Es mostren 88954 resultats

■ xala1

■ xala1

femení Esbargiment bulliciós de molts especialment Forada Vegeu també xala 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

xala2

xala2

femení popularment Embornal d’una claveguera de carrer La claveguera mateixa Vegeu també xala 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

xalada

xalada

femení Acció de xalar xala 1 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xalambrí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xalambrí</title>

Etimologia: mot menorquí, variant, per metàtesi, de xamerlí, que és variant també de siberlí, alteració de sibil·lí, der. de Sibil·la ‘profetessa’, aplicat a l’ocell, de crit agut, a causa del Cant de la Sibil·la i de la semblança amb sibilar ‘xiular’
masculí ornitologia Pardal de bardissa.

■ xalambrí

masculí ornitologia Pardal de bardissa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xalana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xalana</title>

Etimologia: del cast. chalana, i aquest, del fr. chaland, amb addició d’una -a per aglutinació de l’article basc, en arribar el mot a través del País Basc; l’origen del fr. és el b. gr. khelándion; en cat. ant. apareix la forma xalandros
femení construcció naval Embarcació de fons pla, de bordes paral·leles i amb la proa i la popa arrodonides, construïda per a la navegació fluvial i emprada també en la càrrega i descàrrega de vaixells en determinats ports.

■ xalana

femení construcció naval Embarcació de fons pla, de bordes paralleles i amb la proa i la popa arrodonides, construïda per a la navegació fluvial i emprada també en la càrrega i descàrrega de vaixells en determinats ports
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xalapa

■ xalapa

femení botànica Jalapa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xalar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xalar</title>

Etimologia: emparentat amb l’oc. chalà i l’it. scialare ‘passar-s’ho bé, fer ostentació, malgastar’, d’origen incert, probablement del mot it., que també probablement prové del ll. exhalare ‘exhalar’, amb canvi semàntic al sentit de ‘deixar anar, fer ostentació, malversar’ 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. intransitiu Esbargir-se alegrement, regalar-se. Vam xalar molt, en aquella excursió.
  2. pronominal Com te la xales, tu, ara que ets sol!

■ xalar

verb intransitiu Esbargir-se alegrement, regalar-se Vam xalar molt, en aquella excursió pronominal Com te la xales, tu, ara que ets sol
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xalar-se

■ xalar-se

verb pronominal Embogir
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xalat1
| xalada

■ xalat1
| xalada

adjectiu Regalat, divertit Passar-se-la xalada Fer una vida xalada femení xala 1 Vegeu també xalat 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xalat2
| xalada

■ xalat2
| xalada

adjectiu Boig Està ben xalat, aquest Vegeu també xalat 1
Traducció