Es mostren 88940 resultats

■ aureolat
| aureolada

■ aureolat
| aureolada

adjectiu Revestit d’una aurèola
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

aureomicina

aureomicina

femení farmàcia, indústria farmacèutica Clortetraciclina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ auri
| àuria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">auri</title>

Partició sil·làbica: au_ri
Etimologia: del ll. aureus, -a, -um, íd. 1a font: s. XV
  1. adjectiu
    1. D’or, semblant a l’or.
    2. figuradament Preciós, òptim, excel·lentíssim.
    3. nombre auri matemàtiques Nombre d’or.
  2. masculí numismàtica
    1. Moneda d’or romana.
    2. Nom donat en els documents catalans medievals a la peça o moneda d’or en general i, especialment, al mancús o dinar i al morabatí.

■ auri
| àuria

adjectiu D’or, semblant a l’or figuradament Preciós, òptim, excellentíssim nombre auri matemàtiques Nombre d’or masculí numismàtica Moneda d’or romana Nom donat en els documents catalans medievals a la peça o moneda d’or en general i, especialment, al mancús o dinar i al morabatí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ auri-

■ auri-

Forma prefixada del mot llatí aurum , que significa ‘or’ Ex aurífer, aurífic química Prefix emprat en els mots dobles relatius a composts complexos d’or per a indicar que aquest és trivalent
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ àuric
| àurica

■ àuric
| àurica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’or Que conté or especialment Dit dels composts en què l’or és trivalent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aurica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aurica</title>

Partició sil·làbica: au_ri_ca
Etimologia: d’origen incert
femení marina, marítim Vela de tallant que té la forma d’un trapezoide més ample de baix que de dalt i que s’estén entre dues vergues (el pic i la botavara) relligades al pal per llurs caps del davant entorn dels quals poden girar.

■ aurica

femení marina, marítim Vela de tallant que té la forma d’un trapezoide més ample de baix que de dalt i que s’estén entre dues vergues el pic i la botavara relligades al pal per llurs caps del davant entorn dels quals poden girar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

auricalcita

auricalcita

femení mineralogia Carbonat bàsic de coure i de zinc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aurícula1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aurícula</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: au_rí_cu_la
Etimologia: del ll. auricula, dimin. de auris ‘orella’
    femení
  1. anatomia animal Pavelló de l’orella.
  2. anatomia animal
    1. Cavitat del cor dels vertebrats que rep la sang de les venes i des de la qual la sang passa al ventricle.
    2. per extensió Cadascuna de les dues cavitats del cor de molts mol·luscs.
  3. anatomia vegetal
    1. Apèndix foliaci, generalment petit, de forma semblant a una orella, situat en el pecíol o bé a la base del limbe de la fulla o d’altres òrgans vegetals.
    2. Lòbul foliar inferior campaniforme d’algunes hepàtiques.



    4. Vegeu també:
    aurícula2

■ aurícula1

femení anatomia animal Pavelló de l’orella anatomia animal Cavitat del cor dels vertebrats que rep la sang de les venes i des de la qual la sang passa al ventricle per extensió Cadascuna de les dues cavitats del cor de molts molluscs anatomia vegetal Apèndix foliaci, generalment petit, de forma semblant a una orella, situat en el pecíol o bé a la base del limbe de la fulla o d’altres òrgans vegetals Lòbul foliar inferior campaniforme d’algunes hepàtiques Vegeu també aurícula 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

aurícula2

aurícula2

femení botànica Planta herbàcia baixa de la família de les primulàcies Primula auricula , de fulles carnoses i de flors en umbelles terminals de color groc pàllid Vegeu també aurícula 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ auricular


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">auricular</title>

Partició sil·làbica: au_ri_cu_lar
Etimologia: de aurícula1 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu anatomia
    1. Relatiu o pertanyent a l’orella. Conducte auricular.
    2. Relatiu o pertanyent a les aurícules. Apèndix auricular.
  2. adjectiu
    1. Relatiu a l’audició.
    2. confessió auricular Confessió feta a l’orella, privadament.
    3. testimoni auricular Testimoni que ha sentit el que diu.
  3. dit auricular Dit xic de la mà.
  4. masculí electroacústica
    1. Transductor electroacústic que transforma un senyal elèctric en ones de so, que, a diferència d’un altaveu, dirigeix directament a l’orella de l’oïdor.
    2. plural Parell d’auriculars, junyits per una banda elàstica de plàstic o metall, que s’adapten als pavellons de l’oïdor gràcies a l’encoixinat que els envolta i a la lleugera pressió que exerceix la banda.

■ auricular

adjectiu anatomia Relatiu o pertanyent a l’orella Conducte auricular Relatiu o pertanyent a les aurícules Apèndix auricular adjectiu Relatiu a l’audició confessió auricular Confessió feta a l’orella, privadament testimoni auricular Testimoni que ha sentit el que diu dit auricular Dit xic de la mà masculí electroacústica Transductor electroacústic que transforma un senyal elèctric en ones de so, que, a diferència d’un altaveu, dirigeix directament a l’orella de l’oïdor plural Parell d’auriculars, junyits per una banda elàstica de plàstic o metall, que s’adapten als pavellons de l’oïdor gràcies…
Traducció