Es mostren 2 resultats

■ abecedari1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abecedari</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. td. abecedarium, íd. 1a font: 1344, Ord. P. III
    masculí
  1. escriptura Alfabet.
  2. Conjunt de motlles per a reproduir una sèrie completa de lletres i de xifres. Abecedari d’estergir.
  3. ensenyament
    1. Llibre usat a les escoles per a aprendre de llegir les lletres, anomenat també beceroles.
    2. per extensió Primer cartell d’una sèrie en la qual els infants, fins al començament del segle XX, feien l’aprenentatge de la lectura.



    4. Vegeu també:
    abecedari2

■ abecedari1

masculí escriptura Alfabet Conjunt de motlles per a reproduir una sèrie completa de lletres i de xifres Abecedari d’estergir ensenyament Llibre usat a les escoles per a aprendre de llegir les lletres, anomenat també beceroles per extensió Primer cartell d’una sèrie en la qual els infants, fins al començament del segle XX, feien l’aprenentatge de la lectura Vegeu també abecedari 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abecedari2
| abecedària

■ abecedari2
| abecedària

adjectiu Disposat per ordre alfabètic escola abecedària història A l’edat mitjana, escola, generalment gratuïta, destinada a l’ensenyament dels rudiments de la lectura Vegeu també abecedari 1
Traducció