Es mostren 88940 resultats

assetjar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">assetjar</title>

Accessory
Etimologia: de setge 1a font: s. XIII, Desclot
Body
    verb transitiu
  1. Posar setge (a un indret). No era gaire difícil assetjar una ciutat voltada de turons.
  2. per analogia Voltar (un indret) impedint de sortir-ne, tractant d’entrar-hi. Es troben en un refugi assetjats per la neu.
  3. figuradament Importunar insistentment (algú) amb pretensions, preguntes, etc. M’assetja un dia sí l’altre també perquè li deixi diners. L’han acusat d’assetjar sexualment una empleada.

assetjar

asseure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">asseure</title>

Accessory
Partició sil·làbica: as_seu_re
Compareu: seure
Etimologia: del ll. assīdĕre, íd. 1a font: s. XIII
Body
    verb
  1. transitiu Posar (algú) sobre un suport qualsevol de manera que resti descansant sobre l’extremitat inferoposterior del tronc. Assegueren el malalt prop de la finestra.
  2. pronominal Asseure’s a terra.

asseure

asseveració

asseveració

asseverar

asseverar

asseveratiu
| asseverativa

asseveratiu

Accessory
Partició sil·làbica: as_se_ve_ra_tiu
Etimologia: del ll. asseverativus, -a, -um, íd.
Body
adjectiu Que assevera.

asseveratiu
| asseverativa

assibilació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">assibilació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: as_si_bi_la_ci_ó
Etimologia: de assibilar
Body
femení fonètica, fonologia Fenomen particular de palatalització que consisteix en l’avançament del lloc d’articulació d’un fonema posterior que es converteix, quan arriba en aquesta etapa, en un altre de sibilant per influència assimilatòria d’un fonema palatal que l’atreu.

assibilació

assibilar

assibilar

Informació complementària

assidu
| assídua


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">assidu</title>

Accessory
Etimologia: del ll. assiduus, -a, -um ‘que es manté incessantment al costat d’algú’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    1. adjectiu Freqüentment present o concurrent prop d’una persona, en algun lloc.
    2. masculí i femení Els assidus del Liceu.
  1. adjectiu Constant en aplicació o en atenció; perseverant. Assidu en la tasca.
  2. adjectiu Fet amb una diligència constant. Assídues atencions.

assidu
| assídua

assíduament

assíduament

assiduïtat

assiduïtat