■ abdicació

Partició sil·làbica: ab_di_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. abdicatio, -ōnis, íd.
    femení
  1. Acció d’abdicar.
  2. dret
    1. Abandó o renúncia voluntària d’un càrrec, d’una dignitat, d’un privilegi o d’un altre dret, després d’haver-lo posseït.
    2. usat absolutament Abandó o renúncia voluntària del poder polític suprem, després d’haver-lo exercit.
  3. abdicació de l’estat civil dret romà Renúncia de la condició d’home lliure o del dret de ciutadania.