Es mostren 88940 resultats

■ atemptat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atemptat</title>

Etimologia: de atemptar 1a font: 1696, DLac.
    masculí
    1. Temptativa criminal contra algú.
    2. Acte fet amb la intenció de danyar greument alguna cosa.
    3. figuradament Un atemptat contra la moral.
  2. dret penal Delicte consistent en l’ús de violències, d’amenaces i de resistències contra les autoritats, llurs agents i els funcionaris públics quan obren en execució de les lleis o en l’exercici de llurs funcions.

■ atemptat

masculí Temptativa criminal contra algú Acte fet amb la intenció de danyar greument alguna cosa figuradament Un atemptat contra la moral dret penal Delicte consistent en l’ús de violències, d’amenaces i de resistències contra les autoritats, llurs agents i els funcionaris públics quan obren en execució de les lleis o en l’exercici de llurs funcions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atemptatori
| atemptatòria

■ atemptatori
| atemptatòria

adjectiu Que atempta contra alguna cosa Un decret atemptatori contra les llibertats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atenció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atenció</title>

Partició sil·làbica: a_ten_ci_ó
Etimologia: del ll. attentio, -ōnis, íd. 1a font: 1575, DPou.
  1. femení
    1. Acció de fixar el pensament en alguna cosa, d’aplicar-hi l’enteniment. Posar atenció a la feina. Fer atenció als senyals, cridar l’atenció. Desviar l’atenció. Reclamar l’atenció.
    2. Disposició interior preparatòria per a una percepció determinada. Tothom esperava amb molta atenció.
    3. psicologia Capacitat d’enfocar diverses parts d’una experiència de manera que es facin més vives, més clares, més exactes, més conscients.
  2. interjecció Interjecció per a induir algú a prestar la seva atenció, per a advertir-lo d’anar amb compte. Nois, atenció! Atenció, no caiguis!
  3. femení Demostració de consideració, gentilesa, cortesia. Tingué l’atenció d’invitar-nos. Tenir atencions envers els forasters.
  4. a l’atenció de (algú) locució prepositiva [abreviatura a/] Amb destinació a la persona indicada (en un sobre, una nota, etc.).
  5. en atenció a locució prepositiva En consideració a. En atenció als seus serveis, va rebre una gratificació.

■ atenció

femení Acció de fixar el pensament en alguna cosa, d’aplicar-hi l’enteniment Posar atenció a la feina Fer atenció als senyals, cridar l’atenció Desviar l’atenció Reclamar l’atenció Disposició interior preparatòria per a una percepció determinada Tothom esperava amb molta atenció psicologia Capacitat d’enfocar diverses parts d’una experiència de manera que es facin més vives, més clares, més exactes, més conscients interjecció Interjecció per a induir algú a prestar la seva atenció, per a advertir-lo d’anar amb compte Nois, atenció Atenció, no caiguis femení Demostració de consideració,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atendament

■ atendament

masculí Acció d’atendar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atendar-se

■ atendar-se

verb pronominal Acampar armant tendes de campanya
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atendible

■ atendible

adjectiu Digne d’ésser atès
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atendre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atendre</title>

Etimologia: del ll. attendĕre, íd. 1a font: s. XI
    verb
  1. intransitiu Fer atenció, estar atent, a alguna cosa, posar cura en alguna cosa. Atendre al sentit de les paraules.
  2. transitiu
    1. Tenir en compte, en consideració (alguna cosa). Atendre les recomanacions dels altres.
    2. Tenir atencions (envers algú). Atendre els convidats.
    3. En un establiment públic, prestar atenció a un client, servir-lo. No té prou educació per a atendre els clients. Era l’última, però ja m’atenen.
    4. atendre una prometença (o una convinença) Complir-la.
    5. atès (o atenent) que locució conjuntiva Considerant que, havent esguard que. Atès que no hi podia assistir tothom, la reunió ha estat suspesa.
  3. transitiu Pagar (una quantitat que hom deu). No pot atendre tantes factures.

■ atendre

verb intransitiu Fer atenció, estar atent, a alguna cosa, posar cura en alguna cosa Atendre al sentit de les paraules transitiu Tenir en compte, en consideració alguna cosa Atendre les recomanacions dels altres Tenir atencions envers algú Atendre els convidats En un establiment públic, prestar atenció a un client, servir-lo No té prou educació per a atendre els clients Era l’última, però ja m’atenen atendre una prometença o una convinença Complir-la atès o atenent que locució conjuntiva Considerant que, havent esguard que Atès que no hi podia assistir tothom, la reunió ha estat suspesa…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ateneista

■ ateneista

masculí i femení Soci d’un ateneu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atenenc
| atenenca

■ atenenc
| atenenca

adjectiu i masculí i femení Atenès
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atenès
| atenesa

■ atenès
| atenesa

adjectiu i masculí i femení D’Atenes capital de Grècia
Traducció