Es mostren 88939 resultats

■ autàrquic
| autàrquica

■ autàrquic
| autàrquica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’autarquia Autosuficient
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aute


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aute</title>

Partició sil·làbica: au_te
Etimologia: del cast. auto ‘acte’
    masculí dret processal
  1. En el dret processal andorrà, interlocutòria.
  2. plural En el dret processal andorrà, expedient, actuacions judicials en procediments civils.

■ aute

masculí dret processal En el dret processal andorrà, interlocutòria plural En el dret processal andorrà, expedient, actuacions judicials en procediments civils
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ autèntic
| autèntica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">autèntic</title>

Partició sil·làbica: au_tèn_tic
Etimologia: del ll. authenticus, -a, -um, íd., i aquest del gr. authentikós ‘que té autoritat’, der. de authéntēs ‘que obra per si mateix, amo absolut’ 1a font: s. XIII
    1. adjectiu Dit d’aquella cosa la certitud de la qual és garantida pels seus caràcters, per les circumstàncies que hi concorren, per un acte oficial, per una formalitat legal. Text autèntic.
    2. adjectiu Digne de fe. No fou reconeguda com a autèntica la seva declaració.
    3. adjectiu No fals ni falsificat. Un quadre autèntic. Perles autèntiques.
    4. masculí diplomàtica Document atorgat per la persona que hi és expressada i en la data consignada o bé còpia autèntica d’un document original.
    5. autèntica de relíquies litúrgia Tira o full de pergamí o de paper on consta la identitat veritable o suposada de les relíquies.
  2. adjectiu música
    1. Dit de la nota que té una relació immediata amb la tònica.
    2. En cant gregorià i bizantí, dit dels modes que comencen el seu àmbit o escala amb la nota tònica o final (per oposició a mode plagal).

■ autèntic
| autèntica

adjectiu Dit d’aquella cosa la certitud de la qual és garantida pels seus caràcters, per les circumstàncies que hi concorren, per un acte oficial, per una formalitat legal Text autèntic adjectiu Digne de fe No fou reconeguda com a autèntica la seva declaració adjectiu No fals ni falsificat Un quadre autèntic Perles autèntiques masculí diplomàtica Document atorgat per la persona que hi és expressada i en la data consignada o bé còpia autèntica d’un document original autèntica de relíquies litúrgia Tira o full de pergamí o de paper on consta la identitat veritable o suposada de les relíquies…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ autenticació

■ autenticació

femení Acció d’autenticar l’efecte Confirmació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ autènticament

■ autènticament

adverbi D’una manera autèntica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ autenticar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">autenticar</title>

Partició sil·làbica: au_ten_ti_car
Etimologia: de autèntic 1a font: s. XIII, CTort.
    verb transitiu
  1. Donar autenticitat, autoritat, amb proves, amb atestacions, amb formalitats requerides per la llei, etc. Res de bones paraules : serà el notari qui autenticarà el contracte entre pare i fill.
  2. Provar l’autenticitat (d’una cosa). La seva signatura autenticava el document.
  3. dret Legalitzar un acte jurídic un funcionari o una persona legalment autoritzada per tal que tingui plens efectes jurídics.
  4. especialment dret Donar fe de l’autenticitat d’un document o d’una signatura per mitjà de la intervenció d’un notari.

■ autenticar

verb transitiu Donar autenticitat, autoritat, amb proves, amb atestacions, amb formalitats requerides per la llei, etc Res de bones paraules serà el notari qui autenticarà el contracte entre pare i fill Provar l’autenticitat d’una cosa La seva signatura autenticava el document dret Legalitzar un acte jurídic un funcionari o una persona legalment autoritzada per tal que tingui plens efectes jurídics especialment dret Donar fe de l’autenticitat d’un document o d’una signatura per mitjà de la intervenció d’un notari
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ autenticitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">autenticitat</title>

Partició sil·làbica: au_ten_ti_ci_tat
Etimologia: de autèntic 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Qualitat d’autèntic.
  2. filosofia Terme aplicat per alguns filòsofs a l’existència humana per a designar el caràcter de l’home quan esdevé allò que és veritablement i radicalment.

■ autenticitat

femení Qualitat d’autèntic filosofia Terme aplicat per alguns filòsofs a l’existència humana per a designar el caràcter de l’home quan esdevé allò que és veritablement i radicalment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

autentificació

autentificació

femení Autenticació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ autentificar

■ autentificar

verb transitiu autenticar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

autigènic
| autigènica


<title type="display">autigènic</title>

Partició sil·làbica: au_ti_gè_nic
Etimologia: del gr. aũthi ‘aquí, allà mateix’ i -gènic
adjectiu i masculí i femení pedologia Dit del sòl format en el mateix lloc on es troba.

autigènic
| autigènica

adjectiu i masculí i femení pedologia Dit del sòl format en el mateix lloc on es troba