Es mostren 3 resultats

-ic1


<title type="display">-ic</title><lbl type="homograph">1</lbl>

    química
  1. Sufix, del llatí -icus, -a, -um, que indica que un element actua amb la valència més alta.
    1. Sufix emprat generalment per a designar els noms trivials dels àcids.
    2. especialment Sufix emprat per a formar els noms dels oxiàcids en què l’element no-metàl·lic de l’anió actua amb la valència més alta.



    3. Vegeu també:
    -ic3
    -ic2

-ic1

química Sufix, del llatí -icus, -a, -um , que indica que un element actua amb la valència més alta Sufix emprat generalment per a designar els noms trivials dels àcids especialment Sufix emprat per a formar els noms dels oxiàcids en què l’element no-metàllic de l’anió actua amb la valència més alta Vegeu també -ic 3 -ic 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

-ic2

-ic2

Sufix, del llatí -iccus , amb valor diminutiu Ex bossic, planic, canic Vegeu també -ic 3 -ic 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

-ic3
| -ica

-ic3
| -ica

Sufix àton, del llatí -icus, -a, -um , que significa ‘relatiu o pertanyent a’ Ex bàsic, harmònic, acadèmic Vegeu també -ic 2 -ic 1