Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88954 resultats

■ xuclar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xuclar</title>

Homòfon: xuclà
Etimologia: probablement d’un ll. vg. *sūctŭlare, der. del ll. cl. sūgĕre, íd. 1a font: s. XIII

verb

transitiu

1. Aplicar els llavis a una cosa de manera que l’aire exterior no pugui entrar a la boca i, llavors, fer una aspiració, especialment per treure’n el líquid o suc que conté. Xuclar un infant la mamella. Prendre una beguda xuclant-la amb una tija buida.
2. xuclar amb la llet materna (un sentiment, una opinió, etc.) figuradament Adquirir-lo des de la infantesa.
per extensió Extreure un animal la sang o un altre líquid d’un altre animal, d’una planta, etc. Xuclar un mosquit la sang d’algú, un tàvec la sang d’un bou.
per analogia Atreure i engolir. El remolí d’aigua va xuclar un nedador.

■ xuclar

verb transitiu Aplicar els llavis a una cosa de manera que l’aire exterior no pugui entrar a la boca i, llavors, fer una aspiració, especialment per treure’n el líquid o suc que conté Xuclar un infant la mamella Prendre una beguda xuclant-la amb una tija buida xuclar amb la llet materna un sentiment, una opinió, etc figuradament Adquirir-lo des de la infantesa per extensió Extreure un animal la sang o un altre líquid d’un altre animal, d’una planta, etc Xuclar un mosquit la sang d’algú, un tàvec la sang d’un bou per analogia Atreure i engolir El remolí d’aigua va xuclar un nedador

■ xuclat

| xuclada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xuclat</title>

Etimologia: de xuclar 1a font: s. XX, Oller

adjectiu Amagrit, dit especialment de la cara. Descolorit, xuclat de cara. Xuclat de galtes.

■ xuclat

| xuclada

adjectiu Amagrit, dit especialment de la cara Descolorit, xuclat de cara Xuclat de galtes

■ xuclera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xuclera</title>

Etimologia: de xucla

femení pesca Nansa per a la pesca de xucles.

■ xuclera

femení pesca Nansa per a la pesca de xucles

■ xuclet

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xuclet</title>

Etimologia: de xuclar 1a font: s. XX, V. Català

masculí

1. Xuclada forta feta a la pell d’una persona.
2. Senyal que hi deixa.
metal·lúrgia Defecte produït al final de la colada en un motlle, si no hi ha prou metall.

■ xuclet

masculí Xuclada forta feta a la pell d’una persona Senyal que hi deixa metallúrgia Defecte produït al final de la colada en un motlle, si no hi ha prou metall

■ xucrut

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xucrut</title>

Etimologia: del fr. choucroute, íd., de l’alsacià sûrkrût, al. sauerkraut, íd., comp. de sauer ‘agre’ i Kraut ‘herba’, en fr. amb intervenció de l’etimologia popular: chou ‘col’ i croûte ‘crosta’

femení

gastronomia

Col fermentada.
Plat de xucrut cuita acompanyada de salsitxes de Frankfurt, llonzes de porc o altres productes de xarcuteria.

■ xucrut

femení gastronomia Col fermentada Plat de xucrut cuita acompanyada de salsitxes de Frankfurt, llonzes de porc o altres productes de xarcuteria

■ xueta

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xueta</title>

Partició sil·làbica: xu_e_ta
Etimologia: probablement der. de xulla ‘cansalada’ (mallorquí xuia), com a sarcasme contra els jueus conversos que menjaven cansalada per demostrar que eren cristians; també podria tractar-se d’un der. regressiu de xuetó; en tot cas tots dos mots han d’haver acabat per influir-se recíprocament

adjectiu i masculí i femení dialectal història A Mallorca, dit dels components d’un grup de famílies descendents de jueus conversos.