■ aeronàutic
| | aeronàutica

Partició sil·làbica: a_e_ro_nàu_tic
Etimologia: de aeronauta
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’aeronàutica. Esports aeronàutics. Tècniques aeronàutiques.
  2. femení aeronàutica Branca de la tècnica que tracta del projecte, la construcció i el funcionament d’aeronaus i d’altres aparells que es desplacen per l’aire, dels aeròdroms i dels dispositius i les instal·lacions auxiliars.