■ acèfal
| | acèfala

Etimologia: de a-1 i -cèfal
  1. adjectiu
    1. Mancat de cap.
    2. figuradament Concili acèfal. Monestir acèfal.
  2. adjectiu botànica Dit de les plantes que no formen cabdell (col acèfala), que no porten capítol a l’extrem superior, etc.
  3. adjectiu i masculí i femení cristianisme
    1. Dit del cristià que no reconeix un cap superior.
    2. Dit especialment dels eutiquians (segle V) que al Pròxim Orient se separaren de llur bisbe.
    3. Dit d’altres comunitats orientals, com la dels servians i la dels jacobites.
    4. Dit d’algunes comunitats de l’Església Ortodoxa que no reconeixen l’autoritat del patriarca corresponent.