Es mostren 88959 resultats

voleiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">voleiar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: vo_le_iar
Etimologia: v. volea 1a font: s. XIX
Body
    verb
  1. transitiu Fer donar un o més tombs enlaire (a algú o alguna cosa). Voleiar una moneda per fer cara o creu. Un cavall que a vegades voleia el genet.
  2. intransitiu Mantenir-se i moure’s en l’aire, per la força mateixa de l’aire, una cosa que presenta una superfície molt gran relativament a la seva massa. El full de paper voleiava pel carrer.

voleiar

voleibol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">voleibol</title>

Accessory
Partició sil·làbica: vo_lei_bol
Etimologia: de l’angl. nord-americà volley-ball, nom donat a l’esport inventat el 1895 per William G. Morgan, comp. de l’angl. volley ‘volea’, i aquest, del fr. volée, íd., i ball ‘pilota’
Body
    masculí esports
  1. Esport de pilota practicat entre dos equips de sis jugadors, consistent a fer passar la pilota al camp contrari per damunt d’una xarxa situada a la meitat de la pista.
  2. voleibol de platja Modalitat de voleibol que es juga amb equips de dos jugadors i que es practica en un camp delimitat a la sorra de la platja per una cinta que assenyala les línies de fons i les laterals.

voleibol

volejador
| volejadora

volejador
| volejadora

volèmia

volèmia

Traducció

volença


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">volença</title>

Accessory
Etimologia: de voler1 1a font: s. XV, Ausiàs
Body
    femení
    1. Acció de voler; voluntat.
    2. estar a la volença (d’algú) Estar a la seva disposició.
  1. especialment
    1. Acció de voler bé o mal a algú. D’aquell fet van néixer males volences.
    2. especialment Bona volença; afecte. La gran volença que li porta.

volença

volenter
| volentera

volenter
| volentera

volenterós
| volenterosa

volenterós
| volenterosa

volenterosament

volenterosament

volenterositat

volenterositat

Traducció

voler1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">voler</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. vŏlēre, ll. cl. vĕlle, íd. 1a font: orígens de la llengua, Hom.
Body
    verb transitiu
    1. Tenir la intenció determinada de fer o de fer fer alguna cosa. No vol anar a l’escola. Fa el que vol, aquell. Ho hauràs de fer tant si vols com si no vols. Qui no vol quan pot, no pot quan vol. Qui tot ho vol, tot ho perd.
    2. irònicament Donar algú ocasió que li facin o que li esdevingui alguna cosa desagradable. Es veu que vols rebre, i t’asseguro que rebràs!
    3. en voler locució adverbial Quan hom vulgui. En voler ja en podràs disposar.
    4. en vols (o voleu), de Expressió que hom diu per a indicar que n’hi ha gran abundància. Vingueren els nois, i en voleu, de crits i rialles!
    5. sense voler Involuntàriament. Ho he fet sense voler.
    6. sigui com vulgui Tant si és una cosa com si és l’altra.
    7. voler i doler Tenir ensems desig i por d’una cosa.
    8. vols (o voleu) dir? Expressió de dubte davant allò que un altre acaba de dir.
    9. vols (o voleu) dir que... Expressió que hom diu per a consultar un altre sobre una cosa dubtosa. Vols dir que hi arribarem a temps?
    1. Una cosa exigir-ne una altra. És una planta que vol humitat. Fer això vol pràctica.
    2. Ésser imminent que s’esdevingui alguna cosa. Sembla que vol nevar.
    3. no voler Refusar. És una criatura que no vol crits.
    1. Tenir la intenció d’obtenir alguna cosa, de procurar a algú alguna cosa. Vol un cotxe nou. Voler bé, mal, a algú.
    2. no voldria pas ésser d’ell No voldria pas trobar-me en la seva situació.
    1. què voleu (o vols) dir, amb això? Expressió que hom diu a la persona que l’amenaça, que l’adverteix, etc.
    2. voler dir Significar. En francès “frère” vol dir “germà”.
  1. dialectal Amar.



  2. Vegeu també:
    voler2

voler1