En el cardatge, corró de fusta proveït de raspalls, que serveix per a descarregar la bota.
    4. En la selfactina, politja acanalada que impulsa els fusos per mitjà de cordes i que, en ésser canviable, permet de variar la torsió.
  11. volant magnètic motors Magneto.
  12. volant tèrmic termotècnia Concepte que, per analogia amb un volant mecànic, hom aplica a qualsevol medi, element o màquina en què té lloc una acumulació de calor en masses, la qual, deliberadament o involuntàriament, introdueix un retardament en l’escalfament o en el refredament.

■ volant

adjectiu Volador o volander nàutica Dit de la vela que hom no porta sempre envergada i que hom posa o treu segons que convingui masculí Full petit, generalment de la grandària de mitja quartilla tallada al llarg, tramès a algú per comunicar-li un avís, una ordre, etc masculí Falç més grossa que l’ordinària i amb tall llis en lloc de dents masculí Adorn penjant que portaven les dones als cabells masculí Banda de roba prisada, arrufada amb tavelles, que, solament cosida o clavada per la vora superior, serveix d’adorn a un vestit, una cortina o qualsevol complement de la casa masculí esports…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volantí

■ volantí

masculí pesca Ormeig de pescar que consisteix en un cordill llarg proveït d’un plom i armat de diversos hams i que, calat dins la mar, hom estira des d’una barca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volantiner
| volantinera

■ volantiner
| volantinera

masculí i femení espectacles Persona que fa salts, tombarelles o altres acrobàcies damunt una corda, sobre una perxa, etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">volar</title>

Etimologia: del ll. volare, íd. 1a font: 1200, Desclot
    verb
  1. intransitiu
    1. zoologia Traslladar-se d’un lloc a un altre un animal alat suspès en l’aire.
    2. aeronàutica Traslladar-se d’un lloc a un altre un aerodina suspès en l’aire. L’avió ha volat durant molta estona sobre el mar.
    3. per extensió aeronàutica Desplaçar-se, viatjar, en un aerodina com a tripulant o com a passatger. Volar amb una avioneta.
    4. figuradament A tu vola el meu pensament. No deixis volar tant la fantasia.
    5. volar al cel (una persona, especialment un infant) figuradament Morir.
  2. intransitiu Sostenir-se i moure’s en l’aire una cosa emportada pel vent, voleiar. Fer volar un estel. Les fulles volen suaument.
    1. intransitiu Anar per l’aire una cosa llançada. Volaven les pedres.
    2. transitiu Ventar les campanes, llançant-les al vol.
    1. intransitiu Ésser llançat violentament enlaire.
    2. intransitiu especialment explosius Saltar violentament enlaire o esclatar a trossos una cosa mitjançant una càrrega explosiva. Van fer volar la volta amb dinamita. Li feu volar el cap.
    3. transitiu Van volar el pont amb dinamita.
    4. transitiu figuradament Irritar. Aquella resposta em va volar.
    5. pronominal figuradament Davant tantes impertinències, l’home al capdavall es volà.
  5. intransitiu per extensió
    1. Anar extremament de pressa. Més que galopar, volava. Ves-hi volant!
    2. figuradament Ho faré volant. El temps vola. La notícia volà de boca en boca.
  6. intransitiu figuradament Desaparèixer, deixar d’ésser, algú o alguna cosa, en un lloc determinat, gastar-se alguna cosa ràpidament. Els cigarrets que tenia aquí han volat. Si ho deixes aquí, volarà. M’ha volat de la memòria.
  7. intransitiu construcció Tenir una part d’un edifici una volada més o menys gran.
  8. transitiu arts gràfiques Col·locar (una lletra o un signe) a la part superior de la ratlla.

■ volar

verb intransitiu zoologia Traslladar-se d’un lloc a un altre un animal alat suspès en l’aire aeronàutica Traslladar-se d’un lloc a un altre un aerodina suspès en l’aire L’avió ha volat durant molta estona sobre el mar per extensió aeronàutica Desplaçar-se, viatjar, en un aerodina com a tripulant o com a passatger Volar amb una avioneta figuradament A tu vola el meu pensament No deixis volar tant la fantasia volar al cel una persona, especialment un infant figuradament Morir intransitiu Sostenir-se i moure’s en l’aire una cosa emportada pel vent, voleiar Fer volar un estel Les fulles volen…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volat
| volada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">volat</title>

Etimologia: de volar
    adjectiu
  1. Irritat, enfellonit. Estava volat, però sabé contenir-se.
  2. arts gràfiques Dit de la lletra o del signe, generalment de cos més petit que el que hom empra en el text, que hom col·loca a la part superior de la ratlla.

■ volat
| volada

adjectiu Irritat, enfellonit Estava volat, però sabé contenir-se arts gràfiques Dit de la lletra o del signe, generalment de cos més petit que el que hom empra en el text, que hom colloca a la part superior de la ratlla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ volateria

■ volateria

femení Aviram, conjunt d’animals de ploma, especialment fasianiformes
Traducció