Es mostren 2 resultats

agre1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">agre</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. ager, agri ‘camp, territori’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    masculí
  1. Gust que hom troba en una ocupació o una habitud. Perdre l’agre del treball.
    1. Indret on es fa bé una planta. Un agre de garrofers.
    2. Indret on es cria o on acudeix en abundància un animal, especialment els animals de caça. Aquell paratge és un agre de llebres.
  2. agre del terrer
    1. Conjunt de coses que caracteritzen l’ambient o el medi en què hom s’ha criat i envers les quals hom se sent naturalment inclinat.
    2. El gust d’aquestes coses.



  3. Vegeu també:
    agre2

agre1

agre2
| agra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">agre</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Compareu: acre1
Etimologia: del ll. ācer, acris, acre, íd.; de la mateixa arrel ac- de ācer són acerbus ‘amarg’, acētum ‘vinagre’ i acĭdus ‘àcid’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu
    1. Que té una acidesa desagradable. Llet agra.
    2. per analogia Punyent, desagradable (un so, un crit, etc.).
    3. figuradament Feridor, desagradable. Contestar amb paraules agres.
    4. Que expressa aflicció, agror. Agres lamentacions.
    5. Aspre. Un camí agre.
    6. agricultura Dit de la terra poc productiva pel seu alt grau d’acidesa.
  2. masculí Agror.
  3. masculí alimentació, indústries alimentàries Sabor àcid desagradable que adquireixen determinats aliments a causa d’una alteració per microorganismes.
  4. metall agre metal·lúrgia Metall poc mal·leable, trencadís, de mal treballar.
  5. vi agre enologia Vi que ha adquirit un sabor agre per efecte d’una acetificació parcial causada per bacteris del gènere Acetobacter.



  6. Vegeu també:
    agre1

agre2
| agra