Es mostren 88939 resultats

■ auxili


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">auxili</title>

Partició sil·làbica: au_xi_li
Etimologia: del ll. auxĭlĭum ‘socors, ajut’ 1a font: 1490, Tirant
    masculí
  1. Ajut, socors. Primers auxilis.
  2. dret Deure que, per raons d’humanitat, de parentiu, d’interès públic, etc., és imposat per la llei obligant unes persones o unes entitats a ajudar-ne, assistir-ne o socórrer-ne d’altres, especialment en situacions excepcionals.
  3. auxilis espirituals catolicisme Sagraments i sagramentals administrats al cristià en perill de mort.

■ auxili

masculí Ajut, socors Primers auxilis dret Deure que, per raons d’humanitat, de parentiu, d’interès públic, etc, és imposat per la llei obligant unes persones o unes entitats a ajudar-ne, assistir-ne o socórrer-ne d’altres, especialment en situacions excepcionals auxilis espirituals catolicisme Sagraments i sagramentals administrats al cristià en perill de mort
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ auxiliador
| auxiliadora

■ auxiliador
| auxiliadora

adjectiu i masculí i femení Que auxilia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ auxiliar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">auxiliar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: au_xi_li_ar
Etimologia: del ll. auxiliaris, íd. 1a font: 1803, DEst.
    [abreviatura aux.]
  1. adjectiu Que presta el seu concurs en un treball o una acció. Òrgans auxiliars de la respiració.
  2. masculí i femení Un bon auxiliar.
  3. masculí i femení ensenyament Professor auxiliar.
  4. adjectiu lingüística
    1. Dit del mot usat de tal manera, que, no expressant un sentit complet, només pot ésser entès quan es relaciona amb un mot principal al qual s’adjunta.
    2. verb auxiliar Verb gramaticalitzat que s’utilitza junt amb la forma impersonal d’un altre verb per a formar els temps compostos i les perífrasis verbals, com ara ésser i haver.
  5. adjectiu dret internacional Dit de les tropes que combaten al costat de les regulars d’un estat o de diversos estats en situació bèl·lica formal.
  6. auxiliar de comerciant dret mercantil Persona que, d’una manera permanent i estable, contracta amb terceres persones en nom d’un comerciant o un empresari i sota la dependència d’aquest, en canvi d’una retribució.
  7. auxiliar de vol Hoste d’una companyia aèria.
  8. cos auxiliar antigament organització militar Unitat no combatent.



    9. Vegeu també:
    auxiliar2

■ auxiliar1

abreviatura aux adjectiu Que presta el seu concurs en un treball o una acció Òrgans auxiliars de la respiració masculí i femení Un bon auxiliar masculí i femení ensenyament Professor auxiliar adjectiu lingüística Dit del mot usat de tal manera, que, no expressant un sentit complet, només pot ésser entès quan es relaciona amb un mot principal al qual s’adjunta verb auxiliar Verb gramaticalitzat que s’utilitza junt amb la forma impersonal d’un altre verb per a formar els temps compostos i les perífrasis verbals, com ara ésser i haver adjectiu dret internacional Dit de les tropes que combaten…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ auxiliar2

■ auxiliar2

verb transitiu Prestar auxili a algú o a alguna cosa És obligatori auxiliar el ferits en un accident de trànsit Vegeu també auxiliar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ auxiliaria

■ auxiliaria

femení Càrrec d’auxiliar Oficina, despatx, d’un auxiliar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ auxina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">auxina</title>

Partició sil·làbica: au_xi_na
Etimologia: de auxi- i -ina
femení bioquímica i fisiologia vegetal Substància química natural o sintètica caracteritzada per la seva activitat com a fitohormona, que en concentracions molt febles provoca en la planta diverses reaccions, entre les quals destaca l’allargament de les cèl·lules poc diferenciades.

■ auxina

femení bioquímica i fisiologia vegetal Substància química natural o sintètica caracteritzada per la seva activitat com a fitohormona, que en concentracions molt febles provoca en la planta diverses reaccions, entre les quals destaca l’allargament de les cèllules poc diferenciades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

auxínic
| auxínica


<title type="display">auxínic</title>

Partició sil·làbica: au_xí_nic
Etimologia: de auxina
    adjectiu bioquímica i fisiologia vegetal
  1. Relatiu o pertanyent a les auxines.
  2. activitat auxínica Activitat que presenten les substàncies químiques que tenen una acció semblant a l’auxina natural.

auxínic
| auxínica

adjectiu bioquímica i fisiologia vegetal Relatiu o pertanyent a les auxines activitat auxínica Activitat que presenten les substàncies químiques que tenen una acció semblant a l’auxina natural
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ auxo-

■ auxo-

Forma prefixada del mot grec aúxō , que significa ‘augmentar, acréixer’ Ex auxologia, auxotònic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ auxocrom


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">auxocrom</title>

Partició sil·làbica: au_xo_crom
Etimologia: de auxo- i -crom
masculí química física i colorants Grup substituent d’una molècula cromògena que li afavoreix el color en variar-li la longitud d’ona de la regió d’absorció màxima de radiació electromagnètica del cromòfor.

■ auxocrom

masculí química física i colorants Grup substituent d’una molècula cromògena que li afavoreix el color en variar-li la longitud d’ona de la regió d’absorció màxima de radiació electromagnètica del cromòfor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ auxocròmic
| auxocròmica

■ auxocròmic
| auxocròmica

adjectiu química orgànica Relatiu o pertanyent als auxocroms