Es mostren 88940 resultats

■ vomitori
| vomitòria

■ vomitori
| vomitòria

adjectiu i masculí farmàcia, indústria farmacèutica Vomitiu masculí teatre En els teatres i amfiteatres romans, cadascuna de les portes obertes damunt la càvea que donaven accés a les grades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vomiturició


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vomiturició</title>

Partició sil·làbica: vo_mi_tu_ri_ci_ó
Etimologia: del ll. vomituritio, -ōnis, íd.
    femení fisiologia animal i patologia
  1. Esforços repetits i ineficaços per vomitar i en què hom vomita sense espasme una petita quantitat de matèria.
  2. En un nadó, regurgitació que entre les mamades es repeteix sovint.

■ vomiturició

femení fisiologia animal i patologia Esforços repetits i ineficaços per vomitar i en què hom vomita sense espasme una petita quantitat de matèria En un nadó, regurgitació que entre les mamades es repeteix sovint
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

voquisiàcies


<title type="display">voquisiàcies</title>

Partició sil·làbica: vo_qui_si_à_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de terebintals, formada per plantes llenyoses de fulles oposades o verticil·lades, flors hermafrodites i pentàmeres i fruits indehiscents o en càpsula loculicida.
  2. singular Planta de la família de les voquisiàcies.

voquisiàcies

femení botànica plural Família de terebintals, formada per plantes llenyoses de fulles oposades o verticillades, flors hermafrodites i pentàmeres i fruits indehiscents o en càpsula loculicida singular Planta de la família de les voquisiàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vora</title>

Etimologia: del ll. ōra, íd., originàriament pl. neutre de os, oris ‘boca’, usat com a subst. sing. en el sentit de ‘boca d’un riu’ i després ‘vora, riba’, encara en la forma ora en cat. ant 1a font: s. XIV
    femení
    1. Part extrema d’una extensió superficial, que toca una de les línies que la limiten. Retallar les vores d’un paper. Les vores d’una ferida.
    2. Terra que hi ha a banda i banda d’un camí, d’un riu, d’un llac, etc. Les vores de la carretera. Les vores de l’Ebre. Les vores d’un pantà.
    3. heràldica Línia que limita l’escut i, per tant, la superfície que hi resta enclosa, dita camper.
  2. indústria tèxtil
    1. Part extrema d’una peça de roba doblegada i cosida.
    2. vora elàstica Part extrema d’una peça de vestir de punt, constituïda per una banda de característiques diferents del cos de la peça.
    3. plural Forats dels cartons jacquard corresponents a les agulles destinades a teixir les vores de la peça.
    1. a la vora locució adverbial A poca distància, a prop. Aquest llamp ha caigut a la vora.
    2. a la vora de (o vora de, o vora) locució prepositiva Prop de. A la vora del foc. Vora la mar. Té vora setanta anys.

■ vora

femení Part extrema d’una extensió superficial, que toca una de les línies que la limiten Retallar les vores d’un paper Les vores d’una ferida Terra que hi ha a banda i banda d’un camí, d’un riu, d’un llac, etc Les vores de la carretera Les vores de l’Ebre Les vores d’un pantà heràldica Línia que limita l’escut i, per tant, la superfície que hi resta enclosa, dita camper indústria tèxtil Part extrema d’una peça de roba doblegada i cosida vora elàstica Part extrema d’una peça de vestir de punt, constituïda per una banda de característiques diferents del cos de la peça plural Forats dels…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vorà
| vorana

■ vorà
| vorana

adjectiu Que és a la vora pròxim
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voraç

■ voraç

adjectiu Que menja com un afamat, amb avidesa Un home voraç per extensió Un apetit voraç figuradament Que ho destrueix tot Un foc voraç
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voracitat

■ voracitat

femení Qualitat de voraç La voracitat del llop
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ voraçment

■ voraçment

adverbi Amb voracitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vorada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vorada</title>

Compareu: l'acc. 2 3 amb voral 2 i amb vorera 1
Etimologia: de vora
    femení
  1. Vora o marge. A la vorada del riu.
    1. Allò que guarneix la vora d’una cosa.
    2. Arbres que hi ha tot a les vores dels camins, dels camps, etc.
    3. obres públiques Filera de pedres, de maons, etc., que formen la vora o el marge d’una andana o voravia, d’una calçada, etc.

■ vorada

femení Vora o marge A la vorada del riu Allò que guarneix la vora d’una cosa Arbres que hi ha tot a les vores dels camins, dels camps, etc obres públiques Filera de pedres, de maons, etc, que formen la vora o el marge d’una andana o voravia, d’una calçada, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

voràgine


<title type="display">voràgine</title>

    femení
  1. xuclador 2.
  2. Remolí d’emocions o sentiments molt intensos. Una voràgine d’amor i passió.
  3. Aglomeració confusa de gent, d’esdeveniments o de coses en moviment, que produeix atordiment. La voràgine de la gran ciutat.

voràgine

femení xuclador 2 Remolí d’emocions o sentiments molt intensos Una voràgine d’amor i passió Aglomeració confusa de gent, d’esdeveniments o de coses en moviment, que produeix atordiment La voràgine de la gran ciutat
Traducció