Es mostren 88940 resultats

■ asserir

■ asserir

verb transitiu Afirmar, asseverar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ asserrerat
| asserrerada

■ asserrerat
| asserrerada

adjectiu Encadenat formant serralada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

assertiu
| assertiva

assertiu

Partició sil·làbica: as_ser_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. assertus, -a, -um, participi del ll. asserĕre ‘afirmar’ 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Afirmatiu.
  2. psicologia Que manifesta assertivitat.

assertiu
| assertiva

adjectiu Afirmatiu psicologia Que manifesta assertivitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ assertivament

■ assertivament

adverbi D’una manera assertiva afirmativament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

assertivitat


<title type="display">assertivitat</title>

femení psicologia Capacitat personal d’expressar els sentiments, les emocions o els pensaments propis de manera lliure i amb seguretat, sense negar els drets dels altres i sense que els altres vegin en aquestes expressions conductes agressives o manipuladores.

assertivitat

femení psicologia Capacitat personal d’expressar els sentiments, les emocions o els pensaments propis de manera lliure i amb seguretat, sense negar els drets dels altres i sense que els altres vegin en aquestes expressions conductes agressives o manipuladores
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ assertori
| assertòria

■ assertori
| assertòria

adjectiu Afirmatiu Jurament assertori
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

asservidor

asservidor

masculí automàtica, automació Sistema o senyal que exerceix un asserviment
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ asserviment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">asserviment</title>

Etimologia: de asservir
    masculí
    1. Acció d’asservir;
    2. l’efecte.
  2. automàtica, automació Dependència d’un senyal respecte a un altre quan aquest varia amb el temps.
  3. tecnologia Nom genèric donat al conjunt d’elements que formen el sistema asservit d’una màquina. L’asserviment d’una turbina.

■ asserviment

masculí Acció d’asservir l’efecte automàtica, automació Dependència d’un senyal respecte a un altre quan aquest varia amb el temps tecnologia Nom genèric donat al conjunt d’elements que formen el sistema asservit d’una màquina L’asserviment d’una turbina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ asservir

■ asservir

verb transitiu Posar algú, un poble en estat de servitud respecte a algú altre, a un altre poble automàtica, automació Disposar dos sistemes, dos senyals, de manera que entre ells hi hagi asserviment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ assessor
| assessora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">assessor</title>

Etimologia: del ll. assessor, -ōris, íd. 1a font: 1490, Tirant
  1. adjectiu i masculí i femení Que pel seu coneixement especial d’un assumpte, d’una matèria, etc., és encarregat de donar consell, d’il·lustrar, d’assistir en una tasca, una empresa, una decisió, etc.
  2. masculí història Oficial de creació reial (segle XIV) que, juntament amb l’algutzir, un escrivà i un porter, constituïa la cúria de cadascun dels governadors generals de la corona catalanoaragonesa.

■ assessor
| assessora

adjectiu i masculí i femení Que pel seu coneixement especial d’un assumpte, d’una matèria, etc, és encarregat de donar consell, d’illustrar, d’assistir en una tasca, una empresa, una decisió, etc masculí història Oficial de creació reial segle XIV que, juntament amb l’algutzir, un escrivà i un porter, constituïa la cúria de cadascun dels governadors generals de la corona catalanoaragonesa
Informació complementària
Traducció