Es mostren 88954 resultats

■ vogar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vogar</title>

Homòfon: bogar
Etimologia: probablement ll. vocare ‘cridar’, de l’acció de cridar als remadors d’una barca perquè voguin alhora i amb força 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb
  1. intransitiu nàutica
    1. Remar.
    2. per extensió Navegar al rem. Tot de barquetes vogaven d’ací d’allà.
  2. intransitiu per analogia Moure’s per l’aigua o per l’aire amb un moviment semblant al de remar de les embarcacions de rems. Les orenetes vogaven entorn en cercles concèntrics.
  3. transitiu per extensió
    1. nàutica Vogar els rems, la barca.
    2. per analogia Brandar, gronxar. Vogar les campanes. Vogar el bressol.

■ vogar

verb intransitiu nàutica Remar per extensió Navegar al rem Tot de barquetes vogaven d’ací d’allà intransitiu per analogia Moure’s per l’aigua o per l’aire amb un moviment semblant al de remar de les embarcacions de rems Les orenetes vogaven entorn en cercles concèntrics transitiu per extensió nàutica Vogar els rems, la barca per analogia Brandar, gronxar Vogar les campanes Vogar el bressol
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vogi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vogi</title>

Homòfon: bogi
Etimologia: v. vogir 1a font: s. XIV, Torcimany
    masculí
  1. Volt, circumferència, perifèria, d’alguna cosa. El vogi d’una brancada. El vogi d’una xemeneia. Té sis pams de vogi.
  2. tecnologia Argue.
  3. Camí que segueix l’animal que dona voltes a una sínia, un trull, etc.

■ vogi

masculí Volt, circumferència, perifèria, d’alguna cosa El vogi d’una brancada El vogi d’una xemeneia Té sis pams de vogi tecnologia Argue Camí que segueix l’animal que dona voltes a una sínia, un trull, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vogidor
| vogidora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vogidor</title>

Etimologia: de vogir
  1. masculí i femení oficis manuals Persona que vogeix amb la serra de vogir.
  2. masculí indústria tèxtil Barra de fusta forta que serveix de palanca aplicant-la, mitjançant una corda, regularment a cada extrem del plegador en enrotllar-hi un ordit fet a mà.

■ vogidor
| vogidora

masculí i femení oficis manuals Persona que vogeix amb la serra de vogir masculí indústria tèxtil Barra de fusta forta que serveix de palanca aplicant-la, mitjançant una corda, regularment a cada extrem del plegador en enrotllar-hi un ordit fet a mà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vogir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vogir</title>

Etimologia: germà de l’it. vòlgere, d’origen incert, relacionat amb el ll. vŏlvĕre ‘girar; tombar’; el substantiu vogi (que no és postverbal de vogir) sembla suposar una base preromana vugeio- ‘girar’, i aquesta mateixa i la base indoeur. uolg- ‘fer girar’, s’hi pogueren fusionar per donar vogir 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb transitiu
  1. Recórrer la perifèria d’alguna cosa. Vogírem tota l’illa velejant.
  2. Fer moure alguna cosa amb un moviment de rotació. Vogir un argue.
  3. Tenir tant o tant de contorn, circumferència, perímetre, etc. La ciutat de Troia vogia tres-centes milles.
  4. tecnologia
    1. Serrar una planxa de metall, de fusta o d’altre material amb una serra prima resseguint el traçat del dibuix d’una plantilla.
    2. Trepar.

■ vogir

verb transitiu Recórrer la perifèria d’alguna cosa Vogírem tota l’illa velejant Fer moure alguna cosa amb un moviment de rotació Vogir un argue Tenir tant o tant de contorn, circumferència, perímetre, etc La ciutat de Troia vogia tres-centes milles tecnologia Serrar una planxa de metall, de fusta o d’altre material amb una serra prima resseguint el traçat del dibuix d’una plantilla Trepar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vogt*

vogt*

masculí història Funcionari medieval alemany al qual sovint era confiada l’administració de territoris del Sacre Imperi
Gran Diccionari de la llengua catalana

vogtat

vogtat

masculí història Territori sota l’administració d’un vogt
Gran Diccionari de la llengua catalana

vogul


<title type="display">vogul</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als voguls o a llur idioma.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble, anomenat també mansi, pertanyent a la branca oriental dels finesos que habita a les valls septentrionals dels Urals i a les boscúries de la riba esquerra de l’Obi, a la vall de Tobol’sk, dins el territori autònom dels Khantis i dels Mansis, Rússia.
  3. masculí lingüística Llengua pertanyent al subgrup úgric de la família lingüística uraliana, parlada al territori autònom dels Khantis i dels Mansis; és anomenada també mansi.

vogul

adjectiu Relatiu o pertanyent als voguls o a llur idioma masculí i femení etnologia Individu d’un poble, anomenat també mansi, pertanyent a la branca oriental dels finesos que habita a les valls septentrionals dels Urals i a les boscúries de la riba esquerra de l’Obi, a la vall de Tobol’sk, dins el territori autònom dels Khantis i dels Mansis, Rússia masculí lingüística Llengua pertanyent al subgrup úgric de la família lingüística uraliana, parlada al territori autònom dels Khantis i dels Mansis és anomenada també mansi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voivoda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">voivoda</title>

Partició sil·làbica: voi_vo_da
    masculí
  1. història Als països eslaus, nom donat des de l’edat mitjana als caps militars i als governadors de determinats territoris o a altres alts funcionaris.
  2. dret administratiu En la divisió territorial de Polònia, governador d’un voivodat.

■ voivoda

masculí història Als països eslaus, nom donat des de l’edat mitjana als caps militars i als governadors de determinats territoris o a altres alts funcionaris dret administratiu En la divisió territorial de Polònia, governador d’un voivodat
Gran Diccionari de la llengua catalana

voivodat


<title type="display">voivodat</title>

Partició sil·làbica: voi_vo_dat
    masculí
  1. història
    1. Càrrec o dignitat de voivoda.
    2. Temps que dura el govern d’un voivoda.
    3. Territori governat per un voivoda.
  2. geografia administrativa Divisió administrativa de primer ordre de la República Socialista de Polònia.

voivodat

masculí història Càrrec o dignitat de voivoda Temps que dura el govern d’un voivoda Territori governat per un voivoda geografia administrativa Divisió administrativa de primer ordre de la República Socialista de Polònia
Gran Diccionari de la llengua catalana

voivodina

voivodina

femení Muller del voivoda