Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ atrinxerar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atrinxerar</title>

Etimologia: de trinxera 1a font: 1803, DEst.

verb

tàctica
1. transitiu Tancar o cobrir una zona amb trinxeres.
2. transitiu Defensar una plaça, una posició de terreny, etc., amb trinxeres, parapets, barricades, etc.
3. pronominal Posar-se a cobert de l’enemic en trinxeres.
pronominal figuradament Recórrer a alguna cosa com a mitjà de defensa contra acusacions, retrets, instàncies, etc. Quan se sent pressionada, s’atrinxera en una actitud passiva.

■ atrinxerar

verb tàctica transitiu Tancar o cobrir una zona amb trinxeres transitiu Defensar una plaça, una posició de terreny, etc, amb trinxeres, parapets, barricades, etc pronominal Posar-se a cobert de l’enemic en trinxeres pronominal figuradament Recórrer a alguna cosa com a mitjà de defensa contra acusacions, retrets, instàncies, etc Quan se sent pressionada, s’atrinxera en una actitud passiva

atriòpor

<title type="display">atriòpor</title>

Partició sil·làbica: a_tri_ò_por
Etimologia: del ll. atrium ‘atri’ i porus ‘porus’ i, aquest darrer, del gr. póros ‘pas’

masculí anatomia animal Orifici ventral dels cefalocordats, anomenat també espiracle, en posició anterior respecte a l’anus, pel qual s’obre a l’exterior l’atri o cavitat peribranquial.

atriòpor

masculí anatomia animal Orifici ventral dels cefalocordats, anomenat també espiracle , en posició anterior respecte a l’anus, pel qual s’obre a l’exterior l’atri o cavitat peribranquial

atriòporus

<title type="display">atriòporus</title>

Partició sil·làbica: a_tri_ò_po_rus
Etimologia: forma llatinitzant de atriòpor

masculí anatomia animal Atriòpor.

atriòporus

masculí anatomia animal Atriòpor

atríquia

<title type="display">atríquia</title>

Partició sil·làbica: a_trí_qui_a
Etimologia: de a-¹ i -tríquia

femení patologia Manca congènita de cabell i pèls.

atríquia

femení patologia Manca congènita de cabell i pèls

■ atrit

| atrita

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atrit</title>

Etimologia: de triturar

adjectiu Que té atrició.

■ atrit

| atrita

adjectiu Que té atrició

atro-

<title type="display">atro-</title>

Forma prefixada del mot llatí ater, que significa ‘negre’. Ex.: atropurpuri.

atro-

Forma prefixada del mot llatí ater , que significa ‘negre’ Ex atropurpuri

atrobar

<title type="display">atrobar</title>

Etimologia: variant de trobar¹

verb transitiu antigament trobar¹ 5.

atrobar

verb transitiu antigament trobar 1 5

■ atroç

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atroç</title>

Etimologia: del ll. atrox, -ōcis, der. del ll. ater, atra, atrum ‘negre’ 1a font: 1619

adjectiu

Terriblement cruel, inhumà. Un mal atroç. Una injustícia atroç.
hiperbòlicament Violent, fortíssim. Un fred atroç.

■ atroç

adjectiu Terriblement cruel, inhumà Un mal atroç Una injustícia atroç hiperbòlicament Violent, fortíssim Un fred atroç

■ atrocitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atrocitat</title>

Etimologia: del ll. atrocĭtas, -ātis, íd.

femení

Qualitat d’atroç.
Acte atroç.
hiperbòlicament Acció o dita desgavellada, temerària, excessiva.

■ atrocitat

femení Qualitat d’atroç Acte atroç hiperbòlicament Acció o dita desgavellada, temerària, excessiva

■ atroçment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">atroçment</title>

Etimologia: de atroç

adverbi Amb atrocitat, d’una manera atroç.

■ atroçment

adverbi Amb atrocitat, d’una manera atroç