Es mostren 88940 resultats

■ au-pair*

■ au-pair*

masculí i femení Persona jove que temporalment, en canvi de la manutenció i l’allotjament, té cura dels infants d’una família en un país estranger, amb l’objectiu d’aprendre’n la llengua locució adjectiva Treballa ‘au-pair’ a Anglaterra
Gran Diccionari de la llengua catalana

aualé


<title type="display">aualé</title>

Partició sil·làbica: a_ua_lé
masculí jocs d’entreteniment Joc de mancala que hom juga amb quaranta-vuit peces sobre un tauler format per dues rengleres de sis forats, i en què els dos jugadors que hi participen intenten aconseguir més peces que el contrari.

aualé

masculí jocs d’entreteniment Joc de mancala que hom juga amb quaranta-vuit peces sobre un tauler format per dues rengleres de sis forats, i en què els dos jugadors que hi participen intenten aconseguir més peces que el contrari
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aubepina

■ aubepina

femení química orgànica Anisaldehid sintètic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aüc

■ aüc

masculí generalment en pl Cridòria especialment Crit allargassat i proferit amb força, sovint amb la finalitat d’excitar o esporuguir els animals o les persones
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ auca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">auca</title>

Partició sil·làbica: au_ca
Etimologia: del ll. vg. auca ‘oca’, nom donat fins al s. XVIII a una variant antiquada del joc de l’oca 1a font: s. XVII
    femení
  1. Conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna d’una llegenda, disposades generalment en un full de paper, que es refereixen als diferents episodis d’una biografia, d’una història, etc.
  2. literatura Composició poètica popular en rodolins, generalment heptasil·làbics, que acompanya les estampes d’una auca. Les auques de Josep Carner.

■ auca

femení Conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna d’una llegenda, disposades generalment en un full de paper, que es refereixen als diferents episodis d’una biografia, d’una història, etc literatura Composició poètica popular en rodolins, generalment heptasillàbics, que acompanya les estampes d’una auca Les auques de Josep Carner
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aücar

■ aücar

verb intransitiu Fer aücs transitiu Perseguir a crits transitiu Insultar, escarnir a crits
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aucell

■ aucell

masculí dialectal antigament ornitologia Ocell
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aucuba


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aucuba</title>

Partició sil·làbica: au_cu_ba
Etimologia: del jap. aokuba, íd., der. de aoku ‘verd’
femení jardineria Mata de la família de les cornàcies (Aucuba japonica), de fulles persistents, lanceolades i tacades de groc, cultivada en jardineria.

■ aucuba

femení jardineria Mata de la família de les cornàcies Aucuba japonica , de fulles persistents, lanceolades i tacades de groc, cultivada en jardineria
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ audaç

■ audaç

adjectiu Que té audàcia Que implica audàcia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ audàcia

■ audàcia

femení Coratge que porta a arriscar-se, atreviment extraordinari Acte d’audàcia
Traducció