Es mostren 2 resultats

■ -mer
| -mera

■ -mer
| -mera

Forma sufixada del mot grec méros , que significa ‘ part 2 ’ Ex isòmer, blastòmer, monòmera
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mer
| mera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mer</title>

Etimologia: del ll. merus, -a, -um ‘pur, sense barreja’ 1a font: c. 1300
    adjectiu [usat sempre davant el nom]
  1. Pur, sol, sense res més, sense mescla d’alguna cosa. Això és una mera hipòtesi.
  2. història del dret Dit de l’imperi o jurisdicció que tenia el sobirà d’aplicar la justícia per si mateix o per les persones que delegava. Mer imperi.

■ mer
| mera

adjectiu usat sempre davant el nom Pur, sol, sense res més, sense mescla d’alguna cosa Això és una mera hipòtesi història del dret Dit de l’imperi o jurisdicció que tenia el sobirà d’aplicar la justícia per si mateix o per les persones que delegava Mer imperi
Traducció