Es mostren 88940 resultats

■ xaragall

■ xaragall

masculí Regueró que forma l’aigua de la pluja, etc, en escórrer-se per un terreny inclinat escorranc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xaragallar

■ xaragallar

verb transitiu Aixaragallar
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xarambeco

■ xarambeco

masculí pesca Ormeig de pesca que consisteix en un cordill llarg i prim proveït en un extrem d’un plom petit i, a sota, un ham
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xarampió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xarampió</title>

Partició sil·làbica: xa_ram_pi_ó
Etimologia: del ll. hispànic sirimpio, -ōnis ‘pàpula de xarampió’, possible alteració de *sinapio, -ōnis (*sinapione, *sinampione, *sirampione), der. de sinapi ‘mostassa’, per la vermellor i les butllofes provocades pels cataplasmes de mostassa 1a font: 1803, DEst.
    masculí patologia
  1. Malaltia infectivocontagiosa, de caràcter epidèmic estacional en la població infantil, que deixa immunitat duradora.
  2. xarampió alemany Rubèola.

■ xarampió

masculí patologia Malaltia infectivocontagiosa, de caràcter epidèmic estacional en la població infantil, que deixa immunitat duradora xarampió alemany Rubèola
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xaranga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xaranga</title>

Etimologia: d’origen onomatopeic 1a font: 1868, DLCo.
    femení música
  1. Conjunt instrumental constituït exclusivament per instruments de vent.
  2. especialment Banda militar de les unitats d’infanteria, de caçadors i de cossos lleugers, integrada per instruments de vent.

■ xaranga

femení música Conjunt instrumental constituït exclusivament per instruments de vent especialment Banda militar de les unitats d’infanteria, de caçadors i de cossos lleugers, integrada per instruments de vent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xarbot1

■ xarbot1

masculí Esquitx violent Xàfec fort de curta durada, espetec d’aigua Vegeu també xarbot 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xarbot2

■ xarbot2

adjectiu ornitologia Dit de l’ou no fecundat en què, tot i ésser covat, no es forma el pollet sortir xarbot figuradament No ésser algú com hom esperava sortir carbassa Vegeu també xarbot 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xarbotada

■ xarbotada

femení Xàfec, xarbot Fer una xarbotada Acció de xarbotar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xarbotament

■ xarbotament

masculí Acció de xarbotar un líquid agitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xarbotar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xarbotar</title>

Etimologia: probable alteració d’un *eixorbetar, provinent del ll. exorbĭtare ‘desviar-se, saltar enfora’, amb metàtesi de vocals i influx de mots com bot, botar 1a font: c. 1900, Verdaguer
    verb intransitiu
  1. Agitar-se dins el receptacle la superfície d’un líquid sacsejat, la qual cosa fa que bati les parets o es vessi en part. La galleda és plena: quan la traginis ves amb compte, o l’aigua xarbotarà.
  2. Agitar-se la superfície d’un líquid com ho fa dins un receptacle sacsejat. A la banyera, el nen picava fort l’aigua i la feia xarbotar.

■ xarbotar

verb intransitiu Agitar-se dins el receptacle la superfície d’un líquid sacsejat, la qual cosa fa que bati les parets o es vessi en part La galleda és plena quan la traginis ves amb compte, o l’aigua xarbotarà Agitar-se la superfície d’un líquid com ho fa dins un receptacle sacsejat A la banyera, el nen picava fort l’aigua i la feia xarbotar
Informació complementària
Traducció