Es mostren 88940 resultats

■ abstret
| abstreta

■ abstret
| abstreta

adjectiu Que sol abstreure’s Retret del tracte de la gent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abstretament

■ abstretament

adverbi D’una manera abstreta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abstreure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abstreure</title>

Partició sil·làbica: abs_treu_re
Etimologia: del ll. abstrahĕre, íd.; cat. ant. i dial. abstraure
    verb [p p abstret -a]
  1. transitiu Aïllar amb la pensa, considerar separadament (un atribut o una qualitat), considerar (una part) separant-la del tot. Abstreure la noció de dimensió de la d’espai. Abstreure l’universal del particular.
  2. pronominal Aïllar-se amb la pensa, no prestar cap interès o cap atenció a res d’exterior per lliurar-se enterament a la consideració del que hom té en la pensa. Malgrat la gentada, et vas abstreure del tot.

■ abstreure

verb p p abstret -a transitiu Aïllar amb la pensa, considerar separadament un atribut o una qualitat, considerar una part separant-la del tot Abstreure la noció de dimensió de la d’espai Abstreure l’universal del particular pronominal Aïllar-se amb la pensa, no prestar cap interès o cap atenció a res d’exterior per lliurar-se enterament a la consideració del que hom té en la pensa Malgrat la gentada, et vas abstreure del tot
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abstrús
| abstrusa

■ abstrús
| abstrusa

adjectiu De difícil comprensió, recòndit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abstrusament

■ abstrusament

adverbi D’una manera abstrusa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abstrusitat

■ abstrusitat

femení Qualitat d’abstrús Allò que és abstrús
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ absurd
| absurda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">absurd</title>

Etimologia: del ll. absŭrdus, -a, -um, íd. 1a font: 1653, DTo.
  1. adjectiu
    1. Contrari a la raó, al sentit comú. Tot això em sembla absurd.
    2. per extensió Sense sentit, sense finalitat. Menar una vida absurda. Una feina absurda.
  2. masculí
    1. Cosa absurda. El que dius és un absurd.
    2. lògica Proposició, judici, absurds.
    3. demostració per l’absurd lògica Demostració que prova la veritat posant de manifest la falsedat de la contradictòria.
    4. reducció a l’absurd lògica Raonament que prova la veritat o la falsedat d’una proposició per la veritat o la falsedat d’una conseqüència.
    5. reducció a l’absurd lògica Raonament que prova la falsedat d’una proposició per reducció a una conseqüència coneguda com a falsa o contrària a la hipòtesi de partida.

■ absurd
| absurda

adjectiu Contrari a la raó, al sentit comú Tot això em sembla absurd per extensió Sense sentit, sense finalitat Menar una vida absurda Una feina absurda masculí Cosa absurda El que dius és un absurd lògica Proposició, judici, absurds demostració per l’absurd lògica Demostració que prova la veritat posant de manifest la falsedat de la contradictòria reducció a l’absurd lògica Raonament que prova la veritat o la falsedat d’una proposició per la veritat o la falsedat d’una conseqüència reducció a l’absurd lògica Raonament que prova la falsedat d’una proposició per reducció a una conseqüència…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ absurdament

■ absurdament

adverbi D’una manera absurda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ absurditat

■ absurditat

femení Qualitat d’absurd Allò que és absurd
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abudicre

■ abudicre

masculí botànica Varietat camerunesa del sapelli, de la família de les meliàcies Entandrophragma cylindricum