Es mostren 88940 resultats

■ atordidor
| atordidora

■ atordidor
| atordidora

adjectiu Que atordeix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atordiment

■ atordiment

masculí Acció d’atordir o d’atordir-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atordir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atordir</title>

Etimologia: variant de estordir, der. de tord 1a font: 1696, DLac.
    verb transitiu
  1. Pertorbar els sentits per efecte d’un cop, d’un soroll extraordinari. Ha quedat tan atordit després de la patacada que de moment no pot conduir.
  2. figuradament Fer perdre la serenitat, la presència d’esperit, el cap. Tantes presses m’atordeixen.

■ atordir

verb transitiu Pertorbar els sentits per efecte d’un cop, d’un soroll extraordinari Ha quedat tan atordit després de la patacada que de moment no pot conduir figuradament Fer perdre la serenitat, la presència d’esperit, el cap Tantes presses m’atordeixen
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atorgable

■ atorgable

adjectiu Que pot ésser atorgat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atorgador1
| atorgadora

■ atorgador1
| atorgadora

adjectiu Que atorga masculí i femení diplomàtica actor 1 1 Vegeu també atorgador 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atorgador2
| atorgadora

■ atorgador2
| atorgadora

adjectiu Que és d’atorgar Vegeu també atorgador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atorgament

■ atorgament

masculí Acció d’atorgar dret civil Document, contracte o testament atorgat Part final d’una escriptura notarial que conté la fórmula on s’atorga
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atorgant

■ atorgant

adjectiu i masculí i femení Que atorga dret civil Dit de la part que atorga un contracte, una escriptura, etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atorgar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atorgar</title>

Etimologia: del ll. vg. *auctoricare, íd., pròpiament ‘autoritzar’, der. de auctor, -ōris, en el significat de ‘garantidor; venedor’ 1a font: s. XI
    verb transitiu
  1. Concedir (alguna cosa) a títol de favor, de gràcia. Li han atorgat el premi contra pronòstic.
  2. Concedir (alguna cosa que hom demana). Atorgar un favor a algú.
  3. Reconèixer, confessar.
  4. dret civil Fer (un contracte, una escriptura, etc.) davant de notari. Atorgar testament.

■ atorgar

verb transitiu Concedir alguna cosa a títol de favor, de gràcia Li han atorgat el premi contra pronòstic Concedir alguna cosa que hom demana Atorgar un favor a algú Reconèixer, confessar dret civil Fer un contracte, una escriptura, etc davant de notari Atorgar testament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ atorrentar-se

■ atorrentar-se

verb pronominal Esdevenir torrent
Informació complementària
Traducció