Es mostren 88940 resultats

■ abstencionista

■ abstencionista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’abstencionisme masculí i femení Partidari de l’abstencionisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ absteniment

■ absteniment

masculí Acció d’abstenir-se, abstenció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abstenir-se


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abstenir-se</title>

Etimologia: del ll. abstĭnēre, íd.
    verb
    1. pronominal Privar-se de fer alguna cosa. Abstenir-se d’opinar.
    2. usat absolutament i pronominal En cas de dubte, m’abstindré.
  2. pronominal Privar-se d’alguna cosa, especialment de menjar o beure. Abstenir-se del cafè.

■ abstenir-se

verb pronominal Privar-se de fer alguna cosa Abstenir-se d’opinar usat absolutament i pronominal En cas de dubte, m’abstindré pronominal Privar-se d’alguna cosa, especialment de menjar o beure Abstenir-se del cafè
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abstergent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abstergent</title>

Etimologia: del ll. abstergens, -ntis, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Que serveix per a abstergir.
  2. masculí farmàcia, indústria farmacèutica Substància que serveix per a netejar de matèries viscoses, purulentes, llefiscoses, etc., les superfícies orgàniques.

■ abstergent

adjectiu Que serveix per a abstergir masculí farmàcia, indústria farmacèutica Substància que serveix per a netejar de matèries viscoses, purulentes, llefiscoses, etc, les superfícies orgàniques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abstergir

■ abstergir

verb transitiu medicina Netejar, purificar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abstersió

■ abstersió

femení medicina Acció d’abstergir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abstersiu
| abstersiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abstersiu</title>

Partició sil·làbica: abs_ter_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. abstersus, -a, -um, participi del ll. abstergēre ‘abstergir’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu medicina Que té poder d’abstergir.
  2. masculí farmàcia, indústria farmacèutica Abstergent.

■ abstersiu
| abstersiva

adjectiu medicina Que té poder d’abstergir masculí farmàcia, indústria farmacèutica Abstergent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abstersivitat

■ abstersivitat

femení medicina Poder d’abstergir
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abstindre’s

■ abstindre’s

verb pronominal abstenir-se
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abstinència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abstinència</title>

Partició sil·làbica: abs_ti_nèn_ci_a
Etimologia: del ll. abstinentia, íd.
    femení
  1. Qualitat d’abstinent.
  2. Virtut que consisteix a abstenir-se dels gaudis materials.
    1. religió Privació d’un plaer o d’un menjar en compliment d’un precepte religiós o d’un vot especial.
    2. especialment dret canònic Precepte de l’Església Catòlica referent a l’abstenció de menjar carn o derivats de carn determinats dies de l’any. Dia d’abstinència.
  4. síndrome d’abstinència patologia Conjunt de símptomes que apareixen en interrompre l’administració d’una determinada substància, a la qual, per un ús repetitiu, una persona havia desenvolupat addicció o toxicomania.

■ abstinència

femení Qualitat d’abstinent Virtut que consisteix a abstenir-se dels gaudis materials religió Privació d’un plaer o d’un menjar en compliment d’un precepte religiós o d’un vot especial especialment dret canònic Precepte de l’Església Catòlica referent a l’abstenció de menjar carn o derivats de carn determinats dies de l’any Dia d’abstinència síndrome d’abstinència patologia Conjunt de símptomes que apareixen en interrompre l’administració d’una determinada substància, a la qual, per un ús repetitiu, una persona havia desenvolupat addicció o toxicomania
Informació complementària
Traducció