Es mostren 2 resultats

■ àtic1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">àtic</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de àtic2, aplicat a l’arquitectura, inspirat en l’anomenat ‘ordre àtic‘
    masculí
  1. anatomia animal Part superior de la caixa timpànica, on s’allotgen el cap del martell i l’enclusa.
  2. [abreviatura àt.] construcció Pis elevat d’un edifici, situat per sobre la cornisa que acostuma a coronar la façana, el qual resta reculat del carrer amb relació a la façana.



    3. Vegeu també:
    àtic2

■ àtic1

masculí anatomia animal Part superior de la caixa timpànica, on s’allotgen el cap del martell i l’enclusa abreviatura àt construcció Pis elevat d’un edifici, situat per sobre la cornisa que acostuma a coronar la façana, el qual resta reculat del carrer amb relació a la façana Vegeu també àtic 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ àtic2
| àtica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">àtic</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. attĭcus, i aquest, del gr. attikós, íd.
  1. adjectiu i masculí i femení De l’Àtica (regió de Grècia) o de l’àtic (dialecte).
  2. adjectiu Dit de l’estil literari o artístic pur, simple i d’una elegància refinada.
  3. masculí lingüística Dialecte grec parlat a Atenes en l’època clàssica.
  4. fase àtica geomorfologia Fase tectònica del cicle neoalpí.



    5. Vegeu també:
    àtic1

■ àtic2
| àtica

adjectiu i masculí i femení De l’Àtica regió de Grècia o de l’àtic dialecte adjectiu Dit de l’estil literari o artístic pur, simple i d’una elegància refinada masculí lingüística Dialecte grec parlat a Atenes en l’època clàssica fase àtica geomorfologia Fase tectònica del cicle neoalpí Vegeu també àtic 1
Traducció