Es mostren 88939 resultats

■ xuflar

■ xuflar

masculí agricultura Camp plantat de xufleres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xufler
| xuflera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xufler</title>

Etimologia: de xufla
  1. masculí i femení Xuflaire.
  2. femení botànica i agricultura Planta herbàcia perenne de la família de les ciperàcies (Cyperus esculentus var sativus), de rizoma filiforme, amb tubercles terminals comestibles, grossos i dolços, de tiges triquetres amb una umbel·la d’espícules i tres o quatre fulles al voltant.

■ xufler
| xuflera

masculí i femení Xuflaire femení botànica i agricultura Planta herbàcia perenne de la família de les ciperàcies Cyperus esculentus var sativus , de rizoma filiforme, amb tubercles terminals comestibles, grossos i dolços, de tiges triquetres amb una umbella d’espícules i tres o quatre fulles al voltant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xuït

■ xuït

masculí ornitologia Gamba roja pintada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xuixar

■ xuixar

verb intransitiu Fer remor, el vent, a la xemeneia
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xuixo


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xuixo</title>

Partició sil·làbica: xui_xo
Etimologia: del cast. chuzo, íd., d’origen incert, potser der. regressiu de chuzón, alteració de zuizón, der. de zuizo, suizo, perquè els soldats suïssos duien aquesta llanceta
    masculí
  1. Llança curta o bastó acabat en punta que solien dur els vigilants nocturns de les ciutats.
  2. pastisseria Dolç de forma més o menys cilíndrica farcit amb crema i recobert amb sucre.

■ xuixo

masculí Llança curta o bastó acabat en punta que solien dur els vigilants nocturns de les ciutats pastisseria Dolç de forma més o menys cilíndrica farcit amb crema i recobert amb sucre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xulla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xulla</title>

Etimologia: ant. ensunya, del ll. axŭngia ‘greix, seu’, que degué donar una variant *enxunya, dissimilada en enxulla i reduïda a xulla 1a font: s. XV
    femení
  1. Cansalada.
  2. dialectal
    1. Llenca de cansalada fregida.
    2. Costella de moltó, de cabrit, de bou o de porc, cuinada. Em vaig menjar mitja dotzena de xulles de xai amb allioli.

■ xulla

femení Cansalada dialectal Llenca de cansalada fregida Costella de moltó, de cabrit, de bou o de porc, cuinada Em vaig menjar mitja dotzena de xulles de xai amb allioli
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xumada

■ xumada

femení Acció de xumar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xumar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">xumar</title>

Etimologia: d’origen onomatopeic i expressiu 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu
    1. Beure a morro. Quan beguis aigua no xumis, que d’aquesta ampolla bevem tots.
    2. col·loquialment Mamar. Aquesta criatura, sempre la veig xumant.
    3. Beure vi. A aquell, li agrada molt de xumar.
  2. intransitiu dialectal Traspuar.

■ xumar

verb transitiu Beure a morro Quan beguis aigua no xumis, que d’aquesta ampolla bevem tots colloquialment Mamar Aquesta criatura, sempre la veig xumant Beure vi A aquell, li agrada molt de xumar intransitiu dialectal Traspuar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xumet

■ xumet

masculí Estri, generalment de goma i en forma de mugró, que hom posa a la boca dels nodrissons perquè xumin
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ xunga

■ xunga

femení ornitologia Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels cariàmids Chunga burmeisteri , semblant al sarià, però de tons més foscs i amb el plomall del bec més llarg
Traducció