■ abandó

Etimologia: del fr. ant. abandon, en expressions com mettre, laisser à bandon, der. de *ban, possible recomposició, per influx de abandonner, de à banon, derivat directe de ban1 1a font: s. XIII
    masculí
    1. Acció d’abandonar o d’abandonar-se;
    2. l’efecte.
  2. dret civil Acció de renunciar a la propietat de béns desprenent-se de llur possessió amb la intenció de perdre’n el domini.
  3. dret marítim Acció que en determinades circumstàncies pot exercir un assegurat sol·licitant el pagament de la suma assegurada a canvi de cedir a l’assegurador la propietat de les coses que són objecte de l’assegurança.
  4. dret penal i dret militar Delicte comès per un funcionari, per un militar, etc., en abandonar voluntàriament i sense permís dels superiors el lloc o les funcions als quals aquests l’han destinat, l’armament, etc.
  5. dret processal Abstenció voluntària per part de l’interessat en un procediment judicial o administratiu d’actuar en el termini fixat per exercir una acció o un recurs legal.
  6. esports Renúncia a prosseguir una competició.
  7. marina, marítim
    1. Acció d’abandonar, la tripulació, el vaixell pel fet d’haver-se esgotat les possibilitats de lluitar contra una avaria o contra un accident que posa en perill la seguretat de la nau.
    2. senyal d’abandó Senyal fet amb xiulet, timbre o toc de corneta per indicar a la tripulació d’un vaixell que ha d’abandonar-lo.
  8. a l’abandó locució adverbial Abandonat, mancat de cura, d’atenció. Deixar els infants a l’abandó. Tenir un camp a l’abandó.
  9. neurosi d’abandó psiquiatria Neurosi provocada per l’absència, el relaxament o la ruptura d’un vincle afectiu.
  10. punt d’abandó astronàutica Punt a partir del qual un giny còsmic deixa d’ésser impulsat pels motors propis i comença una trajectòria balística.