Es mostren 88940 resultats

auditiu
| auditiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">auditiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: au_di_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. auditus, -a, -um, participi del ll. audīre ‘oir’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al sentit de l’oïda o a l’òrgan de l’audició. Conducte auditiu.
  2. Que té el poder d’oir. Aparell auditiu.

auditiu
| auditiva

auditor
| auditora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">auditor</title>

Accessory
Partició sil·làbica: au_di_tor
Etimologia: del ll. auditor, -ōris, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    masculí i femení
    1. Assessor, relator, prop de certs tribunals superiors.
    2. Jurista que exerceix funcions públiques d’assessor prop dels tribunals integrats per jutges no togats.
    3. dret canònic Instructor d’una causa eclesiàstica nomenat pel bisbe.
    4. dret militar Oficial del cos jurídic militar a qui pertoca de donar judici en tots els casos d’interpretació o d’aplicació de les lleis.
  1. economia Persona encarregada d’auditar.

auditor
| auditora

auditori


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">auditori</title>

Accessory
Partició sil·làbica: au_di_to_ri
Etimologia: del ll. auditorium, íd. 1a font: 1460, Roig
Body
    masculí
    1. Conjunt d’oients.
    2. especialment Públic que ocupa una sala on és feta una audició.
  1. Lloc especialment condicionat per a fer-hi audicions.
  2. cinematografia Local destinat a la sonorització de films.

auditori

auditoria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">auditoria</title>

Accessory
Partició sil·làbica: au_di_to_ri_a
Etimologia: de auditor
Body
    femení
  1. Càrrec d’auditor.
  2. Despatx de l’auditor.
  3. economia Examen de la situació econòmica d’una societat feta per auditors, a fi de donar-ne a conèixer l’estat patrimonial o financer.

auditoria

aufrany


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aufrany</title>

Accessory
Partició sil·làbica: au_frany
Etimologia: d’un b. ll. ossifrangens, íd., corresponent al ll. ossifraga ‘voltor’, és a dir, ‘trencalòs’, comp. de os ‘os’ i frangĕre ‘trencar’ 1a font: c. 1900, Verdaguer
Body
masculí ornitologia Ocell de la família dels vultúrids (Neophron percnopterus), anomenat també voltor petit, de color blanc brut, amb els caps de les ales i de la cua negres i amb una cresta de plomes sobre el cap.

aufrany

auge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">auge</title>

Accessory
Partició sil·làbica: au_ge
Etimologia: de l’àr. ʾáu̯ǧ, íd. 1a font: s. XIV
Body
    masculí
  1. astronomia Apogeu.
  2. figuradament L’auge dels romans al segle II.
  3. figuradament
    1. Creixement important i progressiu d’una activitat, un procés, etc. La ciutat viu un auge de la construcció.
    2. en auge locució adjectiva Dit d’una cosa que cada vegada té més importància; en alça. Una professió en auge.
    3. estar en auge (alguna cosa) locució verbal Tenir cada vegada més importància. El sector de la construcció està en auge.

auge

augelita


<title type="display">augelita</title>

Accessory
Partició sil·làbica: au_ge_li_ta
Etimologia: del gr. augḗ ‘brillantor’ i -lita
Body
femení mineralogia Fosfat hidratat d’alumini, Al2(PO4) (OH) 3, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.

augelita

augend

augend

augita

augita

augític
| augítica

augític
| augítica