Es mostren 88939 resultats

■ zinc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">zinc</title>

Etimologia: del fr. zinc, íd., i aquest, de l’al. Zink, íd., d’origen incert, probablement lligat amb Zinke ‘pua, punta’ a causa de la forma de pues que agafa en les parets del forn de foneria la destil·lació del metall; el mot sembla remuntar-se a la mateixa arrel indoeuropea de Zahn ‘dent’, *(e)dont- (cf. gr. odoús, odóntos, ll. dens, dentis ‘dent’) 1a font: 1839, DLab.
    masculí química inorgànica
  1. [símbol Zn] metal·lúrgia Element químic de nombre atòmic 30 pertanyent al grup IIB de la taula periòdica. Té un pes atòmic de 65,38.
  2. clorur de zinc [ZnCl2] Sòlid cristal·lí deliqüescent i metzinós, obtingut per acció de l’àcid clorhídric sobre el zinc o l’òxid de zinc.
  3. òxid de zinc [ZnO] Pólvores blanques amorfes, obtingudes per oxidació del zinc en fase de vapor.
  4. sulfat de zinc [ZnSO4·7H2O] Cristalls incolors, obtinguts a partir del sulfur de zinc natural.

■ zinc

masculí química inorgànica símbol Zn metallúrgia Element químic de nombre atòmic 30 pertanyent al grup IIB de la taula periòdica Té un pes atòmic de 65,38 clorur de zinc ZnCl 2 Sòlid cristallí deliqüescent i metzinós, obtingut per acció de l’àcid clorhídric sobre el zinc o l’òxid de zinc òxid de zinc ZnO Pólvores blanques amorfes, obtingudes per oxidació del zinc en fase de vapor sulfat de zinc ZnSO 4 7H 2 O Cristalls incolors, obtinguts a partir del sulfur de zinc natural
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ zincar

■ zincar

verb transitiu metallúrgia Recobrir un metall d’una capa de zinc, especialment per prevenir la corrosió Filferro zincat
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ zincat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">zincat</title>

    masculí química inorgànica
  1. Cadascun dels anions poliatòmics que tenen el zinc com a àtom central.
  2. Denominació genèrica de diverses substàncies que s’originen per reacció de l’hidròxid de zinc, Zn(OH) 2, de natura amfòtera, amb bases fortes.

■ zincat

masculí química inorgànica Cadascun dels anions poliatòmics que tenen el zinc com a àtom central Denominació genèrica de diverses substàncies que s’originen per reacció de l’hidròxid de zinc, ZnOH 2 , de natura amfòtera, amb bases fortes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ zíncic
| zíncica

■ zíncic
| zíncica

adjectiu química inorgànica Relatiu o pertanyent al zinc Que conté zinc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

zincita

zincita

femení mineralogia Òxid de zinc, ZnO, mineral dihexagonal piramidal que es presenta quasi sempre en agregats granats i en espat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

zinco-

zinco-

química inorgànica Forma prefixada del mot zinc Ex zincografia, zincogravat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ zincògraf
| zincògrafa

■ zincògraf
| zincògrafa

masculí i femení arts gràfiques Persona que practica la zincografia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ zincografia

■ zincografia

femení arts gràfiques Art de gravar emprant planxes de zinc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ zing-zing

■ zing-zing

masculí sonall 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ zíngar
| zíngara


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">zíngar</title>

Etimologia: de l’it. zingaro, íd., i aquest, del gr. bizantí atsínganos, pronúncia popular de athínganos ‘que no toca’, aplicat a una secta maniquea procedent de la Frígia, tinguts per mags, del gr. cl. thiggánō ‘tocar’ amb el prefix privatiu a-1
adjectiu i masculí i femení Gitano.

■ zíngar
| zíngara

adjectiu i masculí i femení Gitano
Traducció