Es mostren 88940 resultats

■ autorelaxació

■ autorelaxació

femení psicologia i medicina Estat de relaxació que pot ésser assolit individualment sense ajudes externes directes
Gran Diccionari de la llengua catalana

autoreproducció

autoreproducció

femení biologia Duplicació sincrònica de les estructures cellulars
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ autoretrat

■ autoretrat

masculí art Retrat d’algú fet per ell mateix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ autoria

■ autoria

femení Condició d’autor Identitat de l’autor El problema de l’autoria del ’Curial e Güelfa’
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ autoritari
| autoritària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">autoritari</title>

Partició sil·làbica: au_to_ri_ta_ri
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. auctorĭtas, -ātis ‘autoritat’
    adjectiu
  1. Que imposa als altres la seva autoritat.
    1. Que sosté en política el principi d’autoritat.
    2. Dit del règim polític, de l’estat, etc., en què el poder és exercit sense permetre l’oposició.
  3. psicologia Dit de la personalitat caracteritzada per la disposició a la conformitat, l’obediència i el respecte a qui deté el poder o autoritat superior, pel convencionalisme i per l’arrogància i el menyspreu als grups minoritaris i els individus d’estatus social inferior.

■ autoritari
| autoritària

adjectiu Que imposa als altres la seva autoritat Que sosté en política el principi d’autoritat Dit del règim polític, de l’estat, etc, en què el poder és exercit sense permetre l’oposició psicologia Dit de la personalitat caracteritzada per la disposició a la conformitat, l’obediència i el respecte a qui deté el poder o autoritat superior, pel convencionalisme i per l’arrogància i el menyspreu als grups minoritaris i els individus d’estatus social inferior
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ autoritàriament

■ autoritàriament

adverbi D’una manera autoritària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ autoritarisme

■ autoritarisme

masculí sociologia Actitud que pretén l’obediència indiscutida
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ autoritat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">autoritat</title>

Partició sil·làbica: au_to_ri_tat
Etimologia: del ll. auctorĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Dret o poder de manar, de regir, de dirigir. L’autoritat del president. L’autoritat de les lleis. L’autoritat paterna.
    2. sociologia i ciències polítiques Poder regular exercit sobre una col·lectivitat o sobre diverses col·lectivitats de manera que aquesta o aquestes reben un cert ordre de subordinació i de superordinació, així com un sistema de drets i de deures.
  2. dret Persona investida de potestats imperatives.
    1. Poder d’imposar-se a l’opinió dels altres pels seus mèrits, la seva superioritat, etc. L’autoritat d’un professor.
    2. ensenyament Capacitat que l’educador té de desvetllar l’activitat de l’infant.
    3. filosofia Prestigi o ascendent d’una persona, una escola o una obra en tant que determina l’assentiment a una veritat independentment de l’evidència que hom en tingui per la proposició enunciada.
    4. religió Dret o poder que hom reconeix en una persona o una cosa en virtut del qual accepta la veritat d’uns fets o la validesa d’una ordre no immediatament evidents.
    1. Persona que té poder o que mereix poder sobre l’opinió dels altres. És una autoritat en microbiologia.
    2. lingüística Institució, escriptor, obra, etc. amb prestigi o poder per a dictaminar sobre la correcció d’una paraula o d’una construcció lingüística.
    3. lingüística Text pertanyent a una autoritat que il·lustra sobre l’ús d’una paraula o d’una construcció lingüística. Diccionari d’autoritats.

■ autoritat

femení Dret o poder de manar, de regir, de dirigir L’autoritat del president L’autoritat de les lleis L’autoritat paterna sociologia i ciències polítiques Poder regular exercit sobre una collectivitat o sobre diverses collectivitats de manera que aquesta o aquestes reben un cert ordre de subordinació i de superordinació, així com un sistema de drets i de deures dret Persona investida de potestats imperatives Poder d’imposar-se a l’opinió dels altres pels seus mèrits, la seva superioritat, etc L’autoritat d’un professor ensenyament Capacitat que l’educador té de desvetllar l’activitat de l’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

autoritmicitat


<title type="display">autoritmicitat</title>

Partició sil·làbica: au_to_rit_mi_ci_tat
Etimologia: der. de auto- i rítmic
femení fisiologia animal Activitat elèctrica rítmica i espontània que presenten les neurones corticals isolades.

autoritmicitat

femení fisiologia animal Activitat elèctrica rítmica i espontània que presenten les neurones corticals isolades
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ autoritzable

■ autoritzable

adjectiu Que pot ésser autoritzat
Traducció